Opinió

Aina Moll, un deure de gratitud

Exdirector general de Polítca Lingüística de la Generalitat i exconseller de CCRTV.

La reconeguda filòloga menorquina Aina Moll, qui va ser primera directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988), va morir dissabte a Palma, als 88 anys d’edat. Miquel Reniu, successor de Moll en el càrrec, recorda la seva tasca pionera i perdurable en la defensa i la normalització del català.

Després de dècades de prohibicions, de substitució lingüística, de manifesta i persistent voluntat de substituir el català pel castellà, el govern de Catalunya, l’any 1980, creà i confià a l’Aina Moll, eminent filòloga, la Direcció General de Política Lingüística amb l’objectiu d’aturar aquest nefast procés i redreçar-lo.

El camí fressat per l’Aina Moll va obrir les vies i la possibilitat de la normalització de la llengua catalana: el que fou conegut com normalització lingüística del català, que no era altra cosa que fer del català, llengua pròpia de Catalunya, la llengua comuna dels seus ciutadans. La Llei de Normalització Lingüística del 1983, les primeres grans campanyes (la Norma, el català cosa de tots, etc.), la creació del Termcat (centre de recerca terminològica) i de l’Institut Català de Sociolingüística, el cursos de català als ciutadans i a les administracions, el català a l’escola i als mitjans de comunicació, i la dinamització de l’ús del català en molts àmbits en foren algunes de les peces cabdals, totes elles àmpliament participades pels partits polítics catalans i els ciutadans en el seu conjunt, però concebudes i dirigides per l’Aina Moll i el seu competent equip de la DGLP: l’Isidor Marí, la Teresa Cabré i en Miquel Strubell.

La societat catalana acceptà el discurs savi de l’Aina Moll, raonat i persistent com pluja fina, sobre les polítiques de normalització lingüística i els seus efectes benèfics des de tots els punts de vista per al conjunt de la societat. Discurs que prodigà als mitjans de comunicació i en molts actes públics i conferències per tot el territori català. Malgrat la gran empatia que l’Aina Moll fou capaç de generar vers el seu projecte, les dificultats i els obstacles legals ben aviat es presentaren, com els de la Llei de 1983 i el seu desplegament en molts àmbits: col·laboració entre els països catalans, àmbit de la justícia i molts altres entrebancs.

Els que vàrem tenir el goig i l’honor de continuar la seva tasca al capdavant de la DGPL trobàrem un camí obert i un projecte ben traçat; eixamplar-lo, intensificar-ne els efectes o obrir-ne de nous era més fàcil, després de la tasca pionera de l’Aina Moll.

El camí recorregut i els resultats són importants i evidents en relació al coneixement i ús del català; discutibles, si és vol, perquè perduren àmbits, com els de la justícia i la nova immigració, d’escassa acció normalitzadora, i efectes diglòssics que cal superar, però el català pot esdevenir llengua comuna de la República.

El conjunt dels catalans, a Catalunya i als països de parla catalana, tenim un deute de gratitud permanent amb l’Aina Moll.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article