Reportatge

Per la Catalunya de les Llums

Francmaçoneria

Gran Mestre del Gran Orient de Catalunya

La Francmaçoneria, escola de creixement personal i de promoció de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, és filla de diverses tradicions filosòfiques i espirituals. De manera particular, tot i que no exclusiva, la Maçoneria es filla de la Il·lustració, com no podia ser d'una altra manera en una institució nascuda en el segle XVIII; un segle que, significativament, ha passat a la història com el Segle de les Llums. El mateix concepte d’"Il·lustració" remet a la idea de la il·luminació a través del coneixement, un dels elements fonamentals del simbolisme maçònic. No per casualitat, un dels apel·latius més habituals amb què hom designa els Maçons és el de Fills de la Llum. I com a bons hereus de la Il·lustració, els maçons sempre hem considerat que la Llum, per triomfar, necessita la Llibertat. Res més, però res menys.
 
Una Llibertat que el gruix de la Maçoneria, del segle XVIII cap endavant, ha vist progressivament vinculada a dos valors: la Laïcitat i la Democràcia. D'una banda, sense la Laïcitat, el monopoli del coneixement i l'opinió acaba caient en mans d'organitzacions religioses, el poder de les quals es fonamenta en la fe; un fonament, no cal dir, totalment respectable, però que és de naturalesa privada, i que per tant no pot aspirar a regir l'espai polític, que ha de quedar sotmès a l'imperi de la raó pública. D'altra banda, sense la Democràcia, el control de l'acció política es desplaça del seu legítim titular (la ciutadania) per acabar en mans d'aquells que no poden ser sinó agents de la ciutadania: els governants.
 
Per això, el Gran Orient de Catalunya no va poder sinó veure amb extrema preocupació les declaracions de José Maria Gil Tamayo, secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, del passat 13 de desembre. Unes declaracions en les que el sr. Gil Tamayo qualificava de "moralment inacceptable" la consulta sobre la independència de Catalunya, recentment acordada per una ampla majoria dels partits representats al Parlament. Per començar, la discrepància sobre la forma i l'oportunitat d'un referèndum sempre és respectable, però la seva condemna com a "moralment inacceptable" és la condemna de l'instrument democràtic més directe del que disposa qualsevol societat moderna.
 
No només això, sinó que la condemna no prové de cap partit o associació legitimada per actuar a l'esfera política, sinó d'una institució religiosa. Per descomptat, no tenim res a objectar al fet que qualsevol ciutadà o ciutadana, clergue o laic, creient o no creient, expressi la seva opinió sobre qualsevol tema, polític o no. Una institució d'àmbit privat com ha de ser una església, per contra, hauria de limitar-se a exercir la seva influència en aquest àmbit privat. Que la Conferència Episcopal Espanyola intenti desqualificar un referèndum democràtic és tan escandalós com ho seria que una multinacional emetés comunicats dient qui s'ha de votar i qui no. Com va dir el president i germà maçó, Franklin D. Roosevelt, la llibertat democràtica perilla allà on la gent tolera que un poder privat creixi fins a convertir-se en més fort que el propi govern democràtic.
 
El Gran Orient de Catalunya, fidel a l'herència il·lustrada que impregna tota la Maçoneria, té el ferm propòsit de treballar per tal que els valors de la Democràcia i la Laïcitat presideixin la transició nacional que viu el nostre país. Serem al costat de tots aquells que treballin per una Catalunya radicalment democràtica i laica; cosa que inclou, per descomptat, els bons ciutadans i ciutadanes que, des de dins de la pròpia Església Catòlica, pugnen per aquests valors. I, naturalment, estarem enfront de tots aquells que mirin de posar-los en risc. Ens hi va la Llibertat; i amb ella, la Llum.

Comentaris

Josep Miquel Sobrer Barcelona i Bloomington
1.
Moltes gràcies al Gran Mestre Castillo per recordar-nos algunes de les coses essencials en la vida social. Recordo, ai, la insistència de Franco a atribuïr a la maçoneria una bona part dels mals del món—només per aquella malvolença criminal la institució mereix tot el respecte i agraïment per la seva supervivència. I gràcies a "Tornaveu" per oferir-li una tribuna per parlar. Llàstima que la fotografia que il·lustra l'article o no és gens apropiada o s'explicaria per alguna raó que roman misteriosa.

Comenta aquest article