Opinió

Sobre el Pla d'Impuls a la Dansa d'Arrel

Article d'opinió de Josep Maria Fuentes Ros sobre el Pla d'Impuls a la Dansa d'Arrel

El Pla d'impuls de la Dansa d'Arrel és va presentar el 18 d'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa
El Pla d'impuls de la Dansa d'Arrel és va presentar el 18 d'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa

Exvicepresident de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires


“I aquest pla d’acció que avui he esbossat, el portarem a terme amb els esbarts o sense els esbarts. La dansa tradicional no pot esperar més”.

(Joan Vidal i Gayolà, Banyoles, 20.09.1997)

 

Després de veure’l publicat i anunciat en diferents espais, esperava llegir algun comentari al voltant del  Pla d’impuls a la dansa d’arrel presentat a la Fira Mediterrània a Manresa. No ha estat així i a mi, que segueixo inquiet i preocupat per l’àmbit de voluntariat cultural en el qual em moc fa ja cinquanta anys, em segueix punxant la necessitat de fer paleses algunes qüestions i matisos plantejats al voltant del pla. Vull deixar clar que, tot i ser soci numerari de tres esbarts dansaires, el que pugui dir és absolutament a títol personal.

El més fàcil seria aplaudir la iniciativa i donar-li la benvinguda. Potser és més complicat, però crec que el més honrat és trobar-hi les mancances p preguntar-se els perquès. Afegir que els tres esbarts amb els quals tinc vinculació directa tenen tres idearis ben diferents, mentre l’un se centra en la investigació i fidelitat històrica, l’altre ho fa en la festa de la seva població i el tercer en la dansa de creació d’arrel.

Aniré directament a algunes qüestions o matisos, amb algun comentari però amb l’expectativa de poder parlar-ne algun dia.

  • Per què es presenta el pla d’impuls amb la dansa d’arrel com a destinatària si només va dirigit als esbarts dansaires?
  • Quin paper hi té destinat l’Agrupament d’esbarts dansaires? Teòricament l’ens, diguem-ne federatiu, representant dels esbarts?
  • Si es donava un cop d’ull als assistents, a l’acte es percebia que  els esbarts als quals pertanyien ja tenien cobertes les necessitats que el pla diu venir a cobrir.
  • Hi ha molts més esbarts que no hi eren que no pas els que sí que hi eren, cert, però és que potser els que no hi eren no necessiten cap impuls. No tot s’ha d’universalitzar.

És evident que per alguns dels assistents, i si exceptuàvem les beques del primer punt i el professionalisme del segon, el seguit de bones intencions recordaven a les que ja es van sentir en els dos congressos de cultura popular i tradicional (1981 - 1982 i 1995 – 1996). I aquest comentari, aquesta realitat cíclica que torna i torna a l’àmbit dels esbarts em fa pensar en una conversa que vaig tenir, mentre érem confinats, amb una persona propera als promotors del pla i sense saber res de la seva existència.

A la conversa, jo comentava que ja fa un temps que em volta pel cap que els esbarts no seiem a parlar de les nostres coses. A les nostres entitats s’hi ha incorporat un munt de joves amb ganes de fer coses però que no han posat en comú, debatut i contrastat el que envolta la seva activitat. Una activitat que, no ho oblidem, està inclosa en el treball de voluntariat cultural i en la que conviuen valors i criteris que convé anar recordant, refrescant i potser fins i tot variant. No estic massa segur que hàgim sabut transmetre adequadament i clara aquests valors i criteris ni com s’han arribat a definir ni perquè els hem adoptat.

No vam coincidir en la forma, encara que crec que si en el fons de la qüestió, però després de conèixer el pla d’impuls, crec que és ben necessari que la gent dels esbarts torni a trobar-se i parli. La idea dels 360 graus és tant idíl·lica com  utòpica. Implica que cadascú sàpiga i entengui a quin grau del transportador d’angles pertany i que la resta el respecti per aquella feina que ell ha escollit. Hi ha esbarts dedicats a la investigació, n’hi ha convençuts de la folklorització, n’hi ha centrats en la festa i el seu entorn, n’hi ha implicats en l’espectacle. Cada un té la seva realitat i cada un necessita tenir les eines per portar a terme allò que lícitament ha decidit fer. En ple segle XXI no s’ha de posar bastons a les rodes ni restriccions a ningú, però en ple segle XXI s’ha de ser molt clar a l’hora de definir valors i criteris. Sobretot perquè representem i treballem per un país.

I recupero ara, un aspecte de la conversa que van mantenir a Manresa a l’acte de presentació del Pla,  en Jordi Fosas (director de la Fira Mediterrània) i en Jon Maya (director de la companyia de dansa Kukai Dantza de Errenteria a Gipuzkoa). A Euskadi, fa uns anys, era estrany el poble en el que no hi hagués un grup estable de dansa tradicional. Amb el pas del temps, han anat desapareixent, però, de fa uns anys, sovintegen els grups sobretot de joves que es reuneixen en determinades ocasions per tal de fer present la dansa tradicional en el context de les festes populars. Fent un repàs per les festes del nostre país, hi trobem moltes semblances. Tal vegada fa pensar que la dansa tradicional no està en crisi, sinó que el que ho està és el model associatiu de grup estable que la practica. No puc evitar, quan de Kukai dantza i el Joan Maya es tracta, pensar en un dels nostres grans referents, dissortadament ja desaparegut. Estic convençut que si el Joan Serra hagués tingut el suport i reconeixement que Euskadi ha donat a Kukai dantza i al Joan Maya els seus projectes haurien tingut molt més recorregut. Però cada país és cada país.

No sé si ha de ser un congrés, una jornada o el format que sigui, però si que estic convençut que abans d’engegar un pla que vol impulsar als esbarts, els esbarts han de definir-se i ser ells els qui liderin, com es diu ara, la petita i particular revolució que el nostre àmbit necessita. Si, fa vint-i-cinc i quaranta anys ja ens fèiem les mateixes preguntes i, en certa manera, reclamàvem accions semblants, podria semblar que estem aturats. Però no, s’han fet moltes coses, el nostre àmbit és inquiet i genera moltes propostes. I n’han de venir més encara.

Posem-nos-hi nosaltres, que no ens hi hagin d’empènyer!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article