Fa molts anys que, des de moltes entitats i moltes persones, es volen recuperar els jocs populars i tradicionals (JPT). A l’època de les “maquinetes” – així anomenen a les consoles, tauletes i tots els enginys electrònics que es fan servir per jugar, les persones que no saben distingir-les ni veure-li un altre ús que no sigui badar- hi ha una revifalla dels jocs tradicionals. Serà per compensar l’absència de joc al carrer? Serà per què es veuen amenaçades formes lúdiques d’abans? Serà per què es veuen amb nostàlgia en els JPT l’essència del món que es perd?

Des d’escoles, ajuntaments, col·lectius varis s’organitzen festes, dies sense cotxes, jornades intergeneracionals, etc., tot un reguitzell d’activitats que volen tornar a portar els JPT al seu hàbitat natural: els carrers i places. Serveix per a alguna cosa? Jo tinc alguns dubtes.

Cal distingir entre dos tipus de JPT: els que es practicaven de manera quotidiana, els dels amics i amigues, els que es jugaven amb ben poca cosa, que estaven subjectes a no se sap encara quines modes o tendències però que apareixien i desapareixien però mai del tot; i els JPT practicats en moments excepcionals, de celebració o festius, com per exemple els jocs de sortija o cucanya. Quan es parla que els JPT s’estan perdent, a quins ens referim? A tots dos en general i a cap en concret.

Els JPT no han desaparegut mai dels carrers i places, simplement s’han transformat i adaptat als nous carrers i places. Ja des dels anys setanta, quan el cotxe i la televisió canvien tots els hàbits de vida, els JPT pateixen també aquests canvis i s’adapten. Els carrers i places esdevenen “hostils” pels infants, els joves ja no passen estones amb els més xics, els adults ocupen el seu temps lliure en altres menesters.

Però...i si preguntem a les generacions nascudes passats els anys setanta si han jugat al carrer, sabeu que respondrien? Que: Oh, i tant! Fins i tot els nascuts a la primera dècada del tercer mil·lenni afirmen que han jugat als carrers i places. Així doncs, qui no ha jugat al carrer?

Parlarem doncs que sempre s’ha jugat i que es juga als carrers i places. Que els JPT han evolucionat amb la societat. Que si volem recuperar certes formes de jugar s’haurien de canviar moltes coses a la societat, començant pels espais i pels hàbits i... no crec que la societat estigui disposada a renunciar a certes comoditats a canvi de no perdre certs jocs.

Què trobeu?