Opinió

Teresa Juvé, una vida de pel·lícula

Reflexió
Teresa Juvé, entre Josep Maria Soler i Pere Baltà, en la presentació del documental a Figueres
Teresa Juvé, entre Josep Maria Soler i Pere Baltà, en la presentació del documental a Figueres

President Fundació Josep Pallach

La feliç aliança entre la Fundació Paco Candel i la Fundació Josep Pallach ha fet possible el documental Memòries d’exili: Teresa Juvé, dirigit per Enric Asensio. Tant la proposta inicial com el guió, de Pere Baltà, van veure’s de seguida ampliades amb la il·lusionada col·laboració d’un conjunt de persones i institucions; un veritable treball coral, el qual, dia a dia, encara es va fent més gran a través de les visualitzacions -i propostes i treballs posteriors, segons els casos- que es porten a terme en diferents entorns.

Tothom pot visualitzar el documental i veure el model de guia didàctica editada, tot accedint a www.fundaciocandel.org o bé www.fundaciopallach.cat. Paral·lelament, també se’n fa difusió a través d’institucions diverses. Ambdues fundacions pretenen que pugui ser una eina útil -personalment i grupal- per a la reflexió en els diversos àmbits que la condició d’exili comporta i, alhora, per al record i el coneixement de testimonis de vida de la nostra història de l’últim segle; en aquest cas, res millor com el d’una persona excepcional, Teresa Juvé i Acero, als seus 98 anys i en plena producció literària.

En diferents localitats del país ha estat possible la visualització pública del documental, acompanyada d’una taula rodona posterior amb participació de la mateixa protagonista. “La història és a fora; la vida és a dins”, explica la Teresa, amb la senzillesa i profunditat que la caracteritzen. Un testimoni de primera línia si, a més a més, tenim en compte que moltes vivències les compartí amb el seu marit Josep Pallach, el qual sempre porta al cor, com explica en el seu llibre Tu ets Jo. Flaixos per al meu bloc.

Penso que des d’aquí ens n’hem de felicitar i fer possible que més i més persones, grups i col·lectius visualitzin el documental i puguin conèixer molt més la Teresa Juvé (Madrid, 1921): una vertadera vida de pel·lícula! Moltes gràcies, Teresa i per molts anys!!!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article