Opinió

Cases de la Festa

Damià Amorós fa un repàs a les Cases de la Festa de Catalunya

Patrimoni Immaterial
"Ara Toca Festa" del Museu de Reus
"Ara Toca Festa" del Museu de Reus | Institut de Cultura de Reus

Historiador de l'art i museòleg

La concentració, en un sol espai i al màxim possible, dels elements que participen en una festivitat o formen part d’una comparsa o grup festiu no és una cosa nova. Malgrat el boom festiu de les darreres dècades del segle passat, la centralització i, gairebé, personificació d’una celebració festiva en un espai no és nou. 

Un bon exemple és la Casa de les Roques de València. Un conjunt d’edificacions, amb orígens al segle XV, on es guarden les roques, gegants i altres elements que formen part de la processó del Corpus de la capital del País Valencià. Un punt que no només exposa i conserva sinó que també serveix com a centre de promoció i investigació de la festa, la seva història i la seva perpetuïtat.

Solsona, ciutat que conserva, estudia i promou una de les majors mostres de patrimoni festiu històric en actiu, manté, almenys des del 1710, el quarto dels gegants -al c. St. Llorenç 37-. Un espai, que restaurat, és visible des del carrer a més de comptar amb una programació de visites guiades i un interessant sistema d’observació des de la mateixa via pública.

Montblanc, a la Conca de Barberà, tot i guardar els elements del seu seguici festiu al nou claustre del convent de Sant Francesc i els gegants a la Casa de la Vila, conserva la memòria de les seus gremials, confrares o germandats on guardaven els elements festius com la Casa del Drac, la de la Mulassa o l’Àliga.

D’aquests espais històrics, oberts o conservats en la memòria -més o menys llunyana-, en són hereus les noves presentacions, espais o exposicions que moltes poblacions tenen de forma permanent o efímera, preparen a les prèvies de les seves festes majors conegudes com a “Casa de la Festa”. Potser dos dels exemples més clàssics, d’aquesta nova modalitat d’espai patrimonial, són l’exposició Ara Toca Festa del Museu de Reus i la Casa de la Festa de Tarragona.

L’exposició reusenca, instal·lada a la seu de la plaça Llibertat del Museu de Reus, s’obrí al públic el 2009. Centrada en les celebracions de Sant Pere i la Mare de Déu de Misericòrdia -com patrons de la capital del Baix Camp- narra el procés festiu, des del pregó i la primera tronada, a la processó de Sant Pere i la darrera de les tronades. Afegint a l’espai, en la majoria de casos, els originals de les figures i elements festius patrimonials: les tres parelles de gegants -Vitxets, moros i indis-, la mulassa, els nanos, mascles de la tronada, el canó… Una transmissió d’informació i experiència que s’acaba completant amb l’ambientació sonora d’alguns dels àmbits de la mostra.

El cas tarragoní, amb una instal·lació més polèmica i una gestió -de l’edifici i de l’equipament- complexa, recull en tres àmbits els elements més significatius de les festes de Santa Tecla i Sant Magí. Alguns recuperats, com la mulassa, l’àguila o el drac, comparteixen espai amb elements històrics com els gegants -els negritos, moros i vells- o els nanos. Un espai, que sembla aprofitar la celebració dels 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla per cometre les reformes necessàries i dotar-se, per fi, d’una credibilitat necessària per esdevenir centre de referència de la cultura popular a Tarragona i al Camp.

L’any passat reobria portes una de les altres clàssiques “Casa de la Festa”; en aquest cas específica com a Casa de la Festa Major, la de Vilafranca del Penedès. Amb una important ampliació i una nova museografia, l’equipament recull tot el material festiu i els seus relats. Amb algunes aportacions tecnològiques força reeixides, podem accedir dins del drac en una de les seves actuacions o viure altres moments cimers de la festa, fora de lloc i data.

La Patum de Berga, la Festa Major d’Igualada, els gegants de Lleida, els de Girona i els diferents gegants de la ciutat de Barcelona, entre altres, també entren en aquest selecte grup d’elements festius patrimonials -que potser hauríem de discutir la seva patrimonialització- que poden gaudir-se en directe a les seves sortides però també en espais museïtzats.

A mig camí entre l’espai permanent i la programació d’exposicions temporals -aplicant el model de sala d'exposicions, però vinculada al calendari festiu- trobem la Casa de la Festa de Vilanova i la Geltrú que s'instal·la al Centre d'art contemporani La Sala. Segons l’ajuntament de la ciutat “un projecte que neix amb l'objectiu d'esdevenir un centre de referència de la cultura popular i tradicional de la ciutat i, alhora, ser un espai per preservar els aspectes i elements patrimonials que li són propis, mitjançant un programa anual d'activitats i exposicions, que coincidiran amb el cicle festiu anual.” Actualment, l’espai acull L’obrador de la Festa, una mostra comissariada per Xavier López i Soler que vol presentar tot el treball, habitualment artesanal, que hi ha en aquells racons, elements i detalls que fan possible la festa.

En altres poblacions, la “Casa de la Festa” és efímera o “pop-up”. Unes jornades abans o unes posteriors a la festa, el conjunt d’elements festius, això com en la resta, s’exposen en format museal. Un bon exemple és la Casa de la Festa de Valls que ha acollit la Biblioteca Popular o el Teatre Principal. En aquesta línia també trobem la Casa de la Festa Major de Granollers, que al llarg del “recorregut es combinen cartells, audiovisuals, música i elements antics que anys enrere formaven part activa de la festa, mostrant el present i el passat d’una de les festes majors més singulars del país.”

Aquest petit repàs a les “Casa de la Festa” del país, podem ampliar-ho amb la visita als actes de cada Festa Major o celebració. Al mateix temps, que la lectura del llibre Gegants de Carles Freixes Codina i Jan Grau i Martí de l’editorial Farell. Un dels millors reculls fets, a casa nostra i fora, sobre la història dels gegants, el seu fet i la seva història.

Una porta oberta -patrimonial o museal- a la festa, fora de les seves dates, fora dels seus espais però necessària per a la mateixa festa. Una porta d’entrada que serà analitzada a la tesi doctoral que prepara l’investigador de la UB, Lluís Bellas.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article