Opinió

La XLIII Universitat Catalana d’Estiu: vida, poble, llengua. Del 16 al 24 d’agost

President d'Heptàgon

És ben difícil de resumir una edició d’una universitat estiuenca que aplega al voltant de 200 professors i ponents i uns 1.500 alumnes i assistents, on les temàtiques són, per força, tan diverses. Bo i amb això, la XLIIIª edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) té un lema: «Vida, poble, llengua». Es tracta d’una aposta del seu president, Jordi Sales i Coderch, en homenatge a tres grans noms de la nostra cultura: els escriptors Joan Maragall i Josep M. de Sagarra i el lingüista Manuel Sanchis Guarner, dels quals commemorem el centenari i el cinquantenari de la mort i el centenari del naixement respectivament. Tots ells són ben diferents, però tenen un tret en comú: Maragall gràcies a la seva poesia i Sagarra a la seva poesia i teatre han estat uns autors realment vitals i populars (i en certa manera allunyats d’un reconeixement acadèmic i de les elits), i Sanchis Guarner era un filòleg que a Mallorca i al País Valencià (d’on era) va fer una tasca lingüística i etnogràfica important i seriosa, i per tant popular. La llengua i el seu ensenyament en contextos difícils seran els protagonistes dels premis Canigó d’enguany: l’Escola Arrels de Perpinyà i mossèn Antoni Nughes, fundador i ànima durant tres dècades de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu. Els altres dos premis Canigó es lliuraran a l’entitat Òmnium Cultural, pels seus cinquanta anys d’existència, i a l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, com un dels nostres polítics més important del segle XX i amb sensibilitat cap a la resta de països catalans.

La política té també un lloc a l’UCE i hi haurà un cicle sobre «Crisi democràtica i representació territorial» en què es tractarà de: la irrupció de Compromís pel País Valencià a les Corts Valencianes, amb la superació del 5 % de vots i sis diputats, i a l’Ajuntament de València, amb tres regidors; de l’eclosió de Bildu a Euskadi, amb la presència del diputat general de les Juntes de Guipúscoa, Martin Garitano; i del cas de Flandes, amb Jan Jambon, portaveu d’N-VA, la primera força política a la Cambra de Representants de Bèlgica. Un debat que promet ser interessant també serà «La joventut i la política», amb la presència dels dirigents de les joventuts de la majoria de partits polítics.

Si la lliçó inaugural del dia 17 anirà sobre «La presència social del català» en tota l’àrea lingüística, a càrrec de l’andorrà Joaquim Torres (president de la Societat Catalana de Sociolingüística), el dia 20 tractarem el tema «Diaris en català: cap a la normalitat al quiosc», amb representants del Diari de Balears, La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui, Ara i Diari d’Andorra.
A banda d’aquests actes, el gruix de l’UCE és la programació dels cursos que es fan de nou a dotze del migdia, amb una oferta molt àmplia: els caps d’àrea han preparat catorze temàtiques. Martí Boada (UAB) coordina el curs «Energia i crisi ambiental» (17-20 d’agost); Núria Ferrer (UPC), «L’Any Internacional de la Química» (17-20 d’agost); Jordi Craven-Bartle (UAB), «Un model sanitari sostenible?» (17-20 d’agost); Òscar Mascarilla (UB), «Països Catalans 2011: com cal interpretar els canvis (crisi) econòmics?» (21-24 d’agost); Josep Monserrat (UB), «La fi de l’Europa moderna?» (17-20 d’agost) i «La història de la filosofia catalana contemporània» (21-24 d’agost); Susanna Navas (UAB), «Dret català de l’habitatge: conflictes i solucions jurídiques» (21-24 d’agost); Jordi Casassas (UB), «La resistència al poder als Països Catalans» (17-20 d’agost) i «El republicanisme: cultura política i exigència ètica» (21-24 d’agost); Joan Alegret (UIB), «Dues commemoracions: Josep M. de Sagarra (1894-1961) i Joan Maragall (1860-1911)» (21-24 d’agost); M. Jesús Ferrés (UdG), «Manuel Sanchis Guarner: la tasca cívica, filològica i etnològica al País Valencià» (17-20 d’agost) i «L’impacte de la comunicació digital: una oportunitat per a la llengua catalana» (21-24 d’agost); Jaume Carbonell (UB), «Música i patrimoni musical als Països Catalans» (21-24 d’agost); i finalment Jaume Vidal organitza el curs «Del cinema clàssic al cinema més actual» (17-20 d’agost).

Enguany hi ha la novetat que l’Ens de Comunicació Associativa, a través de diverses federacions, col·labora amb l’UCE i ha ajudat a organitzar diverses activitats de cultura popular (conferències, tallers i actuacions). Així, doncs, tindrem l’Esbart de Sant Martí, trabucaires, els Diables de Terrassa, els Castells del Riberal, teatre amateur, gegants, l’Agrupació Musical Rapitenca, Aire Nou de Baó, l’Orfeó la Lira de Sant Andreu, la cobla Casanoves, el Cor Jove Giuseppe Verdi, els Mariners del Canigó i Crescendo.

L’UCE també és el marc on determinades entitats organitzen des de fa anys jornades: la Institució Catalana d’Estudis Agraris («Agricultura globalitzada i agricultura de proximitat: una de les dues o totes dues?», dia 20), la Societat Andorrana de Ciències («L’aigua i Andorra», dia 20), la Fundació Roca i Galès («Les cooperatives als Països Catalans», dies 17-20), Església Plural («La mort: final de trajecte o pòrtic cap a una nova existència?», dies 19-20), Cristianisme al Segle XXI («Passat, present i futur de la teologia de l’alliberament», dia 18), la delegació de Perpinyà de l’Institut d’Estudis Catalans («L’ensenyament immersiu de les llengües pròpies», dia 23), l’ICRESS de la Universitat de Perpinyà («Eines per a la cooperació transfronterera», dia 18) i les jornades que organitzaran enguany l’Obra Cultural de l’Alguer («La informació ambiental en àrees protegides», dies 21-23), la Fundació Irla (dies 17-23), la Fundació Catdem (dia 23) i el Cercle Català de Negocis («Catalunya estat d’Europa: raons econòmiques per a l’Estat propi», dies 20-21).

A més de tot això, cada nit hi ha espectacle a la plaça de Prada i cinema a la sala Lido.

Com deveu haver comprovat, l’UCE és un devessall d’activitats que, estiu rere estiu, pren cos des de fa quaranta-tres anys i esdevé la plataforma privilegiada per a la comunitat internacional de llengua catalana. És l’indret on es poden escoltar tots els accents de la nostra llengua i on es presenten i d’on sorgeixen moltes iniciatives. A través de dos números especials de «Tornaveu» del mes d’agost podreu tenir-ne un tast. Si ho voleu conèixer amb més detall, podeu consultar el web de la UCE.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article