Reportatge

L’exemple dels mestres (i els pares) de les Illes

El músic algaidí Biel Majoral publicà l’any 1997 la magnífica cançó Què té aquesta terra nostra? Referint-se a la imatge de l’albó de la catalanitat, molt alt i amb una gran rabassa, cantava:
 
«En nom d’Espanya vengueren
mil mestres per tallar-lo.
Picaren un any rodó
i encara no pogueren.»
 
Més avall, es demana:
 
«Què té aquesta terra nostra
que congria traïdors?:
diputats i senadors,
hi ha mestres i professors
i també el senyor rector
i aquests són els pitjors.
Ells diuen que són senyors
i sols els tenen per mostra.
Semblen tots triats a posta.»
 
Qui ho havia de dir que aquesta onada castellanitzadora, endegada per Felip V amb els decrets de Nova Planta, seria combatuda l’any 2013 amb la contundència amb què ho ha fet, precisament, la comunitat educativa balear?

José Ramón Bauzá s’encabeix perfectament en la classe política ‘traïdora’ de la cançó, desarrelada del país, tot i gastar llinatge mallorquí. Era impensable que en ple segle XXI s’executessin polítiques de genocidi cultural i lingüístic a Europa. Però l’Estat espanyol és en regressió, no únicament econòmica, sinó també democràtica, pel que es veu. No s’hi admet la diferència amb què tímidament i a contracor es bastí la constitució espanyola. El Tribunal Constitucional, que hauria de ser exemple d’imparcialitat, és presidit per un militant del PP que s’ha esplaiat profusament en consideracions anticatalanes abans d’accedir el càrrec (potser és en virtut d’aquestes expansions que ha estat l’escollit?). Bauzá sembla obeir a la línia dura del seu partit, la que marca la FAES de José María Aznar. I la seva voluntat és tallar de soca-rel la immersió lingüística a les Illes, el sistema educatiu que garanteix teòricament (però no pas a la pràctica) la supervivència de la llengua catalana. Tornem a la cançó (recordem que parla de la soca d’un albó carregat de simbolisme):
 
«Un dia des de Castella
arribaren molts de senyors.
Pensaven fer-ne tions
i llavors també estelles
per llevar males idees
d’un símbol de nació.»
 
Certament, diluir la presència de la llengua catalana (la pròpia d’acord amb l’article quart de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears) en l’ensenyament en favor d’un suposat reforçament de la llengua anglesa, pot ser presentat com un argument civilitzat i assenyat, però conté dins seu tot el fel de l’Estat uniformador, que menysprea la diferència, que es penedeix de tot senyal de respecte cultural i lingüístic afavorit després de la mort del general Franco. Bauzá ja ha aconseguit que el Tribunal Constitucional, amb el seu col·lega de partit com a president, hagi tombat aquest 2 d’octubre passat el recurs presentat pel PSOE contra la reforma de la funció pública de les Illes que estableix que, per a accedir a la funció pública, el coneixement de la llengua catalana no serà un requisit sinó un simple mèrit.

Abans, Bauzá havia esquivat la suspensió cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears del calendari d’aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) amb un nou decret aprovat a corre-cuita pel seu govern. La resposta a aquesta argúcia administrativa no es va fer esperar i els sindicats de mestres i altres plataformes sorgides expressament van començar una vaga indefinida que ha interromput l’inici de curs fins al dia 7 d’octubre, tres setmanes després del que era establert, amb un seguiment altíssim, de pràcticament el 90 per cent la primera setmana i al qual s’han sumat massivament les associacions de pares i mares.

L’esforç de tants i tants mestres, renunciant al salari, ha tingut el contrapunt de la creació d’una caixa de resistència que de seguida arribà als 200.000 euros. L’important no ha estat la quantitat aplegada, sinó la reacció popular a les Illes i a la resta dels països catalans.

Així, doncs, es pot dir que la reacció de la comunitat educativa ha superat amb escreix les previsions que els més optimistes se n’havien fet i ha sorprès tothom la manifestació del dia 29 de setembre, la més important que s’hagi fet mai a les Illes, amb 90.000 persones a Palma i amb un gran seguiment a Menorca, Eivissa i Formentera.

En aquest sentit, la interrupció de la vaga indefinida no representa un èxit del Govern Bauzá, sinó del conjunt de la societat illenca, que s’ha articulat i ha reaccionat amb força i dignitat.

Si algú es creia que les Illes Balears eren una societat encalmada i adormida, aliena al que ara es viu a Catalunya, caldrà que prengui nota de la marea verda de les samarretes dels mestres i els pares manifestant-se com mai abans no s’havia fet. Era aquesta la intenció del president José Ramón Bauzá?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article