Opinió

Escriviu, escriviu...


Les vivències d'aquests dies han tingut una eina fonamental: els mòbils. Sobretot per comunicar-nos davant dels fets i de manera molt important per gravar imatges que són autèntics documents com a testimoni del que s'ha viscut. Els notaris que han aixecat acta de la barbàrie escampada per la geografia catalana. Sense els mòbils, tan sols una dècada enrere, només hi haurien fotos o alguna gravació escadussera d'algun canal televisiu. Aquests dies molta gent ha fet de corresponsal d'un diari sense fronteres. Cal guardar-ho tot. Guardeu-ho tot! Tot el que s'ha gravat i fotografiat hauria de fer cap als arxius públics. La història i el país ho necessitaran per interpretar el que ha passat, el que passa i passarà aquests dies. Ho hem de fer per les generacions futures. Avui vivim colgats d'imatges que duren ben poc. El que faig i el que veig ara pel consum momentani. Les imatges d'ara desapareixen sense deixar rastre. De Nadal a Sant Esteve.

Però les imatges del que estem vivim han de perdurar. Hem de convertir els mòbils en testimonis. No hi fa res que ara no en vulguin fer cas. Serviran. Graveu atentament i mireu de fer-ho si passen més coses, allà on sigueu i on passin, als vostres pobles o ciutats, a les manifestacions on aneu. Si les gravacions estan repetides ja ho destriaran, el més important es tenir material per triar. Necessitem material per la història, la local, la nacional.

Però més enllà de gravar o fotografiar, escriviu, escriviu... No perdeu temps en fer articles repetits, semblants als que es publiquen als mitjans de comunicació, siguin de la mena que siguin. Ja ho faran, millor o pitjor. Escriviu del que heu vist i veureu, sobretot als vostres pobles i ciutats. Amb detall, amb les petites coses, les anècdotes, les reaccions de la gent i... la vostra. Les emocions, els sentiments, les impressions, les interpretacions vostres i les de les persones del vostre entorn. Les imatges cal interpretar-les amb les paraules. Ja veieu com les manipulen, com les obvien, com volen que s'esborrin. Sense paraules les imatges d'avui demà s'interpretaran amb les paraules de demà. I demà necessitaran les paraules d'avui com a testimoni de les nostres maneres d'entendre el que vivim. Els historiadors sabem el valor que tenen els dietaris escrits segles enrere. És això. Escriure el que visc, el que veig i el que penso. I el que visc, veig i penso té un valor que va més enllà de la crònica periodística. Escriviu amb noms i cognoms, amb xifres, amb claredat, amb detalls. Amb el pas del temps tot guanyarà valor. Escriviu com a notaris, com a narradors memorialístics, com a cronistes locals, com a historiadors. Escriviu i publiqueu si podeu. Allà on sigui. A la premsa convencional, als setmanaris locals o comarcals, a les revistes locals, als mitjans digitals, als blogs, etc. O sinó escriviu i guardeu-ho ben guardat. Potser més endavant com a part d'un article de recerca o compilació. O un llibre. O ja ho aprofitaran d'altres, si hi sou bé i si no també. El més important és deixar testimoni. Necessitem, necessitaran les imatges, però també les paraules. Les imatges per ser interpretades necessiten les paraules. Una mateixa imatge s'interpreta de moltes maneres. Cal a cada lloc, a cada indret del país guardar la memòria, no sigui que ens l'esborrin o manipulin.

Comentaris

Josep Viana Cerdanyola del Vallès
5.
Un article molt bo i molt bones recomanacions. Cal escriure i cal tenir memòria. Memòria oral, audiovisual, etc., de totes les maneres que siguin. Però sobre totes, la memòria escrita. No m’estendré més enllà de les assenyades paraules dels comentaris que m’han precedit. Les comparteixo. Us deixo una reflexió del filòsof Reyes Mate, que crec molt encertada: “Sense memòria, la injustícia deixa d’esser; com si el que en el seu moment fou crim, robatori o infàmia, mai hagués passat”.
Xavier del Villar La Roca del Vallès
4.
Fantàstic escrit! A la Roca del Vallès portem 19 anys treballant amb la memòria popular a través de l'Arxiu de la Memòria Popular. L'objectiu de l'Arxiu és la recuperació, la conservació i la catalogació de tot tipus de documentació autobiogràfica, memòries, reculls de correspondència, testimonis, etc., en qualsevol suport (ja sigui paper, àudio o vídeo), que està a disposició de totes les persones que visitin l'Arxiu amb finalitat científica, educativa i divulgativa. Amb el desenvolupament d'aquest projecte es pretén potenciar la recopilació dels testimonis dels directes protagonistes dels fets més importants de la història del nostre país, per poder fer una història paral·lela a la història oficial.

El proper 2018 l'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès celebrarà el seu 20è aniversari i és de vital importància el que es transmet en aquest article. Aquesta petita joia que tenim al municipi, és única a l'Estat i va ser el segon arxiu d'aquestes característiques a Europa, emmirallat amb l'Archivio Diarístico Nazionale de la població de Pieve Santo Estefano, situada a la Toscana italiana. Fins a dia d'avui, tenim custodiats milers de documents: dietaris, cartes, opuscles, i tot tipus d'escrits biogràfics i autobiogràfics. Per si hi voleu donar un cop d'ull: http://www.laroca.cat/arxiumemoria/



Salut i tothom a escriure!!!!! :)
Oriol Fort Mollet del Vallès
3.

Excel·lent síntesi del que hem de fer com a testimonis compromesos amb la terra i amb la gent

Manel Márquez Terrassa
2.

Completament d'acord amb el company Josep. Publiqueu a les pàgines obertes d'Internet, a les vostres Xarxes socials, feu llibretes de memòries i sobretot expliqueu-lo a totes les persones properes o llunyanes geogràficament. QuE res del que ens han fet resti en l'oblit! La democràcia, la pau i la llibertat guanyarà.

Meritxell virgili BCN - La Seu d\'Urgell
1.
Estic del tot d'acord. Jo ho faré, quan l'ànima i la intel·ligència es poguin calmar, des de la perspectiva.
Tanmateix, i això ho escric des del mòbil, és una llàstima que una gran majoria de persones no sàpiguen escriure ni dos paràgraf del que veuen, senten ..
No hi ha capacitat en aquest camp. Sí, massa incapacitació. Masses catalans sense estudis des de les ciències socials i humanístics. Aquesta és la meva experiència: enginyers i tècnics sense poder expressar-se. Una llàstima!

Comenta aquest article