Opinió

Striptease i sardanes, llibertat d'expressió i simbolismes

Sardanes

President de la Confederació Sardanista de Catalunya


Fa uns dies, en un concurs televisiu d'aquests que teòricament no mira ningú, va aparèixer un grup de noies de l'Escola Barcelona Burlesque Experience. El número que van presentar era un striptease (sardanalesque), amb el fons musical de la coneguda composició de La Trinca, Arriba l'hora de ballar sardanes.

L'enrenou que s'ha girat entorn d'aquesta actuació ha estat força important, especialment entre el sardanisme més tradicional. Davant d'aquest espectacle es podrien posar en consideració diferents criteris.
Si hem de respectar la llibertat d'expressió, hem d'acceptar qualsevol manifestació artística, ens agradi o no. El gust o el mal gust de qui realitza aquesta acció no ha de coincidir necessàriament amb el nostre. La sardana no deixa de ser una dansa i una música que pot barrejar-se, fusionar-se o reinterpretar-se. No és cap peça de museu intocable, ancorada al passat.

Algunes persones potser se senten ofeses o ferides en el seu sentiment perquè en aquest espectacle consideren que s'hi caricaturitza la sardana, símbol de catalanitat, i criminalitzen l'actuació per la manca de respecte a la tradició que significa. Suposo que deuen pensar de la mateixa manera quan es cremen fotografies de monarques, còpies de constitucions, banderes o qualsevol altre símbol d'altres cultures. O és que la llibertat d'expressió s'ha d'aplicar només en allò que no ens importa a nosaltres?

La veritat és que a mi la idea m'ha fet gràcia, de la mateixa manera que, en el seu temps, em van fer gràcia les paròdies de La Trinca. Una altra qüestió és la posada en escena. Un striptease sense sentit no em fa ni fred ni calor i penso que el cos humà no ha de ser moneda de canvi de res. Ara bé, si hi ha algú interessat a exhibir-se públicament, perquè creu que li serveix per créixer(?) personalment, és cosa d'ell o d'ella.

El que sí que m'ha preocupat força, és el comentari que va fer Sílvia Abril, membre del jurat d'aquest concurs, en el sentit que la sardana és la dansa més avorrida del món. Aquesta persona mereix una felicitació pública perquè deu haver investigat durant molt de temps totes les danses del món per manifestar-se amb tanta rotunditat.

Crec, però, que aquesta afirmació és més aviat la constatació que ella i una part de la nostra societat no coneix el nostre patrimoni i, no satisfetes amb això, s'atreveixen a menystenir-lo. Uns per ignorància uns altres perquè es creuen postmoderns viuen d'esquena a una realitat tangible, de llarga tradició, carregada d'innovació i eina de cohesió i integració social.

Penso que aquí rau el repte del sardanisme actual, saber transmetre a aquesta part de la societat la imatge i els valors de la nostra dansa. La resta és pura anècdota.

Podeu veure l'enllaç de l'actuació del grup de l'Escola Barcelona Burlesque Experience, fent clic aquí.
 

Comentaris

josepantonicruxentmirò sant cugat del valles
7.

Molt acurat el comentari del nostre President: equànime, centrat i sobretot democràtic.Tot el que jo hi pugui dir, ja ho ha dit ell. Res més Visca la Sardana!

Josep Baiges Reus
6.
Jo no en faria un drama d’aquesta actuació. Benvinguda la paròdia, i més si provoca un somriure. Però aquesta anècdota amaga una qüestió de fons molt més profunda, com és el fet, constantable a La Nostra i les de més enllà, que a la televisió la sardana és invisible. Per tant, el que resulta preocupant és que només surti a la petita pantalla per actuacions com aquesta. I sobre el comentari de Sílvia Abril, només constatar que la ignorància és molt atrevida. Hem de continuar fent molta, moltíssima pedagogia sobre la nostra dansa. Conéixer és estimar.
Sebastià Paisos catalans
5.

Això és una gravisssima burla a la cultura popular d'un poble;les innovacions s'han de fer amb gràcia i seny, i no d'aquesta manera. El que ha enginyat això podria fer una dansa nova, que no sigui aquesta, i si hi vol estriptease hi podria fer ballar la seva mare, la dona, les filles, ect., així tots ens en podríem riure.

Josep Maria Fuentes Ros L\'Hospitalet de Llobregat
4.
Bon dia!
Anem a pams i començo pel final. Carrincló? Teresa, carrincló l'escrit del Joaquim? Potser no tens ben clar el significat de la paraula però est`pa ben lluny de la carrincloneria el que diu el Joaquim. En tot cas, se'l podria titllar de permissiu o que no defensa prou la sardana però de poc més... I no seré jo qui l'hi retregui res, doncs en la mesura i la seguretat de les pròpies conviccions està la relativització dels actes que les menystenen.
Pel que fa les altres dues respostes, una apreciació per endavant: Cap cadena televisiva ha produït res, es tracta d'un grup de Burlesque (un tipus de ball que frivolitza els estils que toca, com exemple el tango a la pel·lícula Moulin Rouge) que ha agafat com a base de la seva activitat la sardana. Si i tant que és una proposta artística, si no ho fos ni ens hi fixaríem!
El comentari de la Sílvia Abril? En consonància amb la seva formació i recolzat en el fet que tots plegats els hi riem les gràcies al seu clan.
La proposta artística? Mal interpretada, gens cohesionada, poc assajada i mancada de qualsevol criteri de direcció. Un nyap! Però això ja tenia un jurat per avaluar-ho.
Ah... a mi no em fa recança, gens de recança, dir-ho i ben alt: Sóc tradicional...i molt! per això mateix entenc que no hi ha cap tradició inamovible i que el poble, savi com és ell, sabrà destriar entre totes les propostes que rebi.
Teresa Vives Reus
3.
Benvolgut Joaquim. He trobat el teu escrit tant carrincló, que penso que ets en un lloc que potser no mereixes ser. Però què hi farem! Així estem amb les sardanes. Quan tenen més èxit és quan es ridiculitzen. En això si que surten per la tele i es donen a conèixer. I això si: es fa ben poc o res per potenciar-les. Ja em vaig trobar fa dos anys en un cas semblant a l'aplec de Les Borges del Camp, i vaig rebre la mateixa resposta. Ara ho aplaudirem fins i tot. Curiós, no?

Comenta aquest article