On és la cultura? (publicat com a #OnÉsLaCultura per motivar el seu boca orella per xarxes socials, el que ara se n’ha de dir viralitat) és un article de Bernat Ruiz Domènech que ha aixecat polseguera a la publicació digital de cultura Núvol.

Segons el títol, l’article podria ser una reflexió benintencionada, de l’estil on van les il·lusions frustrades, on són els amors perduts, però l’autor deixa clar en el primer paràgraf cap on van els seus dards i que basa la seva reflexió amb fets i dades concretes. Ruiz Domènech es refereix a la manca de continguts culturals a la programació de la nova temporada de Catalunya Ràdio. “Aquest dilluns Catalunya Ràdio estrena una temporada amb un 29% de la graella dedicada als esports. 48 hores cada setmana, l’equivalent a dos dies sencers; si ho multipliquem per les 52 setmanes que té un any fan 104 dies. Quan he acabat de sumar-ho tot no m’ho podia creure”, així comença l’autor el seu article, que gairebé s’ha erigit en un manifest vista les reaccions a la xarxa social de Twitter, o als mateixos comentaris a la web de Núvol.

A continuació l’autor ofereix un escandall dels programes que la nova temporada de Catalunya Ràdio dedicarà als esports, o més ben dit al futbol, o encara millor, al Barça. L’article del col·laborador de Núvol ha estat ràpidament respost per l’actual director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, el títol del qual també aspira al boca orella, perdó a la viralitat; #CatRàdioÉsCultura. I Gordillo respon a la primera part de l’article de Núvol (cal dir que l’article de Ruiz Domènech, té uns paràgrafs finals molt més interessant que els primers, que després comentarem).

Doncs bé, responent al col·laborador de Núvol Gordillo descriu les seccions dedicades a la cultura que hi haurà als programes de format magazin de la casa, amb fixatges de prestigi com el periodista cultural David Guzmán, habitual dels espais de Joan Barril, o el dramaturg Joan Ollé, qui també ha estat company de fatigues de l’enyoradíssim Barril. També exposa la continuïtat a la cadena de programes com el Mans, dedicat a la cultura popular.

El problema dels fets és que es poden respondre amb fets, i aquí Gordillo té raó: en tots els programes transversals hi haurà cultura (i fins i tot, potser més que en edicions passades, ens creiem les paraules del director de Catalunya Ràdio).

Ara bé, i aquí hi podria haver un cert desempat, Ruiz Domènech a l’article de la caixa dels trons explica que el seguiment tan sobredimensionat dels mitjans públics al Barça ha estat un pilar fonamental del seu creixement empresarial. I aquí rau la segona part de l’article, la més important: “L’augment de la presència del Barça als mitjans de comunicació ha fet possible que avui una samarreta oficial del primer equip costi 140 euros a la botiga de l’entitat; si hi voleu estampar el nom d’un jugador –o el vostre– la cosa s’enfila fins als 155 euros. Voleu els pantalons curts? Afegiu-hi 65 euros més. Us hi haureu deixat una tercera part del Salari Mínim Interprofessional i no tindreu mitjons ni sabatilles. La meva idea d’entitat popular és una mica diferent.”, explica l’articulista. Creiem que els darrers paràgrafs de l’article haurien d'ajudar a la reflexió sobre la incidència dels mitjans públics en la societat.

Quina societat volem? Probablement, tenint en compte la demanda d’informació esportiva, o dedicada al Barça, es pot entendre la presència del futbol a Catalunya Ràdio. D’altra banda, aplaudim que hi hagi seccions de cultura en tots els seus magazins. Ara bé, un espai dedicat íntegrament a la cultura en general (sense excloure l'especialitzat Mans), com ara l’excel·lent Àrtic, exemple de com un canal públic tracta la cultura, dirigit per Anna Pérez Pagès i presentat per Flora Saura a BTV –que, per sort, torna al setembre-, hauria ajudat a reafirmar l’aposta per la informació cultural i esdevenir un focus de prestigi a Catalunya Ràdio. De la mateixa manera que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals contribuiria a la seva funció pública si Icat.cat, tornés a ser ICATFM i al seu dial se substituís l’incòmode xiulet que se sent pels programes que tan bé defensen uns professionals amants de la cultura, que saben que la seva veu només s’escoltarà per Internet. A l’article de Saül Gordillo, es diu que alguns programes d’ICAT.cat aquest estiu han aparegut a la cadena mare, raó de més, doncs, per restablir l’honor que es mereix ICAT.

Actualització: En resposta a l'article del director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, Bernat Ruiz Domènech s'ha reafirmat en el seu posicionament, donant nous arguments, a través de l'article a Núvol, Catalunya Ràdio i la nebulosa cultural, que podeu llegir fent clic aquí.