Notícia

Teatres agrupats

PROPOSTES

President de la CTIC

El passat octubre es presentava en societat la COORDINADORA DE TEATRES INDEPENDENTS DE CATALUNYA (CTIC), constituïda per la Sala La Planeta de Girona, la Sala Trono de Tarragona, el Teatre de l’Aurora d’Igualada i el Teatre de Ponent de Granollers. Tots quatre teatres, de petit i mitjà format. Cap d’ells a Barcelona.

Justament perquè Barcelona és el pal de paller del món teatral català, la seva perifèria ha d’estar organitzada. I en aquest aspecte, l’establiment d’una xarxa de teatres territorials de caràcter privat que, més enllà del negoci, tinguin la voluntat d’oferir un servei públic, enforteix culturalment el país.

Els espectacles que acullen els teatres de la CTIC es caracteritzen per la senzillesa de recursos tècnics i escenogràfics, i pel caràcter minimalista en el número d’intèrprets i en l’ús dels espais. Són els teatres més adequats per oferir la primera porta professional als nous creadors artístics. L’acord que s’està negociant amb l’Institut del Teatre per exhibir el treballs de final de carrera dels seus alumnes n’és un bon exemple. Sovint són obres de molt bona qualitat, però sense espais apropiats a la capital. Un altre exemple en la mateixa línia és l’acord de col·laboració amb la “Beca Desperta”, liderada per la Nau Ivanow i l’agència de comunicació aPortada, que té com a objectiu donar suport a la creació teatral més jove, en el marc d’un projecte d'ajuda als creadors.

Els equips humans que treballen en els teatres de la CTIC creuen fermament en la necessitat de l'existència d’aquests espais. No només perquè cobreixen l’exhibició teatral de petit i mitjà format en les zones on estan ubicades, complementant-se amb l’oferta dels teatres públics, sinó perquè, a més, produeixen obres pròpies, cuinades en els seus escenaris. En tres anys han ofert 36 produccions, que han girat en 1.300 funcions.

Cal tenir en compte que els aforaments d’aquests teatres són mitjans i petits; d’entre 165 a 51 cadires (i no butaques). L’impacte d’aquests teatres en les seves zones d’influència té una traducció numèrica: del 2008 al 2010 van programar 564 companyies, prop de 1.300 funcions a les que van assistir més de 84.000 espectadors.

A partir d’ara, tots els teatres que coincideixin en característiques i interessos tenen una associació en la que aixoplugar-se. Volen ser més de quatre, i tots aquells emprenedors disposats a crear un nou espai en la seva població rebran tota l’ajuda i assessorament necessari.

En Ricard Salvat, catedràtic d'arts escèniques, dramatug i director teatral, deia el 2005 que “La veritat del teatre potser es troba en aquest moment en els espais més petits i marginals. Però ara ningú no els fa cas.”

La creació de la CTIC pretén pal·liar una part d’aquest desencert.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article