Opinió

Escoles de formació

Historiador.


Les escoles de formació són aquells espais juvenils que ajuden a conformar una cosmovisió als joves. Uns valors, una empremta associativa que els activarà i unes ganes de participar, de transformar i d'impulsar projectes. D'escoles de formació, a la política, també n'hi ha, però no només a la política. D'això en parlava, precisament, a La generació de la independència (editorial Gregal, 2017), quan analitzava l'independentisme juvenil dels anys 90.

Jo analitzava específicament aquest espai, perquè m'interessava veure com grups de joves havien teoritzat fa 20 anys la necessitat de construir un estat propi i el temps els ha donat la raó, però cada marc ideològic té les seves pròpies escoles de formació. Al llarg de les darreres dècades n'hi ha hagut moltes i n'hi continua havent, perquè cada generació és influïda pel seu context, pels grups de música de moda, per aquella roba que torna a ser als aparadors després de tants anys o per ves a saber quina tecnologia que permet avançar en un altre tema.

Podríem analitzar els membres que eren actius del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, els protagonistes de la Caputxinada de 1966, quan el sindicat volia constituir-se. També seria una escola de formació l'Assemblea de Catalunya, com a mínim per aquells més joves que van participar-hi. L'exemple del PSUC a partir de la transició segurament seria un dels exemples més clars d'aquestes escoles, no només en el terreny polític de l'esquerra catalana dels anys vuitanta i noranta, on molts van participar-hi, sinó també en el món acadèmic, ja que molts d'aquells activistes van acabar fent docència. El mateix succeeix en el camp de l'independentisme i d'una manera àmplia en el conjunt del sobiranisme, pel que fa al PSAN. La incidència que té l'herència del PSAN -en paraules de Roger Buch- en aquella gent que hi havia format part incidiria anys després al conjunt de l'esquerra nacional i en la iconografia del país.

Dels anys setanta en trobaríem més, però segurament aquestes són les més mitificades pels respectius protagonistes. Als anys vuitanta i noranta, també podem trobar múltiples espais juvenils formatius. De fet, totes les joventuts polítiques, joventuts sindicals i sindicats universitaris podrien considerar-s'hi. Perquè les tres branques, la de partit, la sindical i l'estudiantil tenen com una de les seves principals funcions enquadrar joves que puguin acabar esdevenint futurs quadres del seu espai natural. Així, totes les formacions de l'arc parlamentari i totes les sensibilitats ideològiques han disposat amb major o menor protagonisme, estabilitat i durada d'espais formatius.

També hi ha hagut escoles de formació en el sentit estricte, associacions organitzades única i exclusivament per a aquesta finalitat. En l'àmbit del catalanisme, aquest ha estat un punt sempre present, com descriu l'historiador Lluís Duran en el cas dels anys vint i trenta amb Palestra. Podríem parlar dels nuclis del catalanisme de la represa articulats als anys seixanta que tenien a Cantonigrós un dels seus espais referencials. Més recentment, ja als vuitanta, veterans del catalanisme de la resistència com Josep Espar Ticó, Raimon Galí, mossèn Ballarín i Jordi Sales, també impulsarien al santuari de Queralt instrument de reflexió espiritual de país.

També podríem considerar l'escoltisme de Batista i Roca com una d'aquestes branques on s'han forjat futurs dirigents, o nuclis concrets d'algunes entitats de cultura popular i tradicional. De fet, existeix l'Associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya, que integra els diputats que han estat membres de l'escoltisme –prop d'una trentena dels 135 de la legislatura passada–, de la mateixa manera que en l'àmbit internacional existeix la Unió Parlamentària Escolta Mundial, vinculant el teixit impulsat per Baden-Powell.

Per tant, ja sigui en joventuts polítiques, sindicals, universitàries o en associacions específiques, l'existència d'espais formatius per als joves amb inquietuds d'activació social i política és habitual. El més difícil, és que amb el pas del temps es mantingui el contacte i l'amistat entre aquests membres.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article