Opinió

117.718 barcelonins implicats amb la cultura popular

Associacionisme

La cultura popular ha anat guanyant el reconeixement social que li correspon. I l’associacionisme, que li dóna personalitat, ha esdevingut eina primordial de la seva tasca social. Actualment ja no es fa estrany  que un activista d’un determinat col·lectiu n’entengui d’altres i es capbussi en entitats dedicades a activitats diferents. L’entesa entre entitats és completament natural, un clar exemple d’això és el Protocol Festiu de Barcelona. La ciutat disposa d’un extens i divers teixit associatiu en l’àmbit de la festa directament relacionat amb el món de la cultura popular i tradicional, que aglutina milers de persones i que ha actuat històricament com a element de cohesió social i territorial –una faceta que és, de fet, la punta de llança de la seva contribució social.
 
La dimensió econòmica d’aquestes activitats ha crescut de manera tan significativa que incita a parlar del seu valor mercantil com a addició al “valor de la cultura”. I és que l’activitat cultural té les característiques pròpies de qualsevol branca d’activitat econòmica.
 
La suma d’aquestes premisses i la voluntat de realitzar una radiografia de la realitat del moviment festiu a la ciutat i precisar-ne l’impacte social van determinar l’Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació  de l’Ajuntament a encarregar a l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català un estudi que pretengués contribuir a generar una fotografia del sector festiu de Barcelona, la seva repercussió i la seva transcendència, mitjançant la recopilació, l’anàlisi i la sistematització de la informació disponible i la realització d’un treball de prospecció informativa. Es tracta d’una anàlisi de les característiques principals de les entitats que participen del moviment festiu a Barcelona, una avaluació del seu paper en l’activitat cultural. Tot plegat amb la voluntat última de fer evident el pes del moviment festiu i afinar i millorar l’orientació de les polítiques culturals.
 
L’informe “Impacte del moviment festiu a Barcelona” fou presentat per Jaume Ciurana al ple municipal del passat 28 de juny, en el transcurs del qual els grups municipals el van valorar positivament, van assenyalar l’associacionisme com a estructura fonamental per garantir la cohesió del país i van ratificar el seu suport a la tasca promoguda per les entitats i van emplaçar les diferents administracions a refermar el seu compromís de suport.
 
Des de l’ENS es valora molt satisfactòriament aquesta iniciativa de Ciurana al presentar-lo en un ple i ja es recullen sol·licituds de la seva publicac, que segurament serà assumida pel consell editorial de la revista CANEMÀS amb un número especial. Les seves conclusions han de servir tant a les entitats de primer i segon nivell –que representen prop del 7% de la població de la ciutat– com a les administracions públiques per desenvolupar les propostes orientades a les polítiques culturals de Barcelona. A tall d’exemple, els resultats de l’estudi poden contemplar i condicionar l’ordenació de la utilització de la via pública i l’aplicació de l’actual normativa que regula a Catalunya els espectacles públics i les activitats recreatives, l’espai de participació municipal ciutadana, les polítiques de suport econòmic i la necessària regularització de la política fiscal per donacions i patrocinis, l’actualització dels registres de les dades de les entitats existents, la importància de la cultura popular com a ambaixadora a l’exterior, la festa des de la cultura popular com a aportació al turisme, etcètera.
 
Esperem que l’actual sensibilitat del govern municipal per dignificar edificis simbòlics protegits a línia de mar i actualment en desús se sumi al conjunt de les conclusions i es posi damunt la taula la proposta de l’ENS per crear un Centre de la Cultura Popular de Catalunya. Barcelona, com a capital també cultural, té a les seves mans una bona oportunitat de recuperar l’elegància de l’edifici del Banc de Barcelona, antiga foneria de canons, entre d’altres immobles, tal com reivindicava Lluís Permanyer a l’edició de La Vanguardia del passat 27 de juny, un dia abans de la celebració del ple.

Comentaris

Antoni Carné i Parramon Sant Vicenç de Castellet
2.
Benvolgut,

Hem llegit el teu comentari a l’article “117.718 barcelonins implicats amb la cultura popular” i voldríem fer-te algunes consideracions:
En cap moment ens hem “carregat”, ni hem volgut “carregar-nos”, el Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Sí que hem manifestat en diferents ocasions i en diferents dels seus directors, unes observacions crítiques i constructives, amb propostes partcipatives, en el sentit que calia que el CPCPTC es desenvolupés vers allò que en el 1er Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981-1982) i que amb mandat parlamentari es va acordar: crear l’Institut de Cultura Popular, en la línia de deixar de ser una direcció general més de l’administració de la Generalitat per convertir-se en un ens més autònom i coparticipat amb el sector. En tot cas, com pots suposar, la desaparició del CPCPTC i la creació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, és del tot aliena a l’ENS. De fet, durant el periode d’informació pública de l’avantprojecte de Llei de simplificació i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica (coneguda com a Llei Òmnibus), l’ENS, amb data del 14 de juny del 2011 i prèvia aprovació unànime de tots els associats reunits en assemblea extraordinària, va presentar cinc al·legacions per tal d’enfortir el llavors CPCPTC.
No entenem per què contraposes associacionisme cultural català, i cultura popular i tradicional catalana com dos conceptes excloents i contraris. Per a nosaltres són i seràn conceptualment i històrica del tot complementaris i sinèrgics.
Referent la creació del Centre de Cultura Popular de Catalunya que s’esmenta a l’escrit, aquest fa referència a la creació d’un espai on la cultura popular i tradicional i per extensió tot l’associacionisme cultural pugui mostrar-se a la població i als milions de visitans que cada any venen a Catalunya i especialment a Barcelona. No té res a veure amb l’antic CPCPTC ni l’actual direcció general, ja que es tracta de crear un espai cèntric a la ciutat de Barcelona on es pugui mostrar tota la riquesa i diversitat de la cultura popular, un lloc de formació, d’interpretació, de recerca, d’exposició, de tast... Un espai gestionat pel propi sector.
No cal dir que estem a la teva disposició per comentar i valorar el que creguis convenient.

Aquesta resposta pública te la farem arribar també directament al teu correu.
Jaume Barcelona
1.

us carregueu el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana per reconvertir-lo al vostre interès (Associacionisme) i ara voleu un Centre de la Cultura Popular de Catalunya? no entenc res...

Comenta aquest article