Reportatge

Quan Tornaveu passa d'experiment a realitat

Escriptor i periodista. Estudiós de la cultura popular. President de la Fundació Paco Candel

Quan ens vam plantejar el projecte de Tornaveu partíem de dues voluntats col·lectives: d’una banda, l’Ens de Comunicació Associativa es plantejava la necessitat de superar la tasca de difusió de l’activitat de les vint-i-dues federacions que l’integraven, desenvolupada per mitjà del web ensdecomunicació.cat, i de les càpsules que s’enviaven —i es continuen enviant— al conjunt de mitjans de comunicació. Semblava evident que el món associatiu necessitava també una plataforma d’expressió que superés amb l’opinió l’àmbit de la pura informació. Per altra banda: el Projecte Heptàgon —vinculat a la Universitat Catalana d’Estiu— plantejava la necessitat d’incentivar el consum cultural en català des del seu web. Totes dues iniciatives cassaven perfectament, totes dues naixien del servei cultural al país, tan altruista com eficaç. No va ser gens difícil posar-se a treballar en un sol projecte útil a uns objectius que es concretaven en la normalització.

Passat l’estiu farà un any que junts ens plantejàrem Tornaveu. Encara tenim molt present com es fixà el model de publicació, com es trià el nom i el subtítol Associacionisme i Cultura, que concreta l’abast, com s’adoptà la fletxa de l’Ens (la sardineta que vol representar l’esforç de l’impuls cultural d’anar tot sovint contracorrent), com s’han anat creant una a una les seccions ja característiques de la publicació..., com s’ha produït el debat de totes i cadascuna de les editorials des de la presa de consciència de «Tornaveu, la veu de l’associacionisme cultural»... Calia descartar les particularitats per a potenciar el col·lectiu: més de vint federacions, milers d’associacions.

Hem fet un camí de quasi un any, catorze edicions, amb un suport col·lectiu que per a si mateixes voldrien moltes altres publicacions, digitals i no digitals. Per primera vegada, el conjunt de l’associacionisme català, impulsat a mitjan segle XIX introduint la Il·lustració al nostre país, fent-se gran enmig del trasbals del segle XX, s’ha coordinat en acabar-lo i s’ha fet fort en entrar el segle XXI cridant a congrés i creant les estructures federatives que han fet possibles iniciatives com aquesta.

No som una televisió, ni un diari, ni una ràdio..., tenim els peus ben plantats a terra sobre la base d’un projecte de futur com és Internet. Ens sembla el mecanisme d’expressió adequat per a aquest temps, venim del periodisme de paper, al qual desitgem una llarga vida. Encara avui continuem perfeccionant el projecte que vam iniciar fa més d’un any. Som oberts a suggeriments i propostes, a col·laboracions..., a tot el que possibiliti continuar potenciant l’expressió de tots els que creiem en la cultura com a eina eficaç per a seguir construint un model de societat avançat, una Catalunya lliure, democràtica, emparada en el dret, la justícia social i la llibertat d’associació; tots ells, drets col·lectius sostrets que anem recobrant.

Quan, en arrodonir en aquesta edició la imatge gràfica de Tornaveu, sentim la satisfacció d’haver recorregut la primera part del camí que ens proposàrem en posar en marxa el projecte, també és grata la col·laboració de força articulistes que ens han enviat llurs escrits, els que simplement han col·laborat des dels suggeriments i les aportacions tècniques que ens han ajudat a consolidar el projecte a l’espai de les noves tecnologies. Estem agraïts a tots els que, llegint-nos i divulgant els continguts, ens han animat a seguir endavant. Potser també és hora d’agrair la tasca del consell editorial que ha figurat des del primer moment a la capçalera de Tornaveu. Tots hi han figurat per raons específiques (Antoni Carné per ser president de l’Ens, Joan Maluquer com a president d’Heptàgon, com Enric Cirici i Èric Jover, que també en són, Joan Ramon Gordo, com a coordinador de l’Ens), però tots plegats —juntament amb Glòria-Mireia Montanyà, que ha estat un bon suport tècnic— han constituït l’equip que ha fet possible arribar dignament fins aquí. Sabem que tenim molt camí per endavant a la recerca de la perfecció, però, en arribar aquesta fita, tots plegats sentim satisfacció per la feina feta. Comptem que vosaltres ens ajudareu a divulgar-la perquè la veu de l’associacionisme cultural arribi arreu.


                                                                                                                                         

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article