Opinió

Els caramels seran sempre nostres

ReflexióS'ha dit


El tradicional pregó de les Festes de Sant Medir, enguany protagonitzat per Eva Piquer, va tenir un clar component polític. Unes intencions que la periodista va deixar ben clares des de l’inici del seu parlament: “Aquest pregó d’avui no vol ser només una celebració”. És necessari recordar, va apuntar, que “hi ha quatre persones de pau tancades a la presó per les seves idees”. I més endavant va concloure: “Aquest any la celebració de Sant Medir serà menys dolça perquè estan en perill la democràcia, els drets humans i els drets dels pobles”.

El discurs de Piquer va generar controvèrsia entre els graciencs que consideren que la celebració de Sant Medir no havia de fer referències a l’actual moment polític. L’article Els caramels seran sempre nostres, publicat per Amadeu Carbó a Vilaweb, reflexiona sobre la solidesa d’aquesta reflexió. En la mesura que tota cultura és una expressió comunitària, defensa el folklorista, ha de construir-se des del compromís social, el foment del pensament crític i la voluntat de ser un “agent poderós de canvi”. Més encara, emfatitza l’article, en un context en què s’han conegut diferents vulneracions a la llibertat d’expressió, com ara la retirada de l’exposició a ARCO, la retirada del llibre Fariña o la condemna a tres anys i mig de presó al raper Valtònyc.

“Discrepo i sobretot desconfio—escriu Carbó—dels que argumenten que el pregó no havia d’entrar en política i havia de centrar-se en la festa. Què és, si no, la festa? Què és, si no, la cultura? És política en estat pur, ja que pretén, i aconsegueix de manera més que reeixida, d’incidir en la comunitat. Els que diuen ‘no fem política’ en realitat ens diuen ‘no facis política que ja la faré jo’.
 
Els inicis de la Festa de Sant Medir

Les reflexions de Carbó lliguen estretament amb l’estudi que l’historiador gracienc Josep Maria Contel ha publicitat recentment sobre els orígens de la festa. Segons la versió més extensa, el forner Josep Vidal Granés, molt devot del sant, va iniciar el romiatge l’any 1830 per agrair el guariment d’una malaltia. Les investigacions de Contel, tanmateix, han permès descobrir que Vidal Garcés va ser empresonat a finals dels anys 20 (1820) a la Ciutadella per les autoritats monàrquiques. És lògic suposar, apunta l'historiador gracienc, que Vidal Granés fes la promesa de fer un romiatge per Sant Medir en aquest context: tancat en una presó on moltes persones eren torturades o assassinades. Segons aquesta hipòtesi, els orígens de la Festa de Sant Medir haurien estat vinculats al carlisme. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article