Opinió

L'hora del poble, encara  

Si l'anomenat procés català és on és, no és pas perquè els partits sobiranistes s'hi hagin posat al capdavant des del primer moment. Som on som perquè una part important de la societat civil catalana (alerta!, la de veritat, no l’entitat espanyolista), o sigui el poble català, o com a mínim la que se sent responsable del destí del seu país, van decidir dir prou el 2010, quan el Tribunal Constitucional va trepitjar amb el vistiplau de diversos partits polítics un Estatut ja minvat per un pacte PSOE-CiU. Quan més d'un milió de catalans van sortir al carrer ara fa poc més de quatre anys, van deixar clar que, per primera vegada, prenien el control, i el missatge ja no era de protesta, sinó de sobirania. Som una nació. I les nacions no es poden construir sense la gent del carrer, sense la cultura, l'activisme, el voluntarisme i dedicació compromesa de milers i milers de ciutadans. Amb això en som referent.
 
Avui, a les portes d'unes eleccions municipals, no podem deixar aquest destí en mans dels polítics. El seu torn encara no ha arribat. Arribarà quan tinguem un estat i l'hàgim de construir democràticament, aleshores ells seran el vehicle. Però ara no podem deixar-los aquesta responsabilitat ni tot el pes, perquè una vegada més han demostrat que encara es mouen en els esquemes d'interessos de partit i no només de país, que també. Per tant, penso que és bo que els partits independentistes facin de les municipals un primer pas per a l'enfortiment institucional, però els ciutadans, i les entitats de la societat civil, no ens podem quedar a casa esperant que ells facin la feina (ai las!). Perquè no la faran. Necessiten rebre cada dia una empenta o una estirada d'orelles, que algú els recordi que sense poble no hi ha país. És l'hora del poble, encara. No és pas l'hora de la política. Ara deixem-los que juguin amb les seves municipals. Nosaltres ja hi anirem a votar, poble per poble, ciutat per ciutat.
 
Si els partits i líders polítics es perden en pactes de programa polític, punts en comú, cimeres i llistes unitàries o desunides, no avançarem. Qui té la força són els més de 2 milions de ciutadans que el dia 9 de novembre van anar a votar sense que els importés el més mínim l'amenaça de l'Estat i la Constitució espanyola. Això és el que fa que un país sigui fort i temut per un Estat, i no pas una reunió de cinc hores a Palau per pactar un punt en comú després de desenes d'hores de batusses i d'SMS entre líders polítics.
 
Certament, és important que el dia 27 de setembre, i també el 24 de maig, CiU, ERC i la CUP tinguin una majoria molt clara. Però més enllà de com es reparteixin ells els escons i regidors, cal que la majoria social sigui al carrer amatent, ferma i sense abaixar la guàrdia. El full de ruta cap a la independència es fa als despatxos, però sobretot al carrer. Que ningú no s'enganyi ni es dispersi en aquest sentit.

Comentaris

Josep Albà Artigas Vilanova i la Geltrú
2.
Trobo lamentable que s'utilitzi aquesta revista per carregar contra CiU. Lamentable i vergonyós.

Primerament, perquè si això és un butlletí de l'Associacionisme cultural, hauria de ser completament transversal i defensar únicament qüestions de país, sense entrar en desqualificacions específiques contra cap partit.

Però ja que voleu parlar de política, parlem-ne. Diu l'autor, només començar que l'estatut havia estat minvat per un pacte PSOE-CiU. Afirmació, com a mínim agosarada, sinó completament falsa, i en tot cas, totalment irrellevant. L'Estatut que es va aprovar el va aprovar tothom, el va aprovar el poble de Catalunya en un referèndum i això és l'únic que importava, no el que cada partit hi va posar o treure. CiU va arrancar el compromís que es respectaria tot el que aprovés el poble de Catalunya. Aquest compromís el va aconseguir CiU, ningú més que CiU.

I España el va incomplir, com incompleix sempre qualsevol compromís que tingui a veure amb la democràcia o amb la llibertat.

I després, la societat catalana ha tirat endevant, és veritat, però alerta, hi ha hagut un President, Artur Mas, que ara mateix està imputat penalment per haver liderat aquest procés cap a la Independència, per haver complert els seus compromisos i per haver fet possible que el poble de Catalunya s'expresés a les urnes el 9 de novembre passat.

Mas i CiU han estat al capdavant tots aquests anys, rebent hòsties de tot arreu, governant en mig d'una crisi horrorosa que no van causar ells, sols davant de molts xisclaires que s'han mantingut al marge només per veure com el govern es desgastava en la lluita del dia a dia. I no és per culpa de CiU que avui l'independentisme es trobi dividit, emprenyat i desanimat. No ha estat CiU qui ha trencat la unitat d'acció que defensava l'ANC i que ens ha permès arribar fins aquí. Qui tingui memòria, que la faci servir.
carme garcia i freixedas Barcelona
1.
Estic completament d'acord amb el teu article, encara es l'hora (vist la manera d'actuar dels partits polítics) de la societat civil, peró deixem dir-te que estem molt dessabuts de la seva manera d'actuar.Tots o si més no la majoria creiem que desprès del 9N vindria la convocatoria del nostre "referendum" (entra cometes perque no es un referendum)pero no el 27S sino abans de les municipals. El poble català necessita de tothom per tant dels politics .Es un moment que fà més de 300 anys que s'espera, ja ho va dir el president Mas o ara o mai. Sort en tenim de l'ANC, d'Omnium, Municipis per la Independencia i moltes altres entitats que no tenen tant de renom peró que totes estan treballant perque el 27S sigui un éxit. Tenim molta feina peró hi a una dita que diu les feines les fan els cansats,dic aixo perque una mica si que estem cansats peró la nostra il.lusió pot més que el cansansi i no pararem fins a conseguir-ho costi el que costi .Tinc 73 anys per tant ja no tic massa temps, peró jo vui morir en una Catalunya independent d'Espanya i faré tot alló que estigui a les meves mans.

Comenta aquest article