Reportatge

On són els joves?

Doctor per la Universitat de Barcelona. Vicerector de l'UCE.

Suposo que veient algunes juntes d’associacions o fins i tot els seus associats segur que aquesta pregunta ja comença a tenir més sentit. De ben segur que l’envelliment de la població no ajuda i també és cert que la gent gran té més temps, quan no estan esclavitzats pels néts, per a implicar-se en la societat civil. No obstant, m’agradaria apuntar una altra causa que probablement també té la seva validesa sobretot en comarques o territoris més “perifèrics”. El grau d’estudis de la nostra població ha augmentat considerablement i la gran majoria del nostre jovent fan una estada, més o menys perllongada, a la universitat. Malauradament, degut a la necessitat d’una certa massa crítica, les universitats tan sols es troben implantades en els principals nuclis urbans. Degut a aquest fet, els joves als divuit anys, just quan s’haurien de començar a integrar al teixit associatiu, fan una mena d’èxode rural trencant o com a mínim afeblint els vincles amb la seva terra.

M’agradaria, malgrat tot, acabar amb una nota positiva ja que tant l’aparició amb força de les universitats a distància com les millors infraestructures que vertebren el territori i que fan que les distàncies efectives es redueixin ens fan ser optimistes. Menys joves marxen i els que ho fan tornen més sovint i poden mantenir més fàcilment el contacte. Així doncs, si hi esmercem els nostres esforços, podem i devem en els propers anys rejovenir el moviment associatiu.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article