Opinió

Geganters i Tres Tombs: dos aliats a Sant Joan Despí

President dels Geganters de Sant Joan Despí i vocal de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Es diu que els costums populars arrelen al llarg del país quan són compartides en esperit i vivència. La festa dels Tres Tombs ha anat arrelant per totes les poblacions on hi havia animals del camp, carreters, traginers i  animals de càrrega.
 
Sant Joan Despí no és una excepció. Encara que no tenim massa informació des de quan es varen començar a celebrar els Tres Tombs, es tenen referències dels primers anys del segle XX. Sí que és cert que ara fa 27 anys, el 1989, la Colla de Geganters de Sant Joan Despí pren el relleu dels que aleshores anaven organitzant els Tres Tombs.
 
No és gaire normal que una entitat vinculada al món dels gegants empri els seus esforços en organitzar una activitat tan allunyada del que li és habitual, però aquesta és la realitat; potser fent una mica d’història, arribarem a comprendre el perquè.
 
Resumir en un petit escrit la història dels Tres Tombs a Sant Joan Despí es fa una mica difícil. Hem de tenir en compte que aquesta població ha estat eminentment agrícola des de l’antiguitat; és en l’actualitat quan ha canviat la població. Hem de remuntar-nos als primers anys del segle XX on les entitats locals Sindicat Agrícola i Centre Regionalista, el mateix dia de Sant Antoni, organitzaven la celebració d’un solemne ofici a l’església parroquial de la població. Tot seguit el mossèn procedia a la benedicció, i posteriorment es duia a terme la desfilada dels Tres Tombs al voltant de l’església.
 
Dels feliços anys 20 a la Guerra Civil i postguerra
 
Sobre els anys vint, la responsabilitat de la festa va recaure al Centre Regionalista que organitzava el seu programa de manera exclusiva. Tenim referència sobre la tala d’un arbre a la vora del riu Llobregat que plantaven al bell mig del carrer davant la seva seu. Al voltant d’aquest arbre feien un gran esmorzar i tot seguit començava l’ofici religiós, i a continuació els Tres Tombs amb la benedicció de les cavalleries.
 
Varen transcórrer els anys i la festa anava arrelant dins els santjoanencs. La van fer tan seva que era considerada, junt amb la Festa Major, la més important de l’any. D’aquesta manera vam arribar a la Guerra Civil, que es va suspendre tota l’activitat.
 
A la postguerra va ser quan es va reprendre amb tota la seva esplendor. L’organitzava la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos (Sindicat Agrícola). Els participants sortien al carrer amb les seves millors gales, amb el seu millor cavall i amb el carro més ben engalanat. Aquesta societat feia un sorteig amb els socis que ho desitgessin per a designar els que serien els quatre protagonistes destacats de la festa: el cap de bandera, l’abanderat i els cordonistes. Evidentment també els “agraciats” portaven el pes de les despeses de l’esdeveniment.
 
La bandera ha estat el símbol més preuat de la Festa dels Tres Tombs d’ençà que se’n té referència a Sant Joan Despí. Durant aquests anys se solia guardar a l’església i uns dies abans es col·locava al balcó del Sindicat. La vigília de la festa es duia solemnement a casa de l’abanderat.
 
En aquesta època d’esplendor el recorregut es va anar ampliant així com l’activitat festiva: amb la venda pels carrers, durant el recorregut, del típic tortell i la celebració a la tarda, després d’un bon àpat, del ball al Foment Cultural i Artístic. Hi actuava una orquestra que feia les delícies de tot el veïnat que hi volia acudir i que servia per tancar la jornada amb la màxima brillantor.
 
Dels cavalls als tractors
 
Els anys van anar passant i amb la industrialització del camp, també la festa va anar perdent el seu protagonisme dins la vida festiva de la població. Fins i tot durant uns pocs anys la benedicció popular va passar dels cavalls i cavalleries als vehicles de motor, traslladant la festa a Sant Cristòfol.
 
Es van passar uns quants anys sense activitat, fins que va sorgir la figura d’un santjoanenc, en Josep Olivé, que amb la seva empenta va començar altra vegada a reprendre la tradició. Malauradament aquest senyor va morir al cap de pocs anys d’accident.
 
El llegat de Joan Olivé
 
Va ser aleshores quan la Colla de Geganters, que aleshores ja tenia molta força a Sant Joan Despí, la que va agafar el relleu l’any 1987. Aquell any es va fer la sortida des del Sindicat, d’on van partir els cinc carruatges provinents del Prat i 10 cavalls amb el seu genet.
 
Des d’aleshores s’ha anat celebrant any rere anys amb més solemnitat i participació, tant de cavalleries i com de carrosses. És una festa que en l’actualitat ha arrelat dins la població d’una manera espectacular. Fins i  tot la Colla de Geganters edita des de fa 27 anys la revista El Camí que és el preludi de la gran festa i que va començar d’una manera modesta i en l’actualitat té una edició de 5000 exemplars i que consta de 120 pàgines impreses a tot color i en la que col·labora la gran majoria del comerç de Sant Joan.
 
 Arribem al dia de la festa i els carrers s’omplen de públic ansiós de veure i gaudir de l’espectacle multitudinari que porta l’activitat. Comença amb un esmorzar al recinte firal i amb l’engalanat de les carrosses i cavalleries al mateix recinte i la posterior formació de la rua. És aleshores quan es dóna el tret de sortida i la rua es posa a caminar per la població omplint de festa, color i tradició per on passa.
 
La recuperació de l’esplendor
 
En aquests moments podem dir que és una de les festes popular més multitudinàries que es celebren a Sant Joan. Tothom hi posa il·lusió, des de la població que hi participa, fins als seus organitzadors, que treballen perquè aquesta tradició tan arrelada al nostre país no passi a l’oblit.
 
Pel que fa a l’any 2018 les activitats començaran el dissabte dia 17 de febrer amb l’entrega de la Bandera a l’Esbart Dansaire de Sant Joan Despí, entitat que celebra el 75 aniversari de la seva fundació, continuaran el mateix dia amb el tradicional ball de Tres Tombs al Foment Cultural i Artístic. L’endemà, diumenge 18, començarà amb el típic esmorzar al Recinte Firal; és allà on la població podrà gaudir en veure com arriben i s’engalanen els carruatges i cavalleries. A partir de les 12h comença la rua i posterior benedicció que transcorrerà pels carrers principals de la població. Aquest any s’espera la participació d’uns 40 carruatges, 130 cavalls. Paral·lelament  s’organitza un concurs de fotografia sobre la festa. El motiu d’aquesta festa serà una bona oportunitat per desplaçar-se a Sant Joan Despí i gaudir d’un matí ple de tradicions.
 
 
                                                                                            
 
 
 
          

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article