Reportatge

Uns horaris a favor de l’associacionisme cultural (II)

Treballòleg. Promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària – Ara és l’Hora

El 16 de gener a Tornaveu ja parlàvem de Construir uns horaris a favor de l’associacionisme cultural. Uns mesos després podem valorar positivament els avenços donats per justificar l’impuls de la Reforma Horària. 
 
El dèficit en temps de lliure disposició personal té conseqüències greus, tant en la reducció de les pràctiques culturals com en l’àmbit de la participació social. En aquest sentit, l’actual desorganització horària que pateix específicament el nostre país impedeix que moltes persones -especialment en determinades franges d’edat i segments poblacionals com les dones o adults amb càrregues familiars- puguin implicar-se en projectes comunitaris o desenvolupar activitats cíviques i/o polítiques.
 
La manca de temps reverteix doncs, en darrer extrem, en un dèficit de participació que cal corregir. Per tant, cal fer tots els esforços necessaris per millorar el compromís cívic i la participació democràtica i cultural.
 
Els horaris de les entitats són sovint poc estàndards i bastant caòtics, cosa que suposa que les persones participants portin a terme l’activitat en vespres i caps de setmana, dificultant encara més l’harmonització amb la vida personal. Així doncs, esdevé necessari portar a terme un canvi sistèmic en els usos dels horaris, per tal que les persones voluntàries disposin d’un horari laboral racional i, per tant, de temps social a partir de les cinc de la tarda.
 
A les entitats no existeix una cultura horària eficient, de forma que no es valora el temps com un recurs valuós, sent la seva gestió sovint intuïtiva i informal; manquen eines de gestió dels horaris dinàmiques i adaptables per encaixar en la realitat de l’associacionisme cultural.
 
La proposta de Reforma Horària constitueix una excel·lent iniciativa per combatre aquests dèficits. El 18 de març de 2014, la Generalitat de Catalunya va aprovar una mesura de govern que té com a objectiu impulsar una reforma horària i avançar, d’aquesta manera, cap a uns horaris més humans i més cívics, com els de la majoria d’estats de la Unió Europea.
 
Al nostre país el debat tot just s’ha iniciat fa uns anys, però no ha estat fins fa poc que ha merescut l’atenció de tots els agents socials i polítics a causa del context de crisi econòmica, cosa que comporta una optimització dels recursos escassos, en el qual s’han aguditzat les tensions i conflictes horaris.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article