Opinió

Ara toca votar el “què” i no pas el “com”

A la darrera sessió del Parlament de Catalunya del 27 de setembre es va aprovar una resolució que insta el proper govern que surti de les urnes aquest 25 de novembre a convocar una consulta per tal que el poble de Catalunya determini lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu. S’hi van posicionar a favor CiU, ERC, ICV i SI. La CUP, integrada darrerament al procés electoral, s’acull a la mateixa resolució. El moviment associatiu català fa seu també aquest pronunciament.
 
Gent de la Terra -associació sense ànim de lucre que organitza cada any la Mostra d’Entitats dels Països Catalans- ha iniciat una campanya per demanar a la ciutadania el vot per les formacions polítiques que donen suport a la resolució, amb l’objectiu de difondre la idea que si el Parlament resultant de les eleccions suma cent diputats que defensin la convocatòria de la consulta, tres quartes parts del total, hi haurà una gran legitimitat, interna i externa, per tirar-la endavant. La campanya (www.100diputats.cat), 100 Diputats Independència, va adreçada al conjunt de la ciutadania i promou accions que donin visibilitat al dret de decidir i aporta continguts i arguments per a defensar la viabilitat i els avantatges de l’estat propi.
 
Sovint, els períodes electorals pateixen disfuncions amb els continguts de la seva propaganda a l’hora d’influir el sentit del vot. Pel sol fet de voler difondre missatges escarits per destriar i concrets per ser ràpidament copsats pels electors es pot caure a dir mitges veritats, orientar en allò més particular o també mentir. A voltes es prioritza sensibilitzar el votant en allò més emocional en detriment d’allò racional, tot i que hom lliurament pot triar l’argumentació que li sembli més adient segons el moment i les circumstàncies. De mostres d'aquestes estratègies en podríem citar de l’alçada d’un campanar, però el que a la majoria de les persones els treu de polleguera són els enfrontaments personals que sovint es manifesten amb declaracions absurdes que voregen la falsedat o que directament hi incorren. El denominador comú per sobresortir com a candidat no hauria de ser participar en una cursa per veure qui la diu més grossa.
 
Els electors d’aquest moment històric per a la nostra nació han de saber que es decideix el “què” i no pas el “com”, i ja des d’aquí hom podria suposar el grau de consciència política i nacional d’alguns dirigents i caps de llista. És evident per a tothom que, com a poble i com a país, som en un punt d’inflexió. La relació amb l’Estat espanyol a l’entorn dels nostres drets i llibertats, tant socials com nacionals i econòmics, és més que difícil, i la voluntat expressada per una part cada dia més àmplia del poble català és avançar cap a la creació d’un estat propi dins d’Europa. S’ha evidenciat, encara més en les darreres setmanes, que l’Estat espanyol vol més recentralització i nosaltres volem més independència. Per això és necessari projectar davant Catalunya, Europa i el món en general, la nostra voluntat de realitzar, com més aviat millor, un referèndum d’autodeterminació i de liderar el projecte que d’ell se’n derivi.
 
La importància d’un resultat electoral molt majoritari per als promotors de la consulta en legitima i accelera la celebració i els processos posteriors. Ara cal, amb raonament, escoltar les veus que expliquen el “què”, i que cadascú, en el seu entorn, faci pedagogia reflexiva.

Comentaris

Pere-Joan Pujol Macau Pau
1.

Exacte! ara el què. més endavant ja trobarem el com.

Comenta aquest article