Reportatge

S’acaba el Tercer Congrés Catalanista

President d'Heptàgon

El darrer 23 de novembre al Parlament de Catalunya Assumpta Fargas lliurà a Ernest Benach el plec de les conclusions i les demandes del Tercer Congrés Catalanista, que, coincidint amb els 125 anys de la celebració del Segon, s’ha celebrat durant els anys 2008 i 2009. En aquest acte solemne la presidenta del Congrés i el president del Parlament personificaven la societat civil fent arribar les seves reflexions i propostes a la classe política.

A banda de les presentacions fetes a la fi del 2008, els treballs i els actes en què han participat al voltant de dues mil persones s’han desenvolupat al llarg del 2009, emmarcats en quatre àmbits: 1) Societat i valors; 2) Economia i innovació; 3) Cultura i llengua; i 4) Política. Simultàniament hi ha hagut quatre cicles de conferències a Barcelona on protagonistes del món associatiu i polític han tingut ocasió de fer aportacions al Congrés.

Cal destacar que en el procés de participació s’ha intentat d’implicar-hi tot el territori: Igualada, Lleida, Figueres, Terrassa, Reus, Amposta, Perpinyà, Vic, Valls, Ripoll, Tarragona, Puigcerdà, Móra d’Ebre, Tremp, Manresa...

Seria massa llarg per a l’espai d’aquest article consignar, ni que fos resumidament, el contingut de les conclusions, però sí que podem valorar l’avinentesa de la celebració del Tercer Congrés Catalanista. Hi ha moments en la història que les circumstàncies obliguen a fer un exercici de replantejament de les coses. Són moments en què, com ara el nostre actual, es perceben dos sentiments contraposats: d’una banda, hi ha el desencís per l’evolució del país, pels constrenyiments i la incomprensió de l’estat a què Catalunya és adscrita i, per l’altra, hi ha el desig de trobar una sortida a la situació. En els dos congressos anteriors, celebrats al segle XIX, es cercava el reconeixement de Catalunya en el marc de l’estat espanyol i, al cap d’alguns anys, es produí el moviment que conduí a la Mancomunitat de Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, a la Generalitat de Macià (després de la dictadura de Primo de Rivera) i Companys, i a la Generalitat de Pujol (després de la dictadura de Franco), Maragall i Montilla.

Avui ens trobem en una situació de menyspreu i invasió estatals gairebé sistemàtics de les competències que ens atorga un Estatut aprovat pel Parlament, esmussat pel Congrés de Diputats espanyol i referendat pel poble de Catalunya. Oimés, hem passat d’intuir a ser conscients que l’espoli fiscal i la minsa inversió en infraestructures que patim entorpeixen el nostre progrés econòmic. En aquesta situació la Universitat Catalana d’Estiu, el Col•legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, un grup del Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Cercle d’Estudis Sobiranistes van emprendre un procés de reflexió profunda, que no deixés cap espai a la improvisació, amb vista al futur de Catalunya. Ja el 17 de gener el Congrés plantejà obertament els objectius polítics que Catalunya esdevingués un estat sobirà i les diferents ponències treballaren de valent fins al mes de juliol. El 13 de setembre es féu el referèndum sobre la independència a Arenys de Munt i el 13 de desembre s’ha fet el referèndum a 167 poblacions més, mentre molts més pobles i ciutats en preparen un altre per al mes de febrer i per al mes d’abril de l’any vinent. I tot plegat, el Congrés i els referèndums, promogut per la societat civil.

Ara tan sols resta aconseguir que les conclusions i les demandes generades pel Tercer Congrés Catalanista arribin a ser assumides pels nostres partits polítics. I a ser conegudes pel poble de Catalunya i siguin mirall i exemple per al conjunt de Països Catalans.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article