Notícia

La sociòloga Marta Rovira, premi Tribuna Atenea

El treball ‘El compromís dels ateneus amb el foment de la llengua catalana’ analitza com els ateneus poden contribuir a la difusió del català

Associacionisme
Rovira proposa fer una consulta a 180 ateneus federats sobre estratègies de foment del català
Rovira proposa fer una consulta a 180 ateneus federats sobre estratègies de foment del català | Antoni Carné

En el món dels ateneus, la llengua ha estat sempre un pal de paller d’aquest riquíssim i variat teixit associatiu. És per això que la Federació d’Ateneus de Catalunya, que treballa des de 1983 per potenciar, facilitar i millorar la tasca de les entitats socioculturals d’arreu de les terres de parla catalana, ha impulsat la primera edició del premi Tribuna Atenea, per tal de promoure i distingir la realització d’obres d’investigació i d’assaig de persones que destaquen en el camp científic o acadèmic i que tracten temàtiques que incideixen en l’àmbit de l’associacionisme cultural ateneístic.

I ja hi ha una guanyadora, la sociòloga Marta Rovira Martínez. Amb el treball El compromís dels ateneus amb el foment de la llengua catalana, l’autora ofereix una proposta metodològica orientada a elaborar un estudi sobre com es pot fomentar la llengua catalana des dels ateneus. “Partint d’una avaluació de quines de les activitats dels Ateneus ja constitueixen una palanca de promoció de la llengua catalana, es tracta de plantejar quins són els reptes que poden afrontar els ateneus en el futur immediat per tal de contribuir a un major ús del català”, explica Rovira a TORNAVEU.

De fet, proposa dur a terme un treball de camp que permeti recollir informació i analitzar l’activitat actual i l’activitat potencial per al foment de la llengua catalana. “Es tracta de fer una consulta als ateneus sobre estratègies de foment del català. Aquesta consulta es farà als 180 ateneus federats, tot i que res podria obrir la consulta als altres 220 ateneus no federats, a través d’enquestes i entrevistes”.

Marta Rovira (Banyoles, 1969) és doctora en sociologia. Investigadora i consultora, ha treballat en diversos projectes sobre llengua i cultura. Actualment coordina el projecte de foment del català per a l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat investigadora a la UPF i directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Ha publicat El català i la immigració (1999), Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya (2004), El català a les empreses (2005), Noves idees per a la gestió de les migracions (2006) (també en anglès), Estratègies de transmissió lingüística en famílies multilingües (2012), La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història (Pòrtic, 2014), premi Carles Rahola d’Assaig 2014 i Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català amb Enric Saurí (2015), Àcids nocturns (2019) i El Congrés de Cultura Catalana. Història i balanç (1975-1977) (2020). També ha guanyat el premi Jaume Camp de Sociolingüística 2012 per un estudi sobre les trajectòries lingüístiques a Catalunya.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article