Opinió

10 idees per reforçar l’associacionisme cultural

Resum de la compareixença de l'ENS a la comissió que debat la Llei del Foment de l'Associacionisme

Associacionisme
Josep Maria Porta i Rosa Maria Provencio en la seva intervenció al Parlament de Catalunya
Josep Maria Porta i Rosa Maria Provencio en la seva intervenció al Parlament de Catalunya | Parlament de Catalunya

Aquest dilluns, l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català va participar en el Parlament de Catalunya per fixar posicionament sobre el Projecte de Llei de Foment de l’Associacionisme. La intervenció, a càrrec de la presidenta Rosa Maria Provencio i el secretari Josep Maria Porta, va posar l’accent en deu idees-força sobre l'actual redactat:

1. És necessari distingir el model de l’associacionisme cultural vers el del voluntariat social. El voluntari actua en benefici de tercers i no té control sobre els òrgans de gestió de les entitats; en canvi, el soci participa d’una organització democràtica i també actua per benefici (enriquiment personal) propi. Els dos àmbits han d’estar regulats per lleis diferents.

2. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya no és un òrgan competent per fer el seguiment d'aquesta llei. L’àmbit cultural no hi està ben representat, ni institucionalment ni associativa. Ni en forma part el Departament de Cultura ni l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català.

3. La Llei ha de protegir les entitats de l'intervencionisme de les administracions públiques.  El text incideix massa en els procediments que han de seguir les entitats, i massa poc en les condicions objectives (finançament, equipaments, normativa) que poden facilitar les administracions.

4. En un context de dependència de les entitats a les ajudes públiques, cal mostrar reserves envers els partenariats publico-socials. Aquest camí, defensat pel projecte de llei, pot anar en detriment de l’autonomia de les associacions. Les entitats poden convertir-se en la mà d’obra de les institucions, atesa la desigualtat de poder entre les administracions públiques i les mateixes entitats. 

5. La normativa no preveu ajudes de suport i professionalització de les federacions. D’altra banda, és necessari que les subvencions atorgades a les federacions no siguin finalistes, atès que la seva missió és donar suport a les entitats de base.

6. Escepticisme sobre el reconeixement de grups i plataformes informals. La Llei de Foment de l’Associacionisme no ha de crear estímuls perquè la ciutadania no s’associï; més aviat és necessari és reduir el percentatge de temps que les Juntes Directives necessiten invertir a la gestió interna. Els grups informals i plataformes socials poden ser una eina útil per moviments socials, però també per lobbys polítics i econòmics.  

7. Es valoren positivament les mesures de simplificació administrativa en la comptabilitat de les entitats. Es considera que també s’han de reduir els tràmits per poder organitzar activitats al carrer.

8. S’exigeix que les mesures de foment econòmic tinguin caràcter universal, no en puguin ser beneficiàries únicament les Entitats d’Interès Culturals o les reconegudes amb la Declaració d’Utilitat Pública.

9. Propostes de millores per a facilitar l’ús d’equipaments associatius: discriminar positivament les entitats en els concursos de gestió d’equipaments públics; aplicar desgravacions fiscals i facilitar crèdits oficials per fomentar l’adquisició d’immobles; cessió d’equipaments municipals per a coordinadores locals o comarcals.

10. Necessitat que la Generalitat es comprometi a fer estudis periòdics en profunditat per conèixer les fortaleses i debilitats de l’associacionisme.

Ens de l’Associacionisme Cultural Català

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article