Notícia

Col·lectiu Joan Pau Giné: trencant les falses fronteres amb la música

REPORTATGE

La música és un dels terrenys on es fa més palesa la unitat de la llengua catalana, cosa que reforça entre els habitants dels Països Catalans la certesa de formar part d'un espai cultural i comunicatiu comú. La circulació de propostes musicals en llengua catalana entre els diferents territoris dels Països Catalans flueix amb naturalitat, malgrat les situacions d'insularitat, els oblits mediàtics i les traves polítiques. Les fronteres, en aquest àmbit, són falses. Però en el cas de la Catalunya Nord, les barreres administratives han fet històricament més difícil el sosteniment de la continuïtat cultural i lingüística.

Prova d’aquesta dificultat és el desconeixement generalitzat de l’oferta musical nord-catalana en la nostra llengua, que va des del reggae, la salsa, l’ska i el blues, fins al rap, el folk, la rumba catalana o el heavy metal. L’evolució cap a propostes més modernes, però, ha estat prou més lenta que al Sud. Després de l’impuls de la Nova Cançó, l’embranzida va frenar en sec als anys vuitanta; “La cançó d’aquí”, com en diuen a la Catalunya Nord, va restar com un folklore per a turistes i gent gran, i fou majoritàriament menystinguda entre el públic habitual i els organitzadors de concerts.

Però aquesta realitat va començar a canviar radicalment l’any 2010, arran de la 4a Setmana per la Llengua, organitzada per l'associació cultural Angelets de la Terra en diversos pobles de Catalunya Nord, amb expressions artístiques tan diverses com el teatre, la poesia, el cinema i la música. Uns quants músics van decidir crear un col·lectiu per promoure la llengua catalana, posant-se en contacte amb col·lectius similars del Principat, el País Valencià i les Illes. “Vam fundar el Col·lectiu Joan Pau Giné (http://www.musics-rossello.com/) per recordar i perpetuar la paraula ben rossellonesa, a la vegada universal i humanista, del cantautor de Bages de Rosselló”, explica en Ramon Faura, president dels Angelets de la Terra i coordinador del Col·lectiu, qui lamenta que la majoria de músics nord-catalans “no parlaven i no gosaven cantar en català però, com tots els catalans del Nord, tenien la catalanitat arrelada al cor”. La proposta del Col·lectiu va ser l'espurna que va fer revifar el seu desig de reivindicar la identitat pròpia i el dret a la diferència.

Avui, dos anys després d’aquell primer gest potent per situar la cultura musical de la Catalunya Nord, una seixantena de grups, majoritàriament professionals, reivindiquen amb la música el seu compromís amb la llengua. I potser el factor més decisiu per explicar aquest èxit és la diversitat lingüística i el mestissatge cultural d’aquest col·lectiu, que reivindica una cultura catalana oberta al món, amb músics originaris de Marroc, Nàpols, Bretanya, Anglaterra, Haití, etcètera. El Col·lectiu ha tingut clar que el futur de la nostra llengua no només passa pels autòctons, sinó pel fet que els nouvinguts comparteixin la nostra llengua i cultura, “sense dogmes ni imposicions, cadascú a la seva manera, amb el seu accent i el compromís”, sentencia Faura.

El Col·lectiu Joan Pau Giné ja ha editat tres discs conjunts, en prepara un quart per al juny i un cinquè al setembre. I té un somni que, en un país normal, no hauria pas de ser-ho: oferir un gran concert al Palau de la Música Catalana. Per a assolir el somni, fa una crida a persones, entitats, mitjans de comunicació i organitzacions polítiques que vulguin ajudar la Catalunya Nord a ser “més catalana i menys afrancesada”, com deixa el mateix Joan Pau Giné. Si tots coneixem els Obrint Pas, els Antònia Font o els Amics de les Arts, per què no formen part del nostre imaginari musical de país Llamp te Frigui, AOE, Chris the Cat, Bea Ortega, Benquebufa o Joan Ortiz?

Comentaris

Olga Tossa de Mar
1.

Em sumo a la vostra crida per assolir aquest somni. Anhelo de tot cor arribar a veure i a sentir que la nostra llengua és lliure.

Comenta aquest article