Reportatge

La XLVI UCE: una universitat sensible al teixit associatiu

Associacionisme

La Universitat Catalana d’Estiu és una d’aquelles manifestacions que han perviscut unes quantes dècades amb canvis de règim, de situació, de percepció. De la mateixa manera que els esdeveniments del Maig del 68 parisenc portaren una colla d’estudiants nord-catalans a organitzar aquell mateix estiu una primera trobada a Prada, un cop mort el general Franco hi hagué uns anys de marginalitat que obligaren l’Institut d’Estudis Catalans a intervenir amb l’aposta d’implicar-hi les universitats dels Països Catalans i subratllar-ne l’aspecte acadèmic. I ara mateix, potser, ens trobem en un altre moment d’inflexió, en què la mobilització de la societat catalana per la llibertat (i la illenca i la valenciana en defensa de la llengua) impregna l’UCE. Així, doncs, sembla que aquest estiu l’ANC participarà a través de diverses iniciatives en l’UCE, les quals poden arribar a amagar als ulls de la gent l’esforç per bastir un programa ben elaborat i rigorós.
L’edició d’enguany està marcada, d’una banda, per la commemoració del tricentenari de la caiguda de la ciutat de Barcelona, el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya i el procés cap a la independència del Principat de Catalunya. El lema és, doncs: «1714 · 1914 · 2014». Els actes hi estan lligats i consten d’una mirada cap al passat —amb una anàlisi de la desfeta—, de la commemoració de la represa de la consciència política i institucional del catalanisme i del debat del camí que s’ha recorregut després del franquisme, quin és l’estat de coses des d’una perspectiva de les forces polítiques i com les veuen les principals entitats vertebradores de la gran mobilització ciutadana que ha viscut Catalunya d’ençà de l’any 2010, amb la sentència laminadora del Tribunal Constitucional espanyol sobre la reforma de l’Estatut català elaborada pel Parlament, votada al Congrés espanyol i per la ciutadania a través d’un referèndum. Aquest és l’eix que es desprèn de la programació d’enguany, però que podria arribar a amagar, com hem dit abans, una programació realment interessant.
A tall d’exemple, caldria subratllar el seminari «Identitat i nació catalana al llarg de la història», amb la participació d’historiadors de prestigi tant nacionals com internacionals, o «L’impacte de la revolució digital en l’ensenyament i l’aprenentatge», «La música a Catalunya i el món: 1714, 1914 i 2014», «El centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli», «El dret català de les obligacions i els contractes. Els contractes amb consumidors». «Medi ambient i cooperació internacional», «L’any internacional de la cristal·lografia», «La sanitat a debat», «Nutrició, ciència i cultura», «Reptes i oportunitats econòmiques del nou Estat català», els seminaris de pensament «L’home davant el mirall: desdoblaments» i «Sarcasme: ironia i bon humor en la filosofia catalana», i «La construcció de llengües i nacions a l’Europa moderna». Aquests cursos es completen amb alguns seminaris d’investigació organitzats per diverses universitats, cursos de formació cultural, jornades, tallers (com a novetat cal destacar els de teatre i els de recursos digitals), presentacions de llibres i projectes, i espectacles. En aquest darrer apartat cal destacar el desè aniversari de l’OJIPC (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans), que actuarà el dia 22 d’agost, dirigida per Salvador Brotons i amb la intervenció del Cor Jove dels Països Catalans, amb un programa realment interessant.
L’UCE, doncs, és una manifestació que al llarg de quaranta-sis anys ha estat present cada estiu i, sovint, ha percebut els canvis d’escenari i hi ha aportat debat i reflexió. És una universitat que tot el teixit associatiu dels Països Catalans hauria de fer seva i promoure-la.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article