Opinió

La immigració a les colles castelleres de Barcelona

Anàlisi del fenomen migratori en les darreres dècades

Reflexió
Actuació dels castellers de Barcelona
Actuació dels castellers de Barcelona | Ajuntament de Barcelona

Activista cultural

Un dels canvis demogràfics més importants en els darrers anys ha estat sense dubte la migració. Milers de persones es mouen per trobar nous llocs on viure, ja sigui degut a guerres, motius econòmics o catàstrofes mediambientals. Això és fàcil veure a totes les colles castelleres on hi ha gent procedent d'altres indrets.

Però que significa migració o immigració?
Migrare és una paraula llatina que significa traslladar-se d'un punt a un altre L'IEC ho defineix com “venir a establir-se en un país que no és el propi”. Mentre que l'enciclopèdia britànica exclou la mà d'obra migratòria

L'arribada d'aquesta població, en moltes ocasions de manera perillosa en pasteres o les notícies de la no arribada d'aquestes persones a terra ferma fa que siguin notícia i que en moltes ocasions sigui aprofitada per certa premsa sensacionalista per fer titulars impactants i sovint no ajustant-se a la realitat.  Aquests titulars no són atzarosos sinó que sovint responen a una estratègia política interessada per part dels grups de dreta que hi ha darrere de les capçaleres.

Un exemple clar d'utilització del migrant com arma política la tenim en el programa ideològic de Vox on en 18 línies resol tot el problema migratori amb paraules com expulsió,  il·legalització, tancament dels centres, repatriació, etc., acompanyat d'un discurs populista on es presenta al de fora com enemic. A banda de crear una nova capa atmosfèrica  denominada iberoesfera.

El moviment migratori no és nou. Des de l'inici de la vida de la humanitat l'home s'ha mogut en cerca de la cacera que permetés viure al seu grup. No és fins a la "domesticació" del blat que els pobles passen de ser nòmades a establir-se en assentaments més o menys fixos.

Però com ha afectat les migracions als Castells a la ciutat de Barcelona?

A mitjans del segle XIX, la fil·loxera que ataca les vinyes de les comarques del sud de Barcelona, obliga els pagesos a intentar construir el seu futur a la capital atrets per la industrialització i la revolució industrial. Aquest flux durarà fins a la guerra civil. Aquests vallencs, vilafranquins, vendrellencs, obligats a migrar per un motiu econòmic, portaran entre les seves pertinences una cosa intangible, la seva cultura i en especial els castells i així sorgirà a finals dels XIX els Xiquets de Barcelona (1857) i anys més tard els Xiquets de Gràcia.

Acabada la guerra civil, es produeix una situació de pobresa i de necessitat de trobar feina, i es produeix una segona onada de migració, en aquest cas espanyola on aragonesos, gallecs, andalusos i extremenys s'instal·len a Catalunya i seran aquests juntament amb vilafranquins qui formaran les primeres colles castelleres a Barcelona després de la guerra civil: cos de castellers dels ballets de Barcelona, que després serien Castellers de Barcelona; més tard, la creació dels Castellers de Sants (1993) i més tard els de la Vila de Gràcia donaran una empenta al moviment casteller a la capital.

Ja a finals del XX, començament del XXI, la llei del sol promoguda per Aznar, alliberarà el sol per permetre la construcció, era el boom immobiliari que va comportar una important migració econòmica, en especial de llatinoamericans i magrebins destinats a ser mà d'obra barata en aquest sector. Paral·lelament, la CE creava el programa Erasmus d'intercanvi estudiantil, una migració educacional temporal.

Tant una com altra han servit per engrandir les colles castelleres. A partir de la crisi del boom immobiliari molts d'aquests immigrants es veuen forçats a abandonar el país en cerca de nous llocs on se'ls garanteixi el treball.

La guerra d'Iraq primer i la de Síria després provoca una nova migració de persones que fugen de la guerra. És una migració política i tot que afecta zones molt concretes que aquests immigrants s'instal·len en els països del costat del seu amb l'esperança de tornar a casa seva, són molts els que intenten arribar a Europa per qualsevol mitjà. Juntament amb aquest grup d'immigrants trobem un altre, especialment africans I asiàtics i en menor mesura caribenys, que són víctimes de la sequera i del canvi climàtic amb la presència de fenòmens meteorològics més extrems, més freqüents i més violents, es tracta d'una migració climàtica.

Catalunya és la segona àrea del sud d'Europa receptora d'immigrants.
No hi ha, ni interessa,  xifres exactes de la migració real. Les dades que tenim provenen de les xifres facilitades pels atesos per Creu Roja, detinguts per la Guàrdia Civil, o ingressats als CIE en espera de deportació. Barcelona, però, i també algun altre ajuntament català, permet empadronar a qualsevol persona encara que no tingui domicili fix. Aquesta possibilitat permet, per una banda, tenir un mapa gairebé exacte dels immigrats i a aquests poder accedir a la sanitat pública, l'escolarització dels nens i accedir als serveis socials de l'ajuntament.

El mapa barceloní ens indica que la població majoritària és la italiana (10,97 % del total d’immigrants al municipi, seguits dels pakistanesos  (6,33 %), xinesos (6,26 %) i francesos (6,2 %).

Entre el 2010 i 2017 la població migrada a Barcelona es manté al voltant del 17% experimentant un augment important en els anys previs a la pandèmia arribant al 21,5%.
És interessant, però veure com es reparteixen aquests ciutadans pels diferents districtes barcelonins, concentrant-se bàsicament a Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc, si bé l'Eixample és el districte que concentra el 18% de població migrada, un districte en el qual els lloguers no és que siguin especialment "econòmics”.

Quina és la problemàtica de les persones migrades?
Bàsicament, és el desconeixement de l'idioma, molts arriben sense parlar ni català ni castellà. Culturalment i religiosament també hi ha diferencia amb la població autòctona, algunes d'aquestes diferències es basen en el contacte entre castellers, la interrelació homes-dones a la pinya, també religiosos com el turbant de la comunitat sikh, o la participació de nenes musulmanes.

A escala de ciutat de Barcelona, la majoria de colles no té un històric de la participació de castellers vinguts de fora.

La Colla que més dades te és Castellers de Barcelona, que comença a incloure a la seva base de dades el lloc de procedència del casteller a partir de 1987. Això ens permet afirmar que en el període estudiat hi han passat per la colla degana 138 migrants de  39 països diferents. Si analitzem més detalladament les dades el percentatge per gènere voreja la paritat, 40% de dones i d'aquests castellers la majoria prevén d'Amèrica i molt enrere els europeus.

Per a poder fer una comparativa més equitativa entre les colles de la ciutat, mirarem la situació d'aquestes en els darrers vint anys.

Per dècades, veiem que el creixement és constant dècada a dècada pel que fa a la colla degana de Barcelona. En aquest període (2000-2021) els Castellers de Barcelona han mantingut la proporcionalitat home-dona al voltant del 60-40 amb pujades importants de nous castellers als períodes 2004-2006, el 2009 i sobretot el 2013. Per continents, Amèrica continua sent el primer continent aportador de castellers seguit d'Europa.

Pel que fa a Castellers de Sants La població majoritària és l'europea si bé els americans i africans tenen una presència molt similar. Tot i seguir el mateix protocol d'acolliment, si bé abans de la pandèmia es va posar en marxa un equip per determinar quines diferències poden haver-hi entre un acolliment d'una persona d'aquí i un estranger. Aquest equip també inclou gent d'aquí que pugui estar en situació de vulnerabilitat

Pel que fa als Castellers de la Sagrada Família, hi ha majoria d'homes (75%) i la procedència superior és l'europea, seguida de l'americana.

Sens dubte la colla que més assumit té el paper d'espai d'integració són els castellers del Poble Sec. Des de 2010 mantenen el programa "Som colla" realitzant tallers al CPNL, a centre de menors i treball amb entitats de barri que treballen amb menors. Aquest treball els ha permès una participació molt alta de migrats, el 18% de la colla ho són. Es tracta doncs d'una colla que ha sabut fer servir la demografia variada del districte per incorporar nous castellers

Pel que fa a la Colla Jove de Barcelona, tot i que el nombre de migrants és petit, han aconseguit Malgrat la seva curta història que persones migrades hagin assumit responsabilitats a Junta i tècnica.

Les altres dues colles estudiades són Castellers de Sarrià, on els estrangers que formen part de la colla són estudiants d'Erasmus.
I finalment els Castellers de la Vila de Gràcia on la majoria són americans.

En general, les grans colles barcelonines (Barcelona i Sants) fan un treball similar a l'hora d'incorporar nous castellers prevenients d'altres països, Col·laboració amb el PEL, parelles lingüístiques, etc., participació en el projecte "Tots som Colla", etc.

Castellers de Barcelona, a més a més, des de 2017 té entre els seus membres set castellers formats com a mentors dins del Programa Català del Refugiat i treball específic amb menors migrats sense referent familiar.

La represa de l’activitat castellera  prevista pels pròxims mesos és una gran oportunitat. Les colles castelleres saben que l'Immigrant, igual que qualsevol casteller en situació d'exclusió social, vincula la seva participació castellera a tenir resoltes les necessitats bàsiques com són l'habitatge, el treball. Ajudar en aquests temes suposa una relaxació en la problemàtica vital del casteller nouvingut i fa que se senti més acollit, i que els seus locals son ideals per compartir les cultures amb els nouvinguts i que aquest trobin un espai acollidor, on ningú li demani per la seva situació legal i on pot compartir amb desenes d’amics, inquietuds, i aprendre l’idioma.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article