Opinió

La recuperació de les fogueres de Sant Joan avança lentament

Mañané exposa la feina de #crememBarcelona per promoure l'encesa de fogueres a la ciutat

Patrimoni Immaterial
Foguera a Sant Andreu de Palomar
Foguera a Sant Andreu de Palomar | #CrememBarcelona

Activista cultural

La recuperació de fogueres a la Ciutat de Barcelona, sembla caminar vers la normalitat prepandèmica. Enguany els carrers de la capital catalana s'han il·luminat amb el foc d'almenys 24 fogueres, indicant que es camina vers la recuperació de la xifra del 2019 on van cremar 28, i superant la del passat any que van ser 20.

Aquest nombre creixent de fogueres cal emmarcar-lo en els treballs que des de 2019 està realitzat la plataforma ciutadana #crememBarcelona creada per tal de protegir i preservar les fogueres existents aportant diverses accions com la revisió de la normativa vigent, una "mirada sostenible i respectuosa" de les fogueres i la realització d'un mapa de la ciutat on es pugui identificar nous espais on sigui possible fer fogueres, així com l'acompanyament i assessorament a les entitats que vulguin iniciar el procés de realització de fogueres, alhora que s'interconnecten les diverses entitats organitzadores de fogueres per tal de crear sinergies i identificar la possible problemàtica i trobar-ne solucions.

D'acord amb aquests supòsits, ja el passat any es va presentar a Bombers de Barcelona una proposta, que va ser acceptada, en què definia les possibles fogueres de Barcelona d'acord amb la càrrega de foc de les mateixes i en funció de les amplades dels carrers. D'aquesta manera s'estableix els següents tipus de foc

• Foguera major: sense límit de càrrega de foc.
• Foguera petita: amb una càrrega de foc no superior als 250 kg de fusta.
• Foguera de peveter: amb una càrrega de foc no superior als 25 kg de fusta.

Aquesta classificació suposa un avançament important en la normativa, ja que fins ara s'entenia tota foguera com "foguera gran" la qual cosa delimitava molt la creació de fogueres no només a barris històrics com Sant Andreu, Gràcia o Sants, sinó fins i tot a moltes zones de l'Eixample. Això ha permès, enguany, encendre peveters a Sant i el Poble Nou, recuperar fogueres com la de Sagrada Família.

Un altre dels aspectes que ve treballant #cremebarcelona és la declaració de la Nit de Sant Joan i les fogueres barcelonines com a Bé cultural d'interès local (BCIL), en el vessant immaterial la qual cosa suposaria en la pràctica la definitiva preservació de les fogueres. Aquesta declaració ja compta amb el suport de la totalitat de grups municipals, i s'espera la definitiva aprovació en les setmanes vinents, o com a màxim abans de fi d'any.

Totes aquestes accions, però són només un impuls a la realització de noves fogueres. Segons les dades que compta la plataforma, a cavall dels anys seixanta i setanta, quan l'alcalde de Barcelona José María de Porcioles va iniciar la croada contra les fogueres, a la ciutat comtal cremaven no menys de 700 fogueres, i si anem cap enrere aquest número augmentava. Eren fogueres que espontàniament i anònima apareixien la nit del 23 de juny a qualsevol cruïlla de la ciutat, sense cap mena d'autorització municipal i on els mateixos veïns, amb mànegues o cubells d'aigua protegien els immobles propers.

La recollida de la fusta era tota una aventura protagonitzada per la canalla, qui en sortir de l'escola es dedicava casa per casa demanar fusta per la foguera. Era una setmana intensa de feina, perquè calia emmagatzemar-la i assegurar que no seria descoberta ni per la guàrdia urbana ni per la canalla de la foguera del costat. Per aquesta feina es feien servir algun dels descampats existents a la zona o més habitual aixecar les tapes del clavegueram i amagar-la en el seu interior. Com recordava l'antropòleg Manuel Delgado, el carrer era una forma de socialitzar i fer prendre responsabilitat a la quitxalla.

Ara en ple segle XXI, el carrer ja no és dels infants ni dels ciutadans, sinó dels cotxes. Hem perdut aquella màgia de fa unes dècades on a qualsevol carrer s'improvisava un camp de futbol que només s'aturava quan algú cridava "cotxe!" i se'l deixava passar. La canalla ja no és "lliure" d'estar al carrer, ho recorda Delgado dient que" El carrer va passar a ser un espai ple de perills: perills físics, com ara els cotxes, però també morals perquè no s'hi podia aprendre res de bo. En definitiva, el monitoratge de la infància va posar fi a les fogueres de Sant Joan."

Recuperar plenament l'encant infantil de la Nit de St. Joan, implica recuperar les fogueres, però també aquest treball col·lectiu de la canalla fent seva la foguera i fent-los protagonistes de la muntanya de fusta que esdevindrà en foguera.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article