Notícia

El cant Claverià a Mataró

NOTÍCIES DES DE PRADA

Patrimoni Immaterial

Assessor tècnic de la Federació de Cors de Clavé.

L’any 2010 la Federació de Cors de Clavé va col·laborar amb Cinema-Rescat, ja que el guanyador del IV Premi d’Investigació Cinematogràfica va ser “Festes en honor de Clavé 1928”, un film perdut i retrobat de Ricard Baños. En aquest documental s’hi poden veure tot un seguit d’actes i celebracions que van tenir lloc a Mataró i a Argentona a principis del segle XX, en honor al Mestre. La pel·lícula, evidentment sense so, és tot un mostrari de la vida de l’època i de la importància històrica de la figura de Clavé. El 23 d’agost se’n va fer una presentació a l’espai de l’UCE, i en Jordi Gargallo en fa una acotació històrica a la ciutat de Mataró.

Josep Anselm Clavé i Camps, nascut a Barcelona el dimecres 21 d’abril del 1824, fou el que consideraríem actualment un emprenedor, possiblement un visionari, tot i que en realitat no va inventar pas res de nou, però sí que va aplicar els cànons d’una idea que ja feia uns anys que corria per Europa -especialment per Alemanya, França, Bélgica, Suïssa i el País de Gal·les- primer a Barcelona i Catalunya i per extensió a tota la Península Ibèrica.

Ja l’any 1845, després dels seus inicis com a cantautor, havia creat una estudiantina formada per un grup de joves que tocaven diversos instruments, especialment de corda polsada, com guitarres, bandúrries, etcètera, per a acompanyar els seus cants en festes i corrandes.

Més tard, guiat pel seu esperit combatiu i idealista i amb l’afany de donar una vida millor als obrers (un món que coneixia del seu breu temps treballant de torner), creà la primera coral. Cal puntualitzar que ja existien les famoses Acadèmies, grups de persones generalment benestans i diletants que s’ajuntaven per a cantar cors i fragments de les òperes del moment, com també des de temps immemorials existia el cant litúrgic i la polifonia, que compta a Mataró amb un personatge prou important, el gran Joan Pau Pujol, l'obra del qual no és, malauradament, prou interpretada.

Els Cors de Clavé van estar més dirigits vers els treballadors de la naixent industrialització i de la pagesia.

Clavé es volgué moure per altres interessos, i així l’any 1850 creà La Fraternitat, que més tard passaria a dir-se Societat Coral Euterpe. Aquesta entitat estava formada per un important grup d’obrers que per mitjà del cant es fornien d’uns ideals solidaris, de cooperació i companyonia.

Molt aviat el seu exemple va ser seguit amb la creació a la Ciutat Comtal de diverses formacions emmirallades en el seu projecte. La iniciativa molt aviat sortí de Barcelona i s'escampà arreu de Catalunya. A Mataró, concretament, no es trigà gaire a seguir el seu exemple; hi ha constància que el 7 de juliol del 1856 es fundà la Societat Coral La Antigua, també anomenada “Cor Antic” i “Coro Vell”, seguint l’ideari d’en Clavé. Això ens duria a interpretar que ja existita algun altre grup nou, però aquest extrem no s’ha pogut arribar constatar documentalment.

El 24 de novembre del 1861 el trobem dirigint el concert inaugural d’aquesta coral, a fi de recollir diners per a alliberar set joves d’aquesta entitat de l'obligació d'incorporar-se a l’exèrcit (en aquell moment de les lleves massives per a la guerra d’Àfrica només se’n podian lliurar els qui tenien diners). Entre aquesta actuació i la que més tard es féu al Casino Apol·lo, es recaptaren més de quatre mil rals, els diners necessaris per a aconseguir-ho. Això ens demostra que el seu treball social per mitjà del cant coral tenia també per objectiu el de l’ajut mutu en cas de necessitat, aprofitant així les idees iniciades a Anglaterra el segle XVIII i més difoses a França el segle XIX.

L’any 1862 l’Antigua ja participà en el 1er Gran Festival d’Euterpe i hi assistí amb el seu estendard.

El 1863 tornem a trobar Clavé al front de l’Antigua, col·laborant amb el seu director Eudald Surroca en un concert amb acompanyament d’orquestra i la participació del violinista cec Josep M. Serret, i en el que la coral cantà per primera vegada la preciosa obra de Clavé De bon mati. Aquell mateix any, el 19 de setembre del 1863, dedicaren, tot i les dificultats derivades de la intervenció de les institucions públiques, una serenata al polític republicà Emilio Castelar, que pernoctava en la vella Iluro de camí cap a Barcelona.

L’any 1864 participà en la gran i multitudinària trobada coral als Jardins dels Camps Elisis de Barcelona, que reuní dos mil cantaires pertanyents a cinquanta set corals catalanes, acompanyats d’una orquestra i una banda de més de tres-cents professors i que durà tres dies. L’espectacle es va cloure amb el llançament d’abundants focs d’artifici. La participació de la coral mataronina es clogué amb el setè premi del concurs que es va celebrar interpretant les obres de Clavé “De bon matí” i “Los pescadores” i amb la medalla de plata de la Societat Coral Euterpe.

En aquests anys hi havia a Mataró dues corals més: La Palma i La Constància que al 1862 les trobem participant en les caramelles i un any més tard oferint una cantada a Salustiano Olózaga durant la seva visita a Mataró, però sembla que no formaven part de l’Asociación Euterpense, o si més no, no consten en el seu cens del 1864. També hi trobem l’Orfeón Mataronés, però aquest estava adscrit a la disciplina dels germans Tolosa, rivals de Clavé.

Els Cors de Clavé tingueren al llarg del temps diverses alternances, seguint el ritme social i polític del país. A Mataró hi situem el Cor Iluro, la coral La Perla al 1896, i al 1899 el cor La Armonia Mataronense. Ja el 1911 es funda l’Agrupació Coral La Walkiria, que pertanyia a l’Ateneu Obrer de Mataró i que va subsistir fins el 30 de març del 1985, moment en el que es va dissoldre. Aquesta coral juntament amb el seu director Esteve Roldos, varen organitzar el 21 de maig del 1967 un concurs comarcal en el que es va retre homenatge al mestre Antoni Casabella i Simó, director de l’Armonia Mataronense, conegut també amb el sobrenom de Fugonini, mort l’any 1946.

En el moment de la realització de les imatges que es poden veure al film hi podem veure representants de seixanta vuit corals claverianes, entre elles tres de Mataró, el cor Germanor, l’Armonia Mataronense, i la Societat Coral La Perla. La direcció de les obres que s’interpreten en aquesta trobada anaren a càrrec dels mestres mataronins Agustí Valdé i Francesc Albareda, directors de l’Armonia i La Perla, respectivament. Amb anterioritat el compositor Antoni Casabella prengué la batuta per estrenar el seu himne Clavé!. Curiosament no trobem entre les corals participants en aquests actes La Walkiria.

El conflicte civil va representar una fractura en tots els termes i també en el cant coral que federativament es va reiniciar l’any 1951 i que perviu avui dia amb la mateixa voluntat de servei que Clavé ens va inculcar.


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article