Opinió

Un espai de televisió problemàtic, no pas rendit

Catedràtic de comunicació de la UPF

L’actual conjuntura televisiva no convida a l’optimisme. Quan s’estan imposant a TV3 i a la Televisió de Catalunya (TVC) importants retallades. Quan el Canal 9 valencià arriba a uns nivells de gestió, de censura i d’audiència lamentables. Quan el PP de Balears acaba de tancar Televisió de Mallorca i de reduir IB3 a una televisió provincial bilingüe. Quan l’únic canal privat català, 8TV, no acaba de superar el 3 de quota. Quan moltes de les televisions de proximitat en català es plantegen de tancar. Etc. Mentre passa tot això, les grans cadenes espanyoles s’uneixen en un duopoli privat (Tele5 + Cuatro i Antena3 + La Sexta) per poder ocupar més i millor, al costat del grup públic RTVE, els mercats de l’audiovisual en llengua espanyola a tot el regne.

Ara bé, en aquest paisatge televisiu tan advers per als interessos de la nació catalana i de la normalització lingüística i cultural, no cal dir que Televisió de Catalunya – i molt especialment el seu primer canal TV3 – resplendeix com un potent far enmig de la boira. Aquesta constatació, malgrat totes les objeccions que ara puguin airejar-se per justificar unes restriccions, és de domini públic. Quina entitat, fora del Barça, pot mobilitzar a Catalunya tanta gent com TV3 fa, per exemple, per La Marató? Qui pot reunir 400.000 pares i infants a Montjuic en la Festa dels Súpers? Qui pot fer programes de prime time amb els Castells o La Patum? Qui és capaç a Catalunya de liderar els informatius? Quina productora pot aconseguir, si no és amb el concurs de TV3, de portar als Òscars un film com Pa negre o a Hollywood o al Japó la sèrie Polseres vermelles? Què serien avui la llengua i la cultura catalanes sense TV3?

Amb raó deia l’editorial de Tornaveu de l’octubre: “L’aportació de TV3 a la normalització lingüística i a la cohesió social és fonamental per al model de societat integradora que ha estat i ha de seguir sent el model de Catalunya”. Però, atenció: la Televisió de Catalunya, l’única televisió pública compromesa amb la reconstrucció nacional, té a més una responsabilitat moral, cultural i lingüística molt més enllà de les fronteres de les quatre províncies de Catalunya. Tots els impediments posats fins al dia d’avui perquè els canals de TVC no puguin veure’s amb normalitat als territoris històrics del català, i especialment al País Valencià, fan patent la importància que li atorguen els adversaris. I la demostració que l’Espanya democràtica ha aconseguit en els tres últims decennis un èxit rotund en el procés d’espanyolització és el fet que a Catalunya, al País Valencià, a les Balears o a la Franja, entre un 80 i un 90 per cent de la població està obligada consumir canals televisius espanyols. La paradoxa de la “normalització” (espanyola) dels Països Catalans rau en l’evidència que allò que més compartim els habitants dels territoris del català són les històries i les imatges de Tele5, Antena3 o TVE.

Gràcies a TVC i només gràcies TVC, l’espai audiovisual del català té un referent en el món de la cultura contemporània, sigui als circuits tradicionals o al ciberespai. Per això, la defensa de la nostra televisió pública com a gran televisió de l’espai català de comunicació no pot deixar-se en mans dels polítics: ha de ser una de les prioritats de la societat civil de tot l’espai del català. Tenim un panorama televisiu complex i problemàtic, però de cap manera ens declarem rendits.

Comentaris

Josep Gubau Torner Argentona
2.
Estic perfectament d´acord amb l´importància de TVC per la nostra llengua, com també ho estic amb la importància d´un bon servei català de la salut. L´importància d´aquets serveis però, no treu el fet de que cal gestionar-los de forma eficaç i mesurada en el control i contenció de les despeses incorregudes. El creixement exponencial de les despeses de forma il·limitada (Veure la seva evolució durant els últims cinc anys), es insostenible, i per tant es imprescindible disposar de bons i honestos gestors. L´espectacle de la demagògia portada a terme en els hospitals i a la TVC, en particular en el seu espai de noticies, respecte les famoses retallades, es vergonyós i ens mostra una vegada més, que lo que realment prima en lo que s´anomenen serveis públics, son el manteniment de les prebendes i privilegis de les classes professionals que a ells s´acullen. Desgraciadament, per causa d´una malaltia de càncer d´un familiar molt proper, he tingut de passar moltes hores en un important hospital de la zona i tinc de dir que el malbaratament de mitjans i l´activitat de les persones que teòricament hi treballen, es esgarrifós. La reducció de despeses en els hospitals podrien ser molt superiors a les considerades necessàries, sense reduir la qualitat del servei, si realment es gestionessin amb professionalitat, honestetat i de forma adequada. Lo mateix serveix per TVC i el seu entorn. Senyors, menys demagògia, menys tirar de càrrec i encàrrecs innecessaris, menys converses telefòniques alienes al treball durant les hores laborals, menys baixes laborals no justificades i treballar més i millor. Això fora defensar els serveis públics i la nostra TVC.
Joan Manuel Tresserras
1.
Un article magnífic. Exacte i precís. Com tots els que en Josep Gifreu ha anat escrivint durant tots aquests anys sobre la qüestió. Ell ha estat qui millor ha interpretat, des del començament, la importància històrica de la CCMA -i especialment de TV3- en el procés de reorganització del sistema cultural catà posterior a la dictadura. TV3 és la plataforma més potent que tenim d'homologació amb les altres cultures del món. Som una de les poques cultures locals del planeta que gaudeix d'una presència en la cultura global que, en la majoria dels àmbits, és molt pel damunt de la que li correspondria seu pes demogràfic relatiu; i totes les altres ténen estat propi. És una mena de miracle. Però és que som una cultura electiva; la cultura és en el centre mateix de la construcció nacional; és la clau de la proposta identitària que ens oferim a compartir. I, a banda d'alguns artistes universals, hem disposat de la CCMA i TV3 per estimular unes veritables indústries culturals. En el sector de la comunicació, si un Govern català té dubtes, ho té fàcil: que faci cas al que diu i proposa Josep Gifreu. Des del seu compromís social amb la justícia i les llibertats, sempre ha servit el mateix color polític: el de la nostra plenitud nacional.

Comenta aquest article