Opinió

Editorial: Max Cahner i la recuperació cultural de Catalunya

Revista de Catalunya dedica una edició extraordinària a glossar la figura de Max Cahner, com a artífex de la recuperació cultural, valorant la seva capacitat per a la creació d’estructures d’Estat. En la presentació del volum (2015/2), el mateix coordinador de l’extens homenatge, Joan Tres, utilitza una expressió del Molt Honorable Heribert Barrera, pronunciada en ocasió del reconeixement que si li va fer a Cahner en complir 70 anys: «Algú ha fet més que Max Cahner per la supervivència de la cultura catalana? Jo no sé veure ningú que ni tan sols l’hagi igualat.» Malgrat això, es lamenta que Cahner no hagi rebut els merescuts reconeixements institucionals i, des de la mateixa plataforma de debat intel·lectual que ell mateix dirigí durant alguns anys, es vol reparar l’oblit de qui ha esdevingut una figura cabdal a l’hora de donar impuls a la cultura nacional de Catalunya, donant veu a moltes de les figures en què es va recolzar en les diferents etapes de la seva llarga i intensa trajectòria de servei al país.

Eren temps difícils aquells de fa ja mig segle en què Max Cahner engegà el projecte de l’Enciclopèdia catalana, que ha esdevingut un instrument bàsic per a sortir del pou on ens havia ficat la dictadura. L’acció era gairebé simultània a l’encert de l’encàrrec d’escriure Els altres catalans a un Paco Candel que havia sorgit com a narrador i analista social dels barris suburbials. El ressò d’ambdós projectes ha arribat fins als nostres dies, sent l’expressió de dues maneres prou singulars i ben diferenciades de com avançar cap a la normalització. Les dues iniciatives editorials són encara avui eixos fonamentals d’aquest procés.

L’edició monogràfica de la Revista de Catalunya ens descobreix el Cahner universitari i erudit, l’investigador dels Països Catalans i de l’Occitània, el del catalanisme irreductible que exerceix com a editor, en un principi, i com a primer conseller de cultura i mitjans de comunicació del primer govern Pujol, en un moment que està tot per fer. Posa les bases del Departament creant les estructures necessàries, ubicant l’administració en el si de palaus que calia salvar, impulsant la normalització lingüística i engegant una ràdio i una televisió en català, que són prioritàries, el Teatre Nacional, la Filmoteca, l’Arxiu Nacional, les expocultures…, donant un gran impuls al conjunt de l’associacionisme i la cultura popular i tradicional. Des de la tribuna de Tornaveu hem de constatar que d’aquell moment van sorgir la gran majoria de federacions i coordinadores que han acabat constituint l’Ens de l’Associacionisme Cultural. En quants altres àmbits de la cultura no va actuar la reconeguda capacitat per a la creació d’estructures de Max Cahner? Tenint en compte que era un personatge sorgit de l’àmbit privat, potser és la màxima expressió de la munió d’activistes culturals que han estat fonamentals perquè Catalunya acabi fent front al repte més important després de tres segles de supeditació nacional. No es pot obviar el Cahner parlamentari que lluità pel dret de l’autodeterminació en el si del Parlament de Catalunya, provocant la primera reacció del centralisme espanyolista. Max Cahner i Garcia —no ho hem d’oblidar— arribà al catalanisme per convicció, malgrat que la seva condició social i els orígens no semblaven aconsellar una trajectòria tan activa al servei del país que adoptà com a pàtria.

Comentaris

Josep M. Torras i Ribé - Catedràtic Emèrit de la UB. Igualada
1.

Un reconeixement del tot merescut, encara que lamentablement a deshora. Vaig col·laborar amb el Max en algunes iniciatives, des de la Gran Enciclopèdia Catalana fins a la creació d'òrgans territorials de normalització cultural arreu del país (Arxius, Museus, Biblioteques), i puc dir sense cap mena de dubte que Catalunya i la cultura catalana no estarien on són sense la seva eficient i abnegada actuació.

Comenta aquest article