Opinió

El carrer i la llibertat

El director de l'Etnològic reflexiona sobre l'ús transgressor de l'espai públic

Grups de joves ocupant una plaça
Grups de joves ocupant una plaça | Josep Fornés

Antropòleg, museòleg i mestre.

La felicitat és un concepte complex que els humans percebem quan vivim una reiteració de moments de benestar, plaer, satisfacció o placidesa. De les necessitats de la felicitat humana, d'aquelles que solem dir que ens importen, n'hi ha tres que semblen esdevenir essencials avui.

D'aquestes tres, la salut és una necessitat genèrica que gairebé tothom estaria d'acord en compartir, tot i que hi ha qui ha d'assumir amb resiliència una dolència crònica de per vida i no per això desaprèn de cercar la felicitat.

La segona seria la necessitat de refugi, que sol tenir molts noms, tants com matisos ideològics vulguin apoderar-se'n: seguretat, protecció, empar, tutela, acompanyament, acollida; però també desig, amor, companyia, empatia, solidaritat, caritat, cooperació, fraternitat...

Però de les tres n'hi ha una que cada cop esdevé més essencial: la llibertat. La llibertat, tot i no ser una necessitat vital exclusiva dels humans, és una condició de la qual els humans en fem bandera. És tan essencial que el seu control és el més cobejat per enfortir el poder dels qui ostenten la jerarquia i el domini sobre la gent corrent. Per tant no ens hauria de sorpendre que hagi esdevingut un dels punts de conflicte social i cultural en la nostra societat complexa.

Posem-hi només tres exemples extrems i diversos:

  1. Davant del risc d'incendi es prohibeix l'accés de la població als espais naturals que encara resten salvatges.
  2. Per l'estalvi econòmic energètic es canvien els horaris de tota la població.
  3. Per l'imperi de la llei es destitueixen governs legítims i s'empresonen líders polítics electes.

Podem entendre l'argument de fer prevaldre un bé superior que potser ens és comú, però segur que hi haurà qui ho percep com una vulneració de drets i de llibertats individuals i públics. Es tracta de l'antic dilema seguretat versus llibertat.

En la vida de la gent és important la percepció de llibertat, sense la qual no ens sentim plenament feliços, perquè privats de llibertat no ens sentim ni en refugi segur, ni estimats, ni protegits, ni acompanyats, sinó empresonats. Cada com més sentim malfiança dels arguments en que es fonamenten les normes i la seva utilitat, i tendim a pensar que normatives i lleis estan fetes per fer-nos entrar per un adreçador de motivacions incertes i no compartides. Aquesta percepció de conflicte evidencia l'allunyament entre les institucions de govern i la ciutadania, perquè molt sovint hi ha controvèrsia, però no diàleg.

El carrer és l'espai on la gent corrent pot compartir la vida en comunitat, és allò que les autoritats solen anomenar l'espai públic. És en el carrer on s'exerceix de forma explícita el dret de manifestació i d´opinió. Per aquest motiu és també el carrer on es fa més evident el conflicte i el control, actiu o passiu segons si es regula el seu ús, si es prohibeix o es transgredeix la norma. I és en la transgressió on s'expressa millor la controvèrsia, en traspassar els límits de la regulació.

Aquesta transgressió a la que em refereixo es ritualitza en la festa popular, però es fa extensiva en la festivalització de l'oci i del lleure. En cada colla que seu a terra en una plaça o en la vorera d'un carrer hi podem veure una rebel·lió, la renúncia a seure en una terrassa de bar, pel sol fet de no haver de demanar permís, per no haver de fer ús d'un espai regulat per les normes de l'establiment que es reserva el dret d'admissió, per poder compartir una beguda i una conversa de la forma més igualitària –perquè no tothom s'ho pot permetre- , per expressar una protesta, per manifestar la disconformitat amb el sistema en general.

Aquestes pràctiques de l'ús transgressor del carrer s'estan fent evidents en moltes ciutats d'Europa i haurem de pensar que no es tracta d'un fenomen ocasional, perquè tot té una causa.

Quan ens sorprenen els nous hàbits, quan ens molesten els comportaments transgressors, quan ens pertorben les dissidències, quan ens incomoda la protesta, és el moment de repensar-nos i de repensar-ho tot per esdevenir feliços.

 

Comentaris

Jordi Mullor Barcelona
1.

Hi estic força d'acord, però crec que, sobre tot a les ciutats, estem perdent el carrer en pro dels que volen una ciutat asèptica i impersonal. Les normes estan pensades per no molestar absolutament ningú, cosa totalment impossible en l'actual era dels ofesos, on la gent va a viure als pobles i es queixa de les campanes i les ovelles, on la gent va a viure al costat d'un barri viu i es queixa de la festa major i les festes populars. Potser ens haurem de rebel·lar més...

Comenta aquest article