“El boig de les campanilles”.
Gatada en un acte en vers i en català “del que ara es parla” per “don” Serafí Pitarra, representada amb aplaudiment la nit del 24 de febrer de 1865 al Teatre de l’Odeon.
Paròdia del drama històric castellà sobre Miguel de Cervantes El loco de la guardilla, de Narciso Serra, estrenat l’any 1861.
Adaptació esbojarrada del Singlot Poètic que ara ens ocupa entre bullangues, bombardeigs i pronunciamientos, amb la perversa intenció d’esbossar esdeveniments d’un segle ple de contradiccions, fracassos i il·lusions, altrament gens diferents dels que ara estem vivint.
Sinopsi de l’obra:
Els actors de La GATA es troben, convocats per Frederic Soler, un vespre de gener de 1865, al teatre Odeon, per assajar i preparar en quatre dies l’estrena d’una nova paròdia, un nou Singlot Poètic. Frederic Soler està indignat llavors, per les crítiques injustes dels seus detractors. En aquesta paròdia, Pitarra es compara explícitament amb Miguel de Cervantes. Pitarra és el Cervantes del teatre català modern! A l’escenari, els llums modifiquen l’espai que poc a poc, s’omple d’actors. Hi ha pressa per estrenar!
Pitarra i la seva època:
La GATA va ser la secció teatral que es va crear a l’Odeon de Barcelona amb un famós actor de l’època al seu davant, “don” Lleó Fontova, per representar els famosos Singlots Poètics de Frederic Soler, conegut en aquells moments com a Serafí Pitarra, sobrenom escollit per firmar la majoria de les seves sàtires, les paròdies del propi gènere teatral i dels esdeveniments de l’època. Les seves gatades, irreverents i picants, escrites en un català sense normativa, van connectar amb el públic. Pitarra va crear un públic popular que va capgirar la situació lamentable que existia llavors; es va passar d’un aclaparador domini del teatre en castellà a la normalització del català com a llengua digna i demanada per la gent que omplia els teatres i que a la fi, va coronar Serafí Pitarra com a pare del teatre català modern, juntament -cal dir-ho- amb molts dels seus amics i companys de generació com Vidal i Valenciano, Conrad Roure, Valentí Almirall, Anselm Clavé i d’altres. Frederic Soler i Hubert, Pitarra (Barcelona, 1839-1895) fou poeta, dramaturg i empresari teatral. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals. El 1907 es va inaugurar un monument en honor seu a la Rambla de Barcelona.
La interpretació anirà a càrrec del Taller d’Assaig Teatre (TAT) de Vilafranca del Penedès.
Dimecres dia 20 d’agost a les 23:00h a l’espai del Tendall de l’UCE.
Personatges:
D. Iscle Soler/D. Serafí Pitarra: Marta Masana.
D. Lleó Fontova/Ximplici: Jordi Solé.
Sr. Joaquim Bigorria/Sastre: Florenci Aymerich.
Sr. Frederic Soler/Autor-director: Jordi Romagosa.
Sta. Fermina Vilches/Emilia: Fina Ferrer.
Sra. Francisca Soler/Mariagneta: Àngels Cunill.
Sta. Rosalia Pérez/Apunt./Veí: Alba Gabarró.
Sr. Josep Closelles/Barber: Manel Cabrera.
Sra. Carlota de Mena/ Dona de fer feina/Apunt./Veí: Gemma Grau.
Sr. Fernando Puiguriguer/Metge: Antonio Becerro.
Sr. Joan Bertran/ D. Pau Bonyegues: Ramon Grau.
Vestuari, attrezzo i escenografia: Ana Vega, Rosa Gonzales i TAT.
Il·luminació, so i realització tècnica: Antonio Rabal, Santi Pujol i Esteve Faura.
Perruqueria i maquillatge: Sílvia Sellarès, Fina Olivella, Silli Grau, Carme Leiva i Concepció Lluch.
Adaptació i direcció: Valeri Laguna.
Producció: Taller d’Assaig Teatre -TAT – de Vilafranca del Penedès.
El Taller d’Assaig Teatre (TAT) de Vilafranca del Penedès és membre de la Federació de Grups Amateurs de Teatre Catalunya.
