Reportatge

Sobre els cinemes Texas

Director de cinema

Els cinemes de la meva infantesa eren els Núria, al carrer Roger de Flor, entre Rosselló i Còrcega. La meva mare el dissabtes em deixava en mans del porter i jo molt content veia les dues pel·lícules del programa, més un complement d’Stan Laurel i Oliver Hardy.

El meu record dels cines Texas, que no va aparèixer fins molt més tard, comença l’any 1939. En aquella època al local que després ocuparia el Texas hi havia un menjador d’Auxilio Social. No recordo com ni perquè, un dia vaig menjar allà i, molt satisfet, després vaig anar a casa. Quan la meva mare se’n va assabentar va quedar molt sorpresa.

L’any 1944 la meva família es va traslladar al Passeig de Sant Joan, en aquella època Paseo del General Mola i, a menys de 100 metres, l’any 1947 es va obrir el Texas, un cinema molt popular al qual m’agradava anar quan la feina m’ho permetia, ja que feia pocs mesos que havia començat a treballar.

La notícia que una sala de cinema es torna a obrir al públic és tan inusual en aquests moments que sorprèn però alhora resulta estimulant: sabem que encara hi ha qui creu en el cinema. Com a barceloní i com a cineasta m’alegra que un cinèfil com en Ventura Pons hagi col·laborat a la recuperació dels Cinemes Texas i que els hagi volgut donar aquest aire de cinema popular que tan bé entronca amb el barri de Gràcia de la meva infantesa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article