Notícia

El Moviment Coral Català

NOTÍCIES DES DE PRADA

Patrimoni Immaterial

President del Moviment Coral Català, responsable de la Mediterranean Office for Choral Singing, membre del Board de l’European Choral Association i membre del Board de l’Euro Arab Youth Music Center (Xipre)

Reproduïm una síntesi de la intervenció que en Martí Ferrer, actual president del Moviment Coral Català (MCC) va realitzar dins del cicle d’activitats organitzada per la Federació de Cors de Clavé a l’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu.

L’MCC és la confederació de totes les federacions corals catalanes. Va nèixer ara fa quinze anys, n’integrava originàriament algunes i poc a poc s’hi han anat incorporant totes, amb la voluntat de desenvolupar projectes comuns. Darrerament, obrint-nos vers el concepte de Països Catalans, també s’hi ha incorporat la Federació de Cors de Clavé Catalunya Nord.

La meva formació és de direcció de cors i d’orquestres i vaig començar dirigint un cor del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). Això em va permetre de poder anar-me implicant poc a poc cada cop més en l’estructura del SCIC, fins a ser-ne el president.

A Catalunya hi ha diverses federacions corals, una d’elles té un caràcter regional, que és l’Agrupació Coral de les Comarques Gironines i que és l’única que observa aquesta classificació de naturalesa geogràfica. Fora d’aquesta excepció, a Catalunya és dóna una curiosa modalitat: les federacions són generacionals i no pas regionals, com passa en altres indrets més o menys propers. També s’ha de dir que totes les federacions tenen membres corals de fora del Principat, abastant els territoris de parla catalana. La idea de l’MCC, que tinc l’honor de presidir des de fa un any i mig, és la d’anar sumant esforços en aquest sentit, (Balears, País Valencià, etcètera).


L’MCC té quatre grans línies de treball:

1. Cohesionar al màxim l’acció de les diferents federacions
i veure quines parts poden ser compartides i desenvolupades de forma conjunta. Cal tenir en compte que malgrat que cada federació tingui la seva pròpia vida, hi ha projectes de són transversals. Actualment manca fer un estudi seriós de quantes corals existeixen, en quin moment es troben, escatir aquesta qüestió ens permetria dissenyar estratègies de futur. Aquest és un dels primers objectius que ens vàrem marcar la nova junta de l’MCC.

2. La recerca universitària. Ha estat molt allunyada del cant coral en tots els seus aspectes, històriogràfics, sociològics, musicològics... Hi ha encara poques aportacions i estudis que ens puguin permetre de conèixer i aprofundir en aspectes com el cant coral i la integració, la salut...

3. La internacionalització. S’estan fent molts esforços per a reivindicar el patrimoni coral més enllà de Catalunya. El patrimoni coral català és singular. A partir del treball realitzat per persones com Oriol Carbonell hem estat líders en el panorama coral europeu i és important no perdre el ritme. Cal anar-se actualitzant, però. Fem accions per a garantir la presència europea de l’MCC, com per exemple la creació de l’Oficina de Cant Coral de la Mediterrània (amb seu a Barcelona) que ha ajudat molt a afavorir la presència del cant coral català en el moviment coral europeu a través dels seus diferents esdeveniments.

Catalunya sempre ha tingut un representant a la Junta de la Federació Europea des de temps d’Oriol Martorell. Nogensmenys cal també tenir un paper proactiu, dinamitzant, articulant i participant en projectes de caràcter internacional, tant pel que fa a portar activitats a Catalunya, com portar el repertori català a fora.

4. El cant coral com acció integradora. De quina manera podem garanir que el cant coral sigui una pràctica que pugui beneficiar a tothom. Som conscients que hi ha àmbits que el cant coral pot dur a terme una gran tasca però la realitat és que aquesta possibilitat no és encara una realitat. I és per això que cada any organitzem una conferència sobre cant coral i inclusió social i que cada edició va destinada a un col·lectiu social determinat. Inmigració, discapacitats visuals, intergeneracionalitat, són alguns dels temes que hem tractat en aquest sentit.

Actualment hi ha més de set-centes corals federades amb gairebé quaranta mil cantaires. Molt possiblement aquest número es duplicaria si es contessin les corals no federades, ja que hi ha una sèrie d’àmbits que no estan federats, com els relacionats amb conservatoris de música, escoles de música, gent de la tercera edat, parròquies... que normalment no estan integrats a la vida federativa. Cal conèixer quina és la situació per a poder dissenyar estratègies a llarg termini, algunes de les quals passen per la formació de directors de grau professional, de compositors...

El moviment associatiu coral, com tant d’altres que es donen a Catalunya, sorgeix de la ressistència al franquisme, i es planteja fer allò que no fa l’estat i això explica que les corals facin d’editorials, de productores de discs compactes, de formadores de directors... però aquestes no deixen de ser unes tasques atípiques. Nosaltres som hereus d’aquesta situació i d’aquesta mentalitat. Això fa que a vegades ens trobem amb certes limitacions que ens obliguen a plantejar-nos l’objectiu d’anar més enllà.

Hi ha una part important del moviment coral que està vinculat a la música popular i tradicional. En aquest sentit us presentaré una iniciativa molt interessant del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). Es tracta de l’edició de tres CD intepretats per corals infanitls de tots els territoris de parla catalana i que interpreten cançons fetes amb el seu propi accent, amb totes les seves variacions dialectals. No és tant un producte d‘excel·lència musical, sinó que més aviat és un testimoni viu de quina és la parla d’aquests diferents àmbits dialectals.

El nostre país és així. Hi ha cors bons i encara n’hi ha de millors. Tothom canta amb força ganes i del que es tracta és que precisament tothom tingui l’oportunitat de cantar. Un projecte en el que, precisament, estem col·laborant a nivell europeu és el de mirar de garantir el dret de cantar de tothom, dels cecs, dels muts,... ja que considerem que el cant coral és una excepcional eina per a integrar, per a fer un treball d’inclusió on les diferències entre persones poden ser salvades. A Catalunya el treball coral sempre ha estat molt vinculat a la resistència cultural.


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article