Opinió

La llibertat d’expressió és innegociable

Editorial de la Junta Directiva de l'ENS

Els delictes d’opinió o expressió són impropis d’una democràcia.  
Els delictes d’opinió o expressió són impropis d’una democràcia.  

En les darreres setmanes, l’àgora pública ha debatut si Espanya és una “democràcia plena”. Un concepte que probablement no és gaire adient, des d’una perspectiva analítica. Al capdavall, la plenitud implica el compliment absolut d’unes condicions. En el sentit literal de la paraula, cap democràcia és plena, ja que totes presenten mancances. No cal aspirar a la perfecció, però sí almenys al compliment d’uns drets mínims inviolables. Les societats més democràtiques són aquelles en les quals els llibertats fonamentals estan més garantides i protegides.

En aquest sentit, l’empresonament de músics a Espanya és molt preocupant. Torna a posar de manifest un important retrocés de la llibertat d’expressió. Convé recordar que el Tribunal Europeu dels Drets Humans va dictaminar l’any 2011 que el delicte d’injúries a la Corona no s’ajusta a l’esperit de la Convenció Europea de Drets Humans. Incomprensiblement, segueix estant tipificat en el Codi Penal espanyol, fet que permet perseguir judicialment els posicionaments contraris a la monarquia. En l’informe presentat per Freemuse l’any 2019, Espanya liderava el rànquing internacional d’artistes condemnats a presó. Els delictes d’opinió o expressió són impropis d’una democràcia.  

No és d’estranyar que cada vegada més gent es convenci que existeix un doble dret penal, en funció de la ideologia dels implicats. Fa molt pocs dies, va autoritzar-se una manifestació neonazi a Madrid en homenatge a la División Azul. La impunitat que gaudeixen els ultres pot provocar conseqüències dramàtiques. Des de les institucions democràtiques, no es poden normalitzar -i molt menys protegir- aquests actes. Segons la circular emesa per la Fiscalia General de l’Estat el maig de 2019, la incitació a l’odi enversa una persona d’ideologia nazi pot ser considerada com un delicte d’odi. No oblidem el lema que es pot llegir en l’entrada d’un dels blocs d’Auschwitz: “El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la”.

La llibertat d’expressió és innegociable. Renunciar a aquest dret significa perdre la capacitat per discrepar, dissentir o denunciar situacions que els ciutadans considerem injustícies. És necessari mantenir-nos ferms en la seva defensa, i també en la de totes les llibertats democràtiques essencials. En aquest empeny, és urgent revertir les directrius de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (2015), coneguda popularment com a Llei Mordassa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article