Opinió

'Tempesta esvaïda', un camí a seguir en la recuperació del nostre patrimoni

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Des de fa un parell d’anys hem entrat en un moment dolç pel que fa a la recuperació del nostre patrimoni cultural referent a la comèdia lírica catalana. La Font de l’Albera, La Santa Espina i la Viola d’Or d’Enric Morera, L’Aplec del Remei de Josep Anselm Clavé i darrerament Tempesta esvaïda amb música de Joaquim Serra i llibret de Carme Monturiol en són una mostra fefaent del que acabem de dir.

Ara fa uns dies (08/11/16) es va presentar a Girona (auditori Josep Viader de la Casa de Cultura) aquesta obra de Joaquim Serra, just quan el dia abans feia 80 anys de la seva estrena al Teatre Nou de Barcelona. La representació a Girona, emmarcada en la mini-gira de l’obra, ha suposat un esdeveniment important, ja que es va presentar també la publicació del text, acompanyat de l’enregistrament de l’obra, presentada en la darrera edició de la Fira de Manresa.  

Aquest llançament suposa la presentació de FICTA, un nou segell discogràfic que neix just un any després que l'homònima editorial musical fos fundada a Vilablareix (Girona) per Bernat Cabré i Martí Ferrer.

La reestrena de l’obra tingué lloc al Teatre Fortuny de Reus el 22 de juliol d’enguany per l’Orquestra Càmera Musicae, el Cor Lieder Càmera amb la direcció de Diego Martin-Etxebarria. Comptant com a solistes a Roger Padullés, Elena Copons, Toni Marsol, Anna Alàs, Xavier Mendoza, Tànit Bono. Tempesta esvaïda també es representà com a cloenda de la Fira Mediterrània de Manresa d’enguany.

Durant la vetllada es pogueren escoltar dues àries en directe a càrrec de la mezzosoprano Anna Alàs i del baríton Xavier Mendoza, acompanyats al piano per Miquel Villalba, dues excepcionals interpretacions que tancaren l’acte de presentació.

Musicalment parlant Tempesta Esvaïda és una obra sòlida, que té moments clarament operístics però també espais per la sarsuela i la música popular. Tot plegat et transporta a la Catalunya romàntica de finals del segle XIX, amb un aire profundament popular i arrelat al país. Tal com va esmentar la crítica de l’època en la seva estrena es destacà la qualitat de l’obra, la subtil harmonia entre el text de Carme Monturiol i la música de Joaquim Serra tot remarcant la perfecta compenetració entre el músic i l’escriptora. Llàstima que no seguiren altres propostes en aquesta línia. La Guerra Civil estroncà aquests possibles projectes. Joaquim Serra ens deixà, això si, valuoses i entranyables sardanes.

Tempesta esvaïda representa una acurada i molt digna contribució a la recuperació del gènere des d’una perspectiva moderna i de qualitat. Seria molt positiu que amb les altres obres que esmentàvem a l’inici de l’article es pogués disposar d’una edició i enregistrament tan acurades com la que ens ocupa.

Felicitats per la iniciativa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article