Notícia

Els fanalets de Sant Jaume de Lleida, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional

El cronista Jeroni Pujadas va registrar la primera referència de la celebració (1600)

Festes i festivals
Segons la llegenda, sant Jaume va fer estada a Lleida durant el seu peregrinatge
Segons la llegenda, sant Jaume va fer estada a Lleida durant el seu peregrinatge | Bisbat de Lleida

A Lleida, el vespre del 24 de juliol s’hi viu un moment especial. En acabar l’ofici de benedicció dels fanalets a l’església del Carme, comença la romeria dels fanalets de sant Jaume. Fanalet en mà, la  mainada lleidatana transcorre des de la mateixa església fins a la Capella del Peu del Romeu, acompanyada de múltiples entitats de cultura popular: Gegants de Lleida, Banda Municipal de Lleida, Ball de Bastons. L’endemà (25 de juliol) se celebra la festivitat de sant Jaume amb una missa a l’esmentada Capella del Romeu, repics de campanes, una trobada de Jaumes i Santiagos, i nombrosos actes.

Aquest dimecres, la Festa i Romeria de Sant Jaume ha estat declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional pel govern de Catalunya. És el darrer pas en el reconeixement públic de la celebració, que va començar el juliol de 2020 amb la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. La declaració ha estat impulsada i possible gràcies a l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, entitat organitzadora de la festa.

 

Orígens històrics i llegendaris

En un passatge de la Crònica universal de Jeroni Pujadas es troba la primera referència de la festa. L’historiador explica que “Tenen a Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer Peu del Romeu y es fama continuada de pares a fills, que lo sanct, van ab llanternetes de paper ab llums: à las quals diuhen sanct Jaumets en memòria de la predicació que lo Apòstols feu en dita Ciutat”. Un fragment que evidencia que durant l’any descrit (1600) la festa ja estava plenament consolidada –“es fama continuada de pares a fills”.

En un article publicat a La Mañana, Jordi Corcó i Pueyo fa referència al manuscrit Fragmento histórico de la Catedral, Iglesias y Ciudad de Lérida, escrit pel professor de Dret canònic Pere Joan Finestres el 1760. En aquest text s’explica la llegenda que hauria donat origen a la tradició dels fanalets. Segons Finestres, sant Jaume va aturar-se u a Lleida durant el seu pelegrinatge. Per alliberar-de de la punxa que, en plena nit es va clavar en un peu, i així poder prosseguir el seu camí va necessitar l’ajuda d’uns àngels (o infants, segons una altra versió) que l’il·luminessin amb la llum d’uns fanalets.

Finestres escriu que els fanalets “van puestos en altas cañas o palos delgados que llevan en las manos, ayudando las madre a los ninos de teta a tenerlos altos, para que no se desgracien o se le apaguen las luces (...) Llaman a estas linternas enarboladas en sus cañas S. Jaumes y Romeus, lo que van voceando por la calle con alegre diversión en toda la ciudad”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article