Opinió

L’associacionisme de caràcter social greument amenaçat

Havia de passar. Dins del procés d’involució autonòmica que patim en aquests darrers anys a Catalunya, aquesta setmana passada hem sabut que després de 13 intents (13 sentències favorables a la Generalitat de Catalunya) per treure les competències autonòmiques sobre la gestió social del 0,7 % de la casella de l’IRPF, l’Estat espanyol al final se’n ha sortit. I ho ha aconseguit mitjançant un subterfugi jurídic: eliminant de la convocatòria el concepte d’assistència social, malgrat saber que el conjunt de les entitats beneficiàries de les subvencions treballen en la intervenció social. D’aquesta manera esquiva que aquesta matèria, en ser de competència exclusiva de les comunitats autònomes, s’hagi de pactar.
 
Això suposarà que una seixantena d’entitats catalanes d’aquest sector que duen a terme una tasca d’assistència social no tinguin accés a aquests recursos ja que la seva activitat es limita a Catalunya i no formen part del grup d’entitats de caràcter estatal que sí que hi tenen accés. Es preveu que aquestes entitats deixaran de rebre prop de 13M €, malgrat que Catalunya és la comunitat autònoma que aporta més recursos al fons anual del 0,7 % de l’IRPF.
 
En el transcurs dels últims anys Catalunya ha aportat el 25 % de la recaptació estatal del 0,7 % de l’IRPF per a fins socials, però només en rep anualment el 14 % en forma de programes socials que tenen lloc en territori de Catalunya.
 
Aquesta sentència, a banda del que hem dit, palesa el profund desconeixement (no volem pensar que volgut) que mostra el Tribunal Suprem i el govern espanyol en relació a l’activitat i intervenció social d’aquestes entitats i a la realitat associativa tan present i amb tanta incidència i tradició a Catalunya, fenomen que no es dóna a la resta de l’estat i que d’alguna manera ens fa singulars.
 
Des de l’associacionisme cultural manifestem el nostre rebuig total a aquesta situació i donem el màxim suport a les entitats de l’àmbit social.

Comentaris

Llorenç Busquet Granollers, Vallès Oriental. Catalunya. Països Catalans. Europa. Món.
2.

Es que no paren!. Però això no és més que un aspecte concret de l'espoli fiscal, que es dona en múltiples àrees. Això durarà fins que no tinguem poder polític i econòmic propis. Si no només podem estar sotmesos a l'ofec, actualment conscient e intencionat, de l'estat espanyol. Ciutadans o ens independitzem o ja sabem el que ens espera!.

Sebastià Paisos Catalans
1.

I menys mal que és un govern en funcions,amb els tribunals al seu servei. Per segons què, és en funcions,per segons què,no.

Comenta aquest article