Opinió

La cultura no s'atura

Reflexions sobre els Premis Àgora Cultural del Principat d’Andorra

Associacionisme
El periodista i escriptor, Robert Pastor, amb la Ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva
El periodista i escriptor, Robert Pastor, amb la Ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva

Representant de la Societat Andorrana de Ciències (SAC) a la Universitat Catalana d’Estiu.

Aquesta és una de les evidents necessitats que la covid-19 ens ha hagut de recordar. I com tot a la vida, es poden fer almenys dues lectures i les dues igualment útils o escaients.

La primera, la pandèmia ha aturat l’activitat normal de tothom, incloent-hi aquella de les institucions, associacions, entitats i actors culturals, generadors directes de projectes culturals. Davant d’aquesta situació el Govern d’Andorra, a través del Ministeri de Cultura, amb tots els Comuns finalment, va programar una campanya de reactivació cultural intensa i activa a curt termini.

Certament aturar-se és morir.

La segona, amb pandèmia o sense, la cultura és la traça que reflecteix la petjada de l’espècie humana en la realitat d’espai i temps que coneixem, manifestant-se ni que sigui passivament i per defecte.

Certament el temps fuig.

I en aquesta fugida del temps i d’acció que no s’atura, Àgora Cultural del Principat d’Andorra ja representa a vint-i-sis entitats del país amb el Secretariat pel 2021 a càrrec del Grup de Folklore Casa de Portugal.

I ha pogut realitzar el Dia de la Cultura 2021 amb el Manifest cultural, de manera continuada i ininterrompuda, des del 2000 i els Premis Àgora Cultural, igualment, des del 2001.

I el dimecres 27 d’octubre Andorra va reconèixer a cinc nous premis Àgora Cultural del Principat d’Andorra, els corresponents al 2020.

Josep Forés i Martí, Charly, per haver contribuït a Andorra, amb jovialitat, emotivitat i originalitat, durant més de 60 anys, al desenvolupament del món del col·leccionisme durant el dia i a la faràndula musical durant la nit.

Angelina Mas i Joaniquet, per la seva trajectòria com a activista política, social i cultural en favor dels drets de la dona, mostrant com amb empenta, optimisme i diligència, es poden superar els límits de manera pacífica.

Robert Pastor i Castillo, per la seva àmplia trajectòria com a periodista, escriptor i activista cultural al servei de la societat andorrana, guiat sempre per les emocions humanes, per la curiositat i pel rigor.

Alfons Valdés i Puig i Gemma Piera i Mussons, per l’aportació competent, segura i resolta a les arts plàstiques d’Andorra, en la pintura i la ceràmica, així com per l’activisme cultural andorrà, exèrcit en general i de manera particular a través de La Xarranca, de forma individual i conjunta.

Però el teixit associatiu que s’ha intensificat i diversificat en tots els àmbits, constitueix només un dels sis agents que vertebren o constitueixen i estructuren el món cultural, donant-li forma i vida, i que s’han presentat com a fenòmens del nostre univers cultural propi, els darrers cinquanta anys.

Els altres cinc són, primer les institucions públiques amb la important creació de serveis per l’Estat andorrà en l’àmbit general i en l’àmbit comunal.

Segon els centres educatius, amb l’afermament d’un plural i peculiar sector de l’educació amb els diferents sistemes educatius públics i privats.

Tercer els mitjans de comunicació, amb la seva plural consolidació.

Quart la generació d’un cada vegada més fort mecenatge privat, pendent d’un marc legislatiu i reglamentari favorable.

Cinquè els creatius, amb l’aparició de tot tipus d’individualitats creatives.

Dirigir tots aquests agents culturals encertadament i amb intel·ligència és el repte major i millor per evitar que res s’aturi.

El que suposa disposar d’un projecte cultural col·lectiu, de país, a nivell general i comunal, amb una visió i composició de conjunt coherent i harmoniosa.

Que la cultura no s’aturi, tant la que s’escriu amb “C”, com la que s’escriu amb “c”, depèn doncs, en bona mesura, de comprendre que tots formem un conjunt.

I de que cada part sigui entesa i respectada com a tal, sense veure-hi rivalitats sinó al contrari complicitats.

Que han de ser descobertes i aprofitades per a participar en la construcció d’un relat propi que ens identifiqui territorialment i ens prestigiï globalment.

La sostenibilitat cultural i les generacions que ens rellevaran, ens ho agrairan.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article