Notícia

"Tots som una colla" es consolida com a eina d’integració de nouvinguts

REPORTATGE

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Donar a conèixer la cultura castellera i a la vegada incorporar nouvinguts a una xarxa de cohesió social integrada en el seu entorn més immediat, aquests són els dos objectius del projecte Tots som una colla, iniciat l’any 2009 des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. I el resultat, després de tres anys, està consolidat. “Les colles castelleres en fem una valoració molt positiva, perquè efectivament hem aconseguit fer arribar una tradició molt arrelada a la nostra cultura al col·lectiu de nouvinguts, i a la vegada n’hem conquerit una part, que han acabat integrant-se a les colles amb total normalitat” - explica Benet Íñigo, de la colla castellera del Poble Sec.
 
Precisament, en aquest barri, on la immigració arriba al 30%, les entitats han tingut un rol important en la difusió de la campanya. “Molts nouvinguts veuen els castells com una cosa molt llunyana a la seva cultura, i si veuen un rètol probablement no s’hi aproparan. En canvi, si des de les associacions que treballen amb aquest col·lectiu, i també les entitats per a persones amb risc d’exclusió social, es fa una aproximació més directa, de seguida s’animen a venir”, remarca Íñigo, que destaca també que el servei de normalització lingüística ha dut molts alumnes de català a la colla. Des del 2009, una trentena de colles d’arreu del país s’han sumat al projecte, s'han format unes dues-centes cinquanta persones nouvingudes i s'han incorporat de forma estable una desena de persones a una colla.
 
La Coordinadora facilita material didàctic per als alumnes i també per a la difusió de les activitats, que se sumen a la tasca que ja fan les colles habitualment amb escoles i entitats. La filosofia de Tots som una colla és molt clara: per als nouvinguts, la possibilitat de sentir-se integrats en un grup i de viure la realitat cultural i social del país on ara resideixen els permet no sentir-se desplaçats ni ciutadans de segona.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article