Notícia

El què, qui i com de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

S’inaugura l’exposició “100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”

Música tradicional
L'exposició '100 anys de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya' podrà visitar-se a Manresa fins al 29 d'octubre
L'exposició '100 anys de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya' podrà visitar-se a Manresa fins al 29 d'octubre

Qui va participar de les missions de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC)? Quines eines i recursos tenien a l’abast? Què i com s’havien de registrar les dades recollides? Són algunes de les preguntes que planteja i respon l’exposició “100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”, comissariada per Jaume Ayats, que s’inaugurarà divendres 30 de setembre (18.30 h) a la Casa Lluvià de Manresa. De la capital del Bages, on es podrà visitar fins al 29 d’octubre (de dimecres a dissabte entre 17.30 h a 20.30 h), la retrospectiva començarà una itinerària arreu de Catalunya.

Ayats, que també és comissari de l’any commemoratiu de l’OCPC, ha concebut l’exposició des d’una doble voluntat: explicar la història del projecte – inici entre 1922 i 1940, trencament causat per la guerra civil, i recuperació dels materials a partir de 1991- i oferir una imatge de futur sobre l’ús que podem fer de les gairebé 40.000 melodies, 60.000 textos i més de 4.000 fotografies registrades. El discurs s’ha estructurat en nou eixos temàtics:

  1. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: inicis, objectius, primeres tasques, context ideològic.
  2. Llocs visitats pels missioners: mapa topogràfic i relació de les missions de recerca
  3. Metodologia i mitjans
  4. Qui hi va treballar. Missioners i altres col·laboradors.
  5. Les dones al Cançoner.
  6. Enregistraments en cilindres de cera.
  7. Fragments de Memòria.
  8. La memòria i el mite de l’Obra. L’Obra del Cançoner cent anys després
  9. Propostes de futur

“100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya” ha estat produïda pel Departament de Catalunya amb documentació del Centre de Documentació de l’Orfeó Català, l’Univers Patxot (Diputació de Barcelona), l’Abadia de Montserrat i l’Istituto Centrale per i Beni Sonori ed Audiovisivi.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article