Reportatge

En la mort de Josep Miquel Vidal, un menorquí il·lustrat

President d'Heptàgon

El dia 9 de gener, sobtadament, va morir Josep Miquel Vidal i Hernàndez (Maó 1939), una figura cabdal per a entendre la cultura, la ciència i la societat menorquines, no únicament d’aquestes darreres tres dècades que concentren el gruix de la seva activitat científica i activista, sinó també anterior. Això és així perquè va fundar o va ajudar a fundar institucions que han estat cabdals perquè avui puguem parlar de recerca i de cultura —en majúscules i en minúscules— a Menorca. Encara recordo les paraules del director general d’universitats del Govern de les Illes Balears aquest mes d’agost a Prada, fent la laudatio en el lliurament del Premi Canigó 2012 a Josep Miquel Vidal, reconeixent que l’Institut Menorquí d’Estudis era un model d’entitat científica únic a les Illes. No cal dir que Vidal en fou fundador i coordinador científic d’ençà de l’any 1986. Abans, però, l’any 1977 va ser un dels fundadors de la meritòria Enciclopèdia de Menorca (encara en curs de publicació, tot i els seus disset grans volums publicats temàticament), de la qual era director.

Va ser professor de física de l’estat sòlid a la Universitat de Barcelona entre els anys 1970 i 1974 i fou membre de la Societat Catalana de Física (Institut d’Estudis Catalans) i de la Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica. La seva tasca com a historiador de la ciència i físic no ens ha d’amagar el seu coneixement global, il·lustrat, del conjunt de la cultura i de la societat, en la qual s’implicà. Com s’implicà en els moviments associatius i de reivindicació ecologista tan importants als anys setanta i vuitanta i que van permetre de frenar en gran manera l’especulació urbanística i que ha fet possible més tard el reconeixement de l’illa de Menorca com a Reserva de la Biosfera.

Una altra faceta importantíssima va ser la d’establir ponts de contacte de Menorca amb la resta de països catalans, tant a nivell científic com cultural. No és estrany, doncs, que estés connectat constantment amb l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Catalana d’Estiu (de la qual era membre de l’Equip Rector) i la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana. Nogensmenys, va ser un bon col·laborador de Tornaveu i de Canemàs. Tinguem un record per a un home clau per a Menorca i per als Països Catalans.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article