Reportatge

Els Tres Tombs a la ciutat de Barcelona

Tres tombs

President dels Amics de l’Arca.

INTRODUCCIÓ
A partir del segle XVII, amb la forta implantació de la Inquisició espanyola, es va voler catolitzar qualsevol festa i tradició. També fou el període fosc de la cacera de bruixes, van desaparèixer pràcticament tots els rituals, tant tribals com primitius que existien per honorar dia a dia tant la Natura com als Animals que estaven al nostre servei. La representació religiosa més antiga com a homenatge al bestiar és la custodia del naixement de Jesús a càrrec d´un bou i un ase –el bou, seguint la divinitat egipciana del  Bou Apis, i l´Ase, seguint el costum romà de divinitzar-lo en honor al deu Júpiter. Tant un com l´altre representaven en general la protecció, la força, el treball, la lleialtat i la noblesa, per això tenien l´honor de protegir el nounat.

Dins la setmana coneguda com la dels Barbuts, prou religiosa, ens trobem, del 15 al 22 de Gener, Sant Pau l´Ermità, Sant Mauro, Sant Vicenç, Sant Fruitós i el dia 17 Sant Antoni Abat del porquet o dels rucs.
 
LLEGENDA DE SANT ANTONI A BARCELONA
El Governador Romà de la Ciutat tenia una filla malalta, va demanar la presència de Sant Antoni per guarir-la, només d’arribar a Barcelona se li va presentar una truja amb un garrí esguerrat que no podia caminar. Sant Antoni el va guarir, llavors la porqueta, agraïda i fidel, no el va deixar mai; així sabem que qui acompanyava al Sant en realitat era una femella. Ah, la filla del Governador, miraculosament, també la va poder curar.

Diuen que en marxar és va creuar amb un ruc d´un ric terratinent que el seu amo volia sacrificar perquè també estava malalt i amb la presència del Sant es va curar, des de aquell temps se’l considera patró dels animals de peu rodó.
 
ELS TRES TOMBS
Tenim coneixement de la Festa des de principis del segle XVIII, en què es fa homenatge als animals, i com que des del 1.714 no es podien presentar ni banderes ni desfilades, aprofitaven els gremis que tenien com a base els animals en la seva tasca (pagesos, traginers, bastaixos....) per poder beneir les bèsties, amb banderes, estendards i desfilant, amb les millors gales amb carro o muntant a cavall. A pobles, viles i ciutats, la benedicció d´animals era tota una festa que començava la setmana abans amb l´elecció del Banderer (que o bé solia ser un membre destacat per la seva tasca social o bé se subhastava la distinció i al millor licitador se li atorgava l´honor), acompanyat per dos Cordoners (els qui aguanten els cordons de la bandera) o escortes, tots tres a cavall. A Barcelona Ciutat és tradició que a la Bandera hi vagin disset genets –tants genets com el dia que Sant Antoni ens marca al calendari– vestits de gala amb barret de copa.

Per què Tres Tombs? 

1er. Tomb, es feia per demanar per la salut de l´animal (ruc, ase, cavall, bou), ja que era una catàstrofe que emmalaltís o moris l´animal, ja que la seva feina ajudava l’amo a aconseguir menjar.

2on. Tomb, Per tenir feina, una bona collita, un bon transport....

3er. Tomb, per tenir benestar (bon temps, mantenir lluny els mals averanys, les epidèmies, les guerres). Les guerres eren un doble problema, ja que podia passar que primer  s’enduguessin l´animal i després l´home de la casa  o l´hereu a  lluitar. Malgrat  tot, era més important l´equí que la persona.

Els Tombs es portaven en ordre al voltant del camp, a conrear la masia, els pobles, les esglésies, els negocis o les ciutats, en les que com que de vegades hi havia més cavalls de muntar que de tir, més lleugers, en el moment de la benedicció el genet els feia aixecar sobre les potes del darrere i els feia donar tres tomb mentre els beneïen. Com molts deien a l’època, era la benedicció dels senyorets o dels pinxos.
 
TRADICIÓ DELS TRES TOMBS A LA CIUTAT DE BARCELONA
La passada (desfilada) més antiga de Catalunya en l´actualitat és la de la Ciutat d´Igualada, datada el 1822, seguida de la de Barcelona, del 1826, malgrat que a Barcelona es mantenia una tradició urbana, va ser temps més tard model per a d’altres passades, com la de Vilanova i la Geltrú , datada a finals del segle XIX, que encara conserven la bandera, amb la seva caixa original i factura, confeccionada a casa Medina, a les Rambles de Barcelona.

Aquest Tres Tombs de principis del XIX corresponen a la llavors coneguda Ciutat de Barcelona, però de dintre muralles, ja que el que avui coneixem com a barris en aquell moment eren pobles o viles al voltant de la Ciutat, com Gràcia, Sants, Sant Andreu del Palomar, Horta… i la darrera zona en formar-ne part, Sarrià. A partir de l´any 1897, per Reial Ordre de la Reina Regent, mare de l´Alfons XIII, s’annexionen totes aquestes poblacions per motius bèl·lics i de cadastre, hi havia, doncs, més homes per anar a lluitar a l’Àfrica i a les colònies d´ultramar. Més tard, en la Barcelona que ara tots coneixem, els barris van continuar fent els tombs amb certa autonomia, recordant el seu passat com a pobles. A finals del segle XX és van deixar de celebrar a Sants, mantenint-se avui ben vius al Districte de Sant Andreu del Palomar i els de la Ciutat de Barcelona.

Els de la Ciutat de Barcelona es porten a terme el dissabte més proper després del dia 17, i si la jornada cau en dissabte, la celebració passa al dissabte següent, per no entorpir el circuit o la temporada dels ja més que tres tombs, perquè la passada recorre tres Districtes, Sants , on la festa comença a Montjuïc, amb l´arribada dels participants i l´esmorzar, l’Eixample, al barri de Sant Antoni, amb el Pregó, la cerimònia de Banderes, per començar la passada, la benedicció dels animals davant l’Escola Pia, passant pel davant del Mercat de Sant Antoni, Ciutat Vella, les Rambles, fins a l´Ajuntament de Barcelona, on es fa la presentació d´un ofici o festivitat relacionats amb els animals, es dóna la benvinguda als participants de la passada i es fa el posterior reconeixement de les Autoritat Municipals en motiu de la Festivitat del dia, al Pati de Cavalls de l´Ajuntament
 
GREMIS I ENTITATS QUE HAN PARTICIPAT ALS TRES TOMBS
Pagesos, carreters, traginers, bastaixos, paletes, tartaners, calesseres, cotxers, l´Exèrcit, la Guàrdia Urbana, la Guàrdia Civil, els serveis a la Ciutat (escombriaires, neteja, encarregats del rec –els penúltims que van fer servir animals de peu rodó en el seu treball– i els Serveis Funeraris de la Ciutat (els darrers a fer-ne ús, fins a mitjans del segle XX), un gremi que va ser el responsables durant molt de temps de seguir amb la tradició dels Tres Tombs.

Era normal que trobessin equins en moltes feines de la Ciutat, des del Born al Port, a les Platges, en la construcció del Metro, a la Barcelona de l´Exposició Universal o treballant als fonaments de la Sagrada Família, fins i tot una construcció castellera es diu “el carro gros”, el 4 de 8, ja que quan una colla la volia executar calia un carro gran per poder-ne transportar tots els membres, si no, no hi cabien.
Sant Antoni com a protector dels animals, el trobem present en la benedicció arreu de Catalunya, però també com a Patró del Gremi de Cansaladers, dels Traginers –també coneguts com els Tonis–, l´Arca de Noè o la Germandat de Sant Antoni, aquesta ultima fins l´any 2005 va ser l´encarregada de portar a terme els tombs a la Ciutat, l´any següent es va fundar la Comissió Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona, avui Federació formada per L´Arca de Noè, AAVV de Sant Antoni, la Germandat de Sant Antoni Abad i Sant Antoni Comerç.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article