Opinió

Als catalans no els convé la imposició trilingüe

Catedràtic de filologia romànica.

El portaveu/president del nou règim de dretes establert a l’estat espanyol en les eleccions recents anuncia voler prescriure com i quantes llengües s’han d’ensenyar a Catalunya quan constitucionalment li és interdit ficar-s’hi, perquè es tracta de competència exclusiva de Catalunya. Però es veu que la constitució espanyola només els interessa quan parla a favor d’ells. En els pocs casos que no els afavoreix se la salten, o la “interpreten”, com ho fa el tribunal constitucional espanyol compost en bona part per membres caducats i sense legitimitat.

El règim centralista i jacobí vol fer marxa enrere del model constitucional austríac i alemany que després de la mort del dictador en 1975 havia de servir per estructurar una convivència amb drets iguals dels països i de les nacions que es trobaven a dins de les fronteres estatals en aquell moment. El model de federació d'ens autònoms, tan aigualit en el text de la constitució actual, i encara més aigualit en les “interpretacions” pràctiques que se n’han fet, no agrada als espanyols uniformadors i colonitzadors que porten ja 300 anys intentant prescriure als territoris conquerits l’ús de la llengua espanyola.

Quan el centralisme espanyol parla de model trilingüe vol que l’espanyol ocupi com a mínim el mateix espai que el català i que l’anglès ocupi el màxim d’espai com a mitjà internacional per restar-li espai al català i estigmatitzar-lo com a cosa de valor merament local. En realitat no li interessen les llengües i el plurilingüisme, altrament ja optaria per oferir una gamma variada de llengües i no aniria pel camí de menys esforç, més pobre lingüísticament i més gandul, pensant que amb l’anglès s’estalvien totes les altres llengües. El que els interessa és buscar alguna excusa per treure-li al català el seu rol d'única llengua autòctona de Catalunya.

En canvi als catalans els hi va la vida i el futur del català en restablir la centralitat del català en l’únic territori que tenen a disposició, els Països Catalans, i que totes les altres llengües en respectin la prioritat. La constitució espanyola és inacceptable per als catalans, justament pel fet que aquesta norma suprema d'ordenament jurídic no té inscrita la prioritat del català en territori català. I com que aquesta constitució mai no podrà ser corregida amb una majoria catalana, els catalans hauran de constituir-se en Estat independent. Conseqüència lògica!

El que interessa a Catalunya és un plurilingüisme real, situat al voltant del català com a llengua autòctona del país; un plurilingüisme en el que l’espanyol ha de cedir en importància a un munt d’altres llengües, entre les quals l’anglès, però també el francès, l’alemany etcètera, etcètera.

Per sort, tenim mètodes de didàctica plurilingüe ben desenvolupats que fan possible i practicable que cada estudiant de BUP entri en contacte amb diverses llengües durant el seu currículum escolar. Per exemple, aprofitant el valor de les llengües ja apreses per a fer-les servir de llengua pont per a l’entrada directa a la lectura de llengües emparentades, com ho demostra el mètode EuroCom d’intercomprensió europea que hem desenvolupat a la Universitat de Frankfurt i que ja està traduït a 12 llengües. És directament aplicable a Catalunya i permet que els alumnes en tres mesos sàpiguen llegir italià, portuguès, francès, occità i alguna llengua romànica més, perfeccionant aquesta primera competència durant un any, eixamplant-la a la comprensió auditiva, i que a base d’una entrada plurilingüe a l’anglès puguin fer-se amb nocions remarcables d’alemany o holandès, per exemple. L’EuroCom pot esdevenir tot d‘una la segona matèria lingüística obligatòria al sistema escolar català. Posant al català com a llengua pont primera i donant-li el magnetisme com a dinamo central del plurilingüisme, els joves catalans poden arribar directament a l‘internacionalisme sense només fiar-se de l‘espanyol o de l’anglès.

Que desde Madrid es deixin de proposar als catalans maneres d’aprendre llengües, sinó que ells, pobres monolingües, segueixin els models catalans i aprenguin com es fa per aprendre llengües!

Comentaris

Eduard Tampa./USA.
4.

La sol.lucio es ben senzilla : I - N - D - E - P - E - N - D - E - N - C - I - A... ja!!! II*II

Jordi Saura Sabadell
3.

Totalment d'acord amb el Sr. Stegmann i també amb el comentari d'Anna Balagueró. Cal respectar totes les llengües, totes són una font de cultura, cal aprendre'n com més millor. I pel que fa al català, hem de ser molt més bel·ligerants, si ens la deixem fotre què ens quedarà? Em de ser els primers de fer-la servir sempre i a tot arreu, de ben segur que els colonialistes ens entenen perfectament.

ricard Barri del Barrio Samos (Lugo)
2.

Molt interessant el seu article Sr.Stegmann.Tant de bò sigui ben aviat una realitat.

Anna Balagueró Barcelona
1.

Estic d'acord amb vostè, perquè quin futur li espera a la nostra llengua si aquesta no és d'ús prioritari a Catalunya? On més podria ser-ho? Sóc filòloga i no desprecio cap llengua, ni tan sols el castellà tot i que sí que desprecio les persones que manta vegada han intentat imposar-me'l per la força. M'agraden les llengües, totes. Són una riquesa única.
Volia dir-li també, Sr. Stegmann, que el BUP fa molts anys que no existeix. Avui parlem d'ESO i Batxillerat.

Comenta aquest article