Reportatge

Economia solidària, cooperativisme i cultura popular

Responsable de comunicació del COOP57.

L’economia social i solidària va començar a expressar-se molt abans que s’encunyés aquest terme. Diverses pràctiques des de temps immemorials han anat apuntant formes i fórmules d’organització comunitàries que han volgut posar de relleu el valor del suport mutu i del benestar col·lectiu per sobre de l’individualisme.
 
Una d’aquestes expressions va començar a caminar de manera més definida un hivern de 1844 a Anglaterra. Concretament al comtat de Lancashire, a la ciutat de Rochdale, es va fundar la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale, la primera cooperativa.
 
El cooperativisme com una de les expressions més clares de l’economia solidària ha estat lligada al desenvolupament de la cultura popular a través de les xarxes humanes les cooperatives creaven. A finals del segle XIX i principis del segle XX, el cooperativisme fou el motor de la reorganització del moviment obrer i experimentava models d’autoorganització que es traçaven a través dels llaços comunitaris i familiars. Aquesta organització obrera, originada des de la lluita de classes i de la defensa dels drets dels treballadors i les organitzacions sindicals, també desembocava en la creació de diferents espais de desenvolupament de la cultura popular.
 
A Barcelona, entre el 1887 i el 1914 es van obrir setanta cinc ateneus que proporcionaven un espai de sociabilitat i oferien activitats de lleure com el teatre, corals o activitats formatives. En paral·lel també es crearen les escoles racionalistes, prenent com a model l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i oferint, en un moment on l’educació no era ni molt menys pública ni universal, una xarxa d’espais de formació que van permetre a moltes persones l’accés a l’educació.
 
El cooperativisme buscava superar de manera col·lectiva problemàtiques que no es podien afrontar de manera individual. Aquestes xarxes de suport mutu formaven i generaven, inevitablement, teixit social i alhora aquest teixit social formava i generava, inevitablement, cultura popular.
 
Actualment, des del mateix desig i la mateixa essència cooperativista, des de les bases populars, també es dóna suport a la cultura popular.
 
El febrer de l’any passat l’economia solidària i el teixit social i cultural reusenc i la base social de Coop57 van finançar la reforma integral de la seu social de la Colla Castellera Xiquets de Reus.  Aquesta mateixa base social de la que també en formen part diversos ateneus populars i entitats culturals arreu del territori. Aquests espais, com ho foren abans, són espais de socialització i de foment de la cultura i les tradicions populars. Espais on els diferents moviments socials i culturals es puguin trobar i desenvolupar-se en fórmules autogestionàries, democràtiques i empoderadores.
 
La societat ha de seguir sent el protagonista del desenvolupament de la cultura popular com ho ha estat sempre. No s’ha de delegar ni cedir aquest control a l’administració pública, cosa que no vol dir delegar-ho al model privat mercantil. De l’administració pública n’hem de buscar suport i acompanyament, però el motor que faci funcionar la cultura ha de seguir sent la gent, les associacions culturals, els moviments socials i les classes populars. Aquelles persones compromeses amb la cultura que dia a dia, treballen per la seva conservació, foment, evolució i expressió. La cultura s’ha de socialitzar, popularitzar i aconseguir que sigui l’associacionisme de base i les xarxes socials qui hi donin suport, la desenvolupin, n’aprenguin i la gaudeixin.
 
Com acostuma a passar, depèn de nosaltres més que no ens pensem.

Comentaris

Quim Pérez Barcelon
1.

Molt interessant, ho comparteixo. Gràcies Xevi!

Només un apunt complementari: hem de vigilar amb la mercantilització de la cultura popular. Només depèn de nosaltres!

Comenta aquest article