Opinió

Impost Associat: Ara som «empresa»?

Secretari General de XarxAteneu. President del Centre Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui. Patró de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Amb la reforma fiscal que ens han preparat des de Madrid, al novembre, resulta que totes les entitats, sense excepció hauran de presentar, entre d'altres obligacions l'Impost de Societats. Bé! Des de que en tinc notícia, via comunicacions del Departament de Cultura, tot convocant reunions informatives, via administració local, també convocant a les entitats de l'àmbit i territori, porto temps rumiant que algú dirà quelcom. Des del primer moment de prendre consciència, penso que  les associacions ens posicionarem per exigir moratòries, doncs el cop ha estat bèstia, amb nocturnitat i traïdoria. Anunciat el 27 de novembre del 2014, ens apliquen la nova Llei, sense contemplacions. Bé,  quantes són les lleis i reglaments que no tenen les moratòries aprovades fins i tot abans de la mateixa llei? Però hi ha una cosa que m’estranya. M'estranya el silenci, en general, de les federacions, la manca de pronunciament de cap càrrec públic, el silenci de les administracions locals... Tot just pots apreciar petites veus, esperem que es facin sentir més! Tot just, al Senat, diuen... diuen que ho tocaran, encara que no se sàpiga ni què, ni quan, ni com...

Des del poc coneixement del fet associatiu i de les entitats que puc arribar a tenir, no puc comprendre de cap manera la mesura. Ep! Ho dic des del punt de vista associatiu. El fet és que, i parlant clar, l'associació de cultura popular i tradicional, l'entitat de joves del poble, les associacions culturals i ateneus, les colles de diables, els voluntaris que treballen en l'assistència a les persones, els esplais i caus, les associacions de veïns, el club de futbol del poble, les entitats medi ambientalistes de districte, el grup de teatre del casal, les associacions de pares i mares, els esplais d'avis, els geganters, i tantes i tantes altres entitats de molts àmbits es troben sempre compartint allò que podem anomenar com vulgueu: altruisme, voluntat, activisme, esforç comú, fer país, progrés, participació... Però no pas compartint plans generals comptables.

Tots compartim aquests valors i més que n’hi podríem afegir, i molts compartim un perfil que m'imagino que  pot ser d'un volum petit, com a entitat. No em quadra gaire, doncs, com pot una entitat, anomenem petita, assumir les despeses d'una gestoria, perquè la veritat, no es tenen els coneixements, en general, sobre gestió. I sobre gestió, en podríem parlar molt. Certament, a voltes, les entitats no ho fem sempre tot bé, necessitem millorar i podem millorar si ens deixen treballar,  si ens ajudem i no ens fem la traveta. Ja no val descobrir, per exemple, que l'IVA sí que ens afecta: la Llei és del 1992! No s’hi val fer l'orni, que no el fem en general, al fet associatiu.

Una tasca titànica

Però que s'ha fet ara? Què ens han fet? Des de Madrid s'han carregat d'un cop de ploma una sèrie, no gaires, d'exempcions que conformaven tota una forma de diferenciar, fiscalment parlant, el fet associatiu del fet empresarial. No moltes exempcions, no us en feu idees equivocades! Potser les justes perquè la trama associativa, voluntària, sense ànim de lucre pogués treballar de forma més o menys còmode. Ara som «empresa» a nivell fiscal i prou! Els 347, el model 200, l'Impost de societats, declaracions censals, prorrata.. són ara part del nomenclàtor oficial de puntaires, castelleres, columbòfils, geganters, escoltes, "casalerus", ateneistes i xapacavistes, entre d'altres...

Tot just comença una tasca titànica que han d'emprendre les entitats per portar comptabilitat de doble assentament, les declaracions oportunes... Si fins ara la Llei contemplava exempcions per a presentar l'Impost de Societats, ara això s'ha acabat. A nivell fiscal, no es reconeixen ni poc ni molt les obligacions que ha de tenir qualsevol empresa amb les que ha de tenir una entitat sense ànim de lucre. Les entitats associatives són això, no pas societats mercantils! I davant d'això, contemplo estupefacte com ens obliguen a fer els deures (que ja els fèiem!) mentre ens diuen «tercer sector». Bé! Si som tercer sector, podem deduir que hi ha uns altres dos, com a mínim: el públic i el privat. Doncs, ja posats a tocar, com que els altres dos sectors anteriors tenen les seves especificitats en règim fiscal, tampoc no és tan desgavellat plantejar-ne un de propi, un règim per a les entitats, que malgrat que privades, som d'un servei públic més que reconegut!

A la recerca de raons

Per què s'ha fet? Per què ara? Per què a nosaltres? Francament, i des d’un pla associatiu, no en trec l'entrellat. Volen reactivar la contractació laboral de molts més inspectors? Sota un punt de vista polític, mes general, sí que entenc aquesta punyalada com a un punt del Pla, més gros, per a controlar-ho tot. Aquest gran germà, contradictori alhora amb les teories liberals, que ens munten des de l'estat, té molts ulls i,  per estadística, ens tocava ja. I més si, com podeu comprovar en molts estudis, us fixeu que el gran gruix del fet associatiu és a Catalunya. Casualitat? No: intencionalitat!

També, en aquest sentit, i des de el punt de vista que l’estat entén la realitat com a quelcom per a fer i desfer, podem entendre que s'actua amb aquesta virulència contra el fet associatiu per dues raons: perquè no s'entén el fet associatiu, el fet comunitari, i el lliure fet d'associar-se, i perquè des de Castella, el què no s'entén, es matxuca, s'extermina, punt, i ha estat així des de sempre.

Diuen que a Catalunya tenim un ric teixit associatiu, però com algú no faci quelcom, se'l carreguen amb aquesta Llei del 27 de novembre, que proposa aquest nou règim fiscal per a les associacions. Se'l carreguen ara, per què? El Procés?... També sofrim de bell nou una Llei de transparència, que hauria de ser el pa de cada dia, perquè s’ha armat un escàndol amb corrupteles, “enxufismes”, mala gestió, robaments, picaresques... Sí! Però el fet associatiu, no s’hi ha vist implicat. Precisament, i em remeto als estudis i estadístiques que vulgueu, els del fet activista, voluntari, associatiu som els que gestionem més bé, amb més cura i més econòmicament els recursos, els nostres i els que vénen de l'administració, això és un fet. Un altre fet és que no ho fem tot bé, cert, moltes vegades emparats sota el concepte de «bona voluntat»  es cometen desastres. Malgrat això, i malgrat una llei que no garanteix, ni de bon tros, tota la transparència amb què s'ha d'actuar sempre en la cosa pública, i fet associatiu també ho és, les entitats, allò que anomenen societat civil organitzada, sempre estan per les qüestions importants, encara que a partir d'ara hagin de portar, tots els membres actius, un gestor al coll. Potser que algú digui quelcom! Que això és molt pesat, i el ruc està cansat. Potser algú d'aquells que van tant en ruc, podria per un moment baixar i dir-hi alguna cosa!

Comentaris

Jaume J. Pieres Caldes de Montbui
11.
#9 Certament ha estat així. Aquest fet em porta a pensar fins quan, els polítics, actuaran a cop de globus sonda. Malgrat això, em refermo amb el què vaig dir que cal plantejar seriosament si cal un règim fiscal més adequat al teixit associatiu, sense oblidar una Llei de mecenatge que sigui realment de mecenatge.

Salut
Jaume J. Pieres Caldes de Montbui
10.
#7 Gràcies per valorar positivament, gran part de l'article. La resta de l'article, fora de lloc? Be, en tot cas és opinió i com a opinió que és, és la meva i intento transmetre-la en els mitjans que toquen, per tant, certament criticable. Només faltaria! Només dir que, conceptualment, la cosa pública, fa molt temps que no la puc entendre sense contingut polític. L'associacionisme, n'és una articulació més de la cosa pública.
Tanmateix, està molt bé opinar lliurement. No?
Salut
F. Cañal Cubelles
9.

L'article de la Llei de l'impost de societats que establia aquesta obligació va ser modificat pel Decret llei 1/2015 de 27 de febrer. Ara s'estableix que aquestes entitats estan exemptes de presentar declaració si
- no tenen ingressos superiors a 50.000 euros l’any
- ni rendes per activitats mercantils, superiors a 2.000 euros, sempre que aquestes siguin sotmeses a retenció.

Pere-Joan Pau
8.

#7 O sigui que tenir opinió es barrejar-se amb política? vols dir que el teu comentari no és polític? l'associacionisme català sempre ha tingut opinions polítiques, el que no s'ha de fer es caure en partidismes, i crec que és el que fas tu amb el teu comentari.

JUAN
7.
MUY BUENA REFREXION Y ARTICULO INTERESANTE HASTA QUE HAS MEZCLADO EL ASOCIACIONISMO CON LA POLITICA
i perquè des de Castella, el què no s'entén, es matxuca, s'extermina, punt, i ha estat així des de sempre.
ESTA REFREXION ESTA FUERA DE LUGAR Y DECIR QUE NO TODO LOS CATALANES ESTAN DE ACUERDO CON ESTAS COSAS AUNQUE PRETENDAIS QUE SI
fet associatiu és a Catalunya. Casualitat? No: intencionalitat!
OTRA VEZ CON LA MISMA HISTORIA Y SOLO RECORDAR QUE QUIEN MAS DAÑO HACE A ESTE PAIS SON LOS PROPIOS CATALANES

Comenta aquest article