Reportatge

XI Mostra Nacional de Teatre Amateur

Teatre

Professor. Llicenciat en filologia anglesa. Sotssecretari de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.

“Què no és La Mostra?” sembla, talment, una pregunta ben senzilla de respondre. Però fixeu-vos amb la trampa. Hi ha una negativa! És molt senzill de contestar en afirmatiu però, en preguntar als assistents “què no és per a ells La Mostra” queden ben sorpresos.  I costa de respondre! No és tan senzill. Però hi ha respostes. I n’hi ha de prou curioses.
 
La Mostra no és un lloc on t’avorreixes, La Mostra no és un lloc on se’t permeti de dormir llargues hores, La Mostra no és cosa de quatre persones. No té luxes, no et deixa indiferent, no només mostra un tipus d’art, no obliga a escollir, no causa antipatia, no et fa sentir incòmode ja que tothom és igual, no et permet recordar, en acabar el darrer dia, tot el que has vist, de tant com hi has arribat a veure, no crea sedentarisme de tan ràpid que et fa anar d’una sala a una altra, no deixes d’aprendre i no deixes d’observar el treball dels altres.
 
De respostes n’hi ha de tota mena i se’n recullen moltes. Més de quatre mil espectadors en tres dies donen per a molt. Hotels i carrers plens de participants, no hi ha lloc on no trobis algú amb qui fer un gest de complicitat, amb qui crear un lligam comú: el teatre amateur està ben viu durant tot l’any, però ja començada la primavera i des de fa més de deu anys, té un esclat que aquest any es tradueix per als espectador en quaranta espectacles en dos dies i mig, quaranta flors diferents rodejades de tècnics, actors i actrius, que les mimen per tal que aquells que les admiren en quedin satisfets.
 
La Mostra és això: espectacles musicals, espectacles de carrer, de màgia, comèdies que et fan riure i somriure, i drames que et fan pensar i fins i tot plorar, lectures dramatitzades i teatre en francès. La Mostra et fa còmplice del treball dels demés, d’aquells a qui un parell d’hores més tard, un cop tot recollit, trobaràs asseguts al teu costat mirant el treball d’uns altres companys. La Mostra t’ensenya a valorar, a millorar, a gaudir, a veure què es fa en altres llocs del nostre país i, aquest any, de la Catalunya Nord. La Mostra t’ensenya a compartir comentaris amb qui acabes de conèixer, a compartir una beguda, un cafè  i una opinió.
 
Aquests primers dies de maig ja formen part del calendari d’aquell qui gaudeix amb el teatre amateur. Un teatre amateur capaç d’arrossegar milers de persones amb un interès comú. Darrera, com ha de ser, hi ha un bon equip treballant per garantir que les flors que abans esmentava creixin bé. I que, al tallar-les per fer-ne un ram, en surti un de ben bonic, de ben vistós, amb flors diferents. Un d’aquells rams que recordes durant temps. Tres dies ben gaudits veient bon teatre, fent nous amics i retrobant-ne de vells.
 
I arriba el darrer dia, tard al vespre, amb el públic aplaudint, dret a la sala. Incansable. Abans, un munt d’obres ja han vist. I els llums s’apaguen, el cansament per la feina ben feta apareix als ulls plens de satisfacció dels organitzadors i els cotxes marxen esperant La Mostra de l’any vinent. Ben aviat hi serem.

Comentaris

joan antoli la senia
2.

Felicitats per k.escrit Pepo. La mostra es la gran trobada de tots el que estimem el teatre.per a mi un vakor important es el contaxte entre la gent dels diferents grupsfelicitats i anims per a 2014.

Núria Pineda de Mar
1.

Només afegir i és prou important que La Mostra se celebra a Pineda de Mar (El Maresme) des de la seva primera edició. Gràcies

Comenta aquest article