Opinió

Això és Europa

Josep Santesmases reflexiona sobre el futur del vell continent

"Caminar entre els paisatges agraris és de les coses més intel·ligents que podem fer", afirma Santesmases
"Caminar entre els paisatges agraris és de les coses més intel·ligents que podem fer", afirma Santesmases

Començo a caminar a les vuit en punt. He fet cinc minuts en cotxe per estalviar-me el petit pròleg de la trama urbana i situar-me en el lloc precís. No hi ha ningú al món. La trentena de litres caiguts divendres han envigorit els colors de la terra i han accentuat la lluentor dels pàmpols dels ceps, retallats amb perfecció, tendrals i ansiosos de créixer.  Fa una mica d’airet i pel cel s’hi passegen núvols de bon fotografiar que en cap cas destorben la llum poc alçada del sol. Necessitava venir. Passar per on tantes vegades camino al llarg de l’any. Potser és una afirmació pretensiosa però crec que caminar entre els paisatges agraris és de les coses més intel·ligents que podem fer. Ara i aquí es remouen els pensaments, les idees. La memòria aboca el sac i surt de tot, apareix l’essència de la vida, les continuïtats que percebo i les finituds que el pas dels anys confirmen i apropen.

Mentre reconec el paisatge vaig nomenant els noms de les muntanyes que defineixen els horitzons, l’arc que tanca pel nord el Camp de Tarragona. Hi he pujat a gairebé totes. A algunes, de tant en tant, hi faig —com amb les amistats—la visita acostumada. Només una supera i per poc el miler de metres. És igual, són les meves muntanyes. Sé què hi ha al darrera de cadascuna: a ponent la Conca de Barberà, a llevant el Penedès, nord enllà la Baixa Segarra i l’Anoia i al sud al capdavall de tot la mar que tot caminant de tornada puc divisar, llunyana i difuminada. Lluny, sense l’abraçada del desig de ser-hi que ha malvenut tota la costa.

El paisatge de les vinyes tot l’any és agraït, quan, com aquí, estan ben conreades. L’estructura geomètrica hivernal després de la poda, la tendresa d’ara, la ufanor estiuenca, la plenitud de la collita i els colors daurats o rovellats de la decadència tardoral. Les terres i els camins tenen nom. Noms antics, d’origen remot, noms dels pagesos i de les famílies que les han conreat i les conreen sota la capa d’un cooperativisme ja centenari. Noms també d’ara, dels jornalers marroquins que s’ocupen sobretot de les feines més manuals. Tot el que veig, tot el que percebo a través dels sentits és patrimoni material i immaterial. Intel·lectual també. Sobretot quan es considera en bloc, en la seva totalitat, molt més enllà de les definicions analítiques particularitzades. Un tot, del que ara jo en formo part.

Tot caminant, penso que això és realment Europa. L’Europa dels continguts i no la de les fronteres. L’Europa de les essències, de la cultura, de la civilitat i de l’humanisme. La de la història, de la literatura, de les arts, de la filosofia, de la teologia, la de la saviesa. Tinc la sensació que tot això que estic contemplant, no té res a veure amb  l’Europa de les dretes —que són extremes— ni amb la de les esquerres porugues que sense idees s’han venut l’enteniment, obsedits per ocupar poder, o perquè el poder els ocupi.  No miren mai la terra i per això representen sobretot el que no som o el que esgarrifa pensar que podríem arribar a ser. Per això clouen les fronteres internes i externes —les mentals també— defensant idees primàries, que és defensar els poders de sempre.

Mirar amb tots els sentits desperts i amatents, aquesta petita i propera part d’Europa és, potser, la cosa més intel·ligent que ara, responsablement,  puc fer.

Comentaris

Txell Vallfogona
9.

Et pendre prestades les paraules d Europa i lestransmetre als meus alumnes, citant l origen.Gràcies per l ‘article.

Ma Mercè Vidal Vila-rodona
8.

Si noi ...aquesta gent que "representen sobretot el que no som o el que esgarrifa pensar que podríem arribar a ser." Un bon article.Gracies !!

Helena Calaf Vilardida
7.

Les teves paraules, plenes de sentit comú i poesia sempre m'emocionen. Tant de bó et fessin cas!

Narcís Figueras Sils (la Selva)
6.

Josep, saps fins a quin punt, de lluny estant, coincidim en l'apreciació del paisatge que construïm amb la mirada i les paraules. Ara, a més, la teva lúcida reflexió sobre Europa i el futur. M'hi sumo. Abraçada cordial.

Narcís Figueras Sils (la Selva)
5.

Josep, saps fins a quin punt, de lluny estant, coincidim en l'apreciació del paisatge que construïm amb la mirada i les paraules. Ara, a més, la teva lúcida reflexió sobre Europa i el futur. M'hi sumo. Abraçada cordial.

Comenta aquest article