Reportatge

Josep Maria Pasqual: “L’UCE és una estructura d'estat”

L'any 1973 se celebrava la cinquena edició de la Universitat Catalana d'Estiu, que incloïa un col·loqui presidit per Heribert Barrera, els germans Oriol i Enric Casassas, Ramon Folch i Josep Laporte. Una conferència “premonitòria”, a parer del periodista Josep Maria Pasqual, que publica l'article El manifest dels científics a El Punt-AVUI. En la seva reflexió apunta que des d'aquell estiu de fa quaranta anys, la UCE “és o s'assembla a una estructura d'estat”, i explica que aquell col·loqui n'és la prova: “D'aquell col·loqui, El català, llengua d'expressió científica, organitzat per la Societat Catalana de Ciències (filial de l'IEC), en resultà el Manifest de Prada, que contenia el paràgraf següent: “Si una llengua ha de viure en plenitud, el seu exclusiu conreu literari és manifestament insuficient: cal que la llengua s'enrobusteixi amb el desenvolupament del lèxic científic i tecnològic, que segueixi el vigorós dinamisme de la ciència. Per aquest camí, i nomes per aquest camí, una llengua ateny la seva majoritat”, recorda Pasqual.
 
En aquest sentit, l'autor fa un toc d'alerta sobre el fet que l’UCE no ha rebut tota l'atenció que caldria per part del mateix país, tant de la societat com de l'administració: “un país que decideix crear estructures d'estat també hauria de revisar si es presta prou atenció a algunes de les estructures d'estat de què ja es disposa, entre les quals, l’UCE. Perquè, de vegades, escudats en el lema del “tot està per fer...”, potser ens oblidem que algunes coses ja estan fetes (o mig fetes), com és el cas de l’UCE, i que hauríem de preservar-les més”.
 
Efectivament, el Manifest (dels científics) de Prada anunciava el que s'havia d'esdevenir. Només tres anys després, el 1976, relata el periodista, “en plena Transició vers la democràcia, i en plena efervescència per la rehabilitació del català, el president del govern espanyol (Adolfo Suárez), mitjançant unes declaracions al setmanari francès Paris Match, manifestà que la llengua catalana mancava de capacitat per a funcionar com a llengua científica. L'exemple que ho confirmava era la impossibilitat de redactar-hi un “estudi sobre física nuclear”.
 
Suárez havia abocat el català a la categoria de llengua inútil. I a parer de Josep Maria Pasqual, el raonament que havia fet el president espanyol “és paradigmàtic del que hem d'entendre els catalans per estructura d'estat: la profecia suarista era falsable i la comunitat lingüística ja havia marcat el full de ruta amb anterioritat, a Prada”, rebla.
 
Podeu llegir l'article complet en aquest enllaç.
 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article